El silenci dels mamífers
Cal donar una oportunitat al Zoo. El tema és com ens relacionem amb els animals, quina jerarquia establim, amb quina prepotència els tractem
Patricia Gabancho
Les claus de la cosa
En les prioritats urbanístiques hi ha el model de ciutat: allò que es veu ens explica allò que es pensa
Banalitzacions
El turisme fa que les ciutats esdevinguin una joguina que es pot encapsular en una foto, però un bon guia va una mica més enllà, construeix un relat
Podria ser pitjor
El que menys necessita el Raval és un hotel com el que té previst inaugurar la marca en expansió Praktik
La construcció d’un mite
La transformació de Barcelona va ser una revolució agitada des dels barris però feta per la classe mitjana, que és la que aporta coneixement per superar la pancarta
Frenar la marea amb les mans
L’espai públic de Barcelona és, en general, correcte. No té l’espurna que tenia als noranta: és molt reiterat, molt avorrit, però és bo. El problema rau en l’ús
Montcada, més enllà de les vies
Té el que té qualsevol altre municipi de l’entorn barceloní castigat per la crisi, inclosa la marginalitat, però fins ara no s’havia intentat convertir la identitat en patrimoni
Que s’apartin, que venim
La solució de la Rambla és d'esperit. És la cultura. Tant senzill com això. És potenciar els equipaments que jalonen el passeig
Gràcia com a símptoma
Entre els 'okupes' i Colau hi ha la mateixa distància que hi havia quan Trias no sabia com apagar Sants i va optar per menjar-se les seves paraules
JOAN MARGARIT Poeta
“La poesia no és un ofici, és un miracle”
“S’han venut Barcelona; és plena de botigues innecesàries; sembla prostitució”
Danys col·laterals
Demanem coherència al consistori perquè serveix per entendre el seu sistema, la “seva” ciutat. I, ja que hi som, també li demanem que la memòria no es quedi circumscrita tan sols al 1936, tan vasta és Barcelona
La ciutat invisible
Si prospera la idea d'Ada Colau de crear per damunt un “alcalde metropolità” s'esfumaria el coneixement detallat per elevar les decisions a una autoritat llunyana
Una utopia a examen
David Bravo opina que les Rondes són les noves muralles de Barcelona i, com els higienistes del XIX, clama per suprimir-les
L’urbanisme egoista
La descripció negativa que es fa de Barcelona en sectors compromesos és perquè la nova política sigui saludada com una epifania, però crea ciutadans que es creuen els reis del barri
Això s’està movent
A Catalunya hi ha mig milió de pisos buits, molts en mans d'una Sareb que ni els toca ni els mou. Però hi ha altres maneres d'actuar
No és ciutat per a túnels
Cal mirar la L9 com un artefacte que nodreix barris, poblacions i punts de treball multitudinaris, és a dir, com una línia de metro de servei popular
Equivocar-se de pregunta
El carrer Blai, al Poble-sec, és com un microcosmos dels mals que afecten la ciutat: poc espai i massa avidesa de negoci fàcil. El problema no són les terrasses sinó el model comercial
Els barris del Besòs com a laboratori
Les ciutats competeixen per un lloc al món i no estaria malament que Barcelona pretengués competir en solucions socials
Finestrelles en lluita
La setmana que ve es jutjarà un grup de veïns que van irrompre en un ple municipal per protestar contra un descomunal pla d'urbanització
La memòria acrítica
De la mateixa manera que hem après a ser durs amb la burgesia, hem de ser crítics amb la memòria obrera urbana. I no oblidar que la radicalitat revolucionària dels immigrants de les ‘cases barates’ es va carregar el projecte civilitzat de la República
Transitant nous camins
El carrer Pere IV, castigat per la decadència industrial del Poblenou, demana urgentment ser transformat en un bulevard
La comunitat creativa
Avui la majoria de creadors viu corrents i, fins i tot, han desaparegut companyies i noms consolidats
‘Bruclin’
L'Hospitalet projecta el seu districte cultural en sis illes, abans ocupades per indústries, amb grans espais que ja han atret dues galeries de Barcelona
OPINIÓ
Odón Elorza al Besòs
Tripijoc de drogues i comerç amb els pisos: La Mina crema i el barri Besòs vol solucions, respostes i la seva calma perduda
Parlant de projecte
L'economia de Barcelona ha de ser d'alta volada per crear un paraigua sota el qual proliferin alternatives nascudes als barris
Extraradi a examen
“Aquesta és la Catalunya autèntica”, va dir a Rubí Pablo Iglesias: un concepte execrable. Aquí ningú no està segregat de res. Totes les Catalunyes són autèntiques i totes són centre d'alguna cosa
Visita d’obra
La Meridiana és una d'aquelles aberracions que costa molt de corregir, perquè els cotxes, com els ramats transhumants, aprenen els seus itineraris i es neguen a canviar-los
Anar a l’hort
"Com els carbassons, alguna cosa creix als espais populars de Barcelona i és el dret a tenir una ciutat habitable”