El despatx del president
La perdurabilitat d'Aragonès depèn de la seva capacitat per llegir correctament les demandes de la societat catalana i de trencar els blocs en les normes més importants: Toca gestionar, no gesticular
Paola Lo Cascio
Segones oportunitats
La pilota és al camp del PSC i, sobretot, d'ERC, que pot revalidar la majoria de la Mesa actual o moure fitxa, explorant fórmules amb les quals, fins ara, simplement no s'ha atrevit
Classe dirigent
ERC ha entregat el càrrec de presidenta del Parlament a Laura Borràs i ha facilitat una majoria de la taula en què cinc dels set membres són independentistes
Passat o futur
El canvi d'equilibris interns en els dos blocs dibuixa una hegemonia de les posicions progressistes. Les apostes socialdemòcrates desplacen en tots dos casos les opcions (neo)liberals
‘Cupio dissolvi’
En aquest context, es pot dir que en les eleccions que venen (siguin quan siguin) el que està en joc és el rescat democràtic de les institucions catalanes
Una informació important
El fracàs o l’èxit de la candidatura de Laura Borràs orientarà al voltant de quina és la part de la societat catalana que ha decidit que, almenys de moment, no té cap intenció de sortir de la polarització generada pel procés
D’estats majors i de democràcia
Emergeix una influència decididament rellevant d’aquests actors sobre les decisions que han pres els diferents executius independentistes al llarg del temps
En blanc i negre
ERC haurà d'explicar si opta per repetir el mateix pacte de Govern, amb uns socis que aposten per la radicalització i pel bloqueig. Una fórmula fracassada que garanteix que el país acabi en decadència
La crisi dels quaranta
Hi ha una correlació força consolidada entre l'augment de les pràctiques simbòliques lligades al procés (tant del Govern com de la majoria independentista que li dona suport), la polarització parlamentària –que dificulta els acords–, i la depressió de l'activitat legislativa i executiva
El perill borbònic
El que es juga el Govern actual —en la seva totalitat— és molt: el perill d'una involució amagada sota la capa d'una reclamació d'estabilitat institucional de cartró pedra és real
El nas dels alcaldes
Malgrat tot, a l’espai convergent no li ha anat pas tan malament. No només pels números al Congrés i al Parlament, sinó també per la seva presència al territori, en forma d’alcaldies i de regidors, especialment fora de l’àrea metropolitana de Barcelona
Atrevir-se
Si és veritat que l’independentisme d’ERC és d’esquerres i no nacionalista, com s’ha dedicat a dir sempre, la superació d’aquesta lògica i el compromís sòlid amb aquesta fase de la política estatal haurien de ser una prioritat absoluta
Després de la tempestat
No té sentit pensar en una recentralització i s’ha demostrat que les autonomies poden i han de ser actors determinants
Bona política
Torra ha marcat posicions sobre la base de la idea d’una suposada major eficiència del Govern català, que sembla que ho tenia tot previst, davant la crisi sanitària
És nacionalisme, estúpid
L'exhibició de força a Perpinyà té a veure amb la propera cita electoral a Catalunya, en què l'objectiu de Puigdemont és derrotar les reticències d'una part del PDeCAT i superar ERC
1,6%
Segurament, amb el Govern de Torra i Aragonès s'ha tocat el zenit de la desconfiança ciutadana en la capacitat i en la voluntat d'encarar les qüestions políticament rellevants per a la ciutadania
Primer dia de classe
Les cares il·lusionades de les noves i nous ministres reproduien l’actitud del qui arriba a escola el primer dia i sap que haurà de demostrar més que tots els seus companys
Més llengües, més debats
L'opció que han fet els socialistes catalans s’inscriu, per bé i per mal, en l’esperit dels temps a Catalunya
Això va de democràcia
Si el projecte fundacional d'aquesta ERC està basat en la idea de la independència com a eina per plantejar una millora democràtica, seria impensable negar el seu suport a l'acord entre el PSOE i Unides Podem
Paraules carregades de futur
El missatge de Forcadell trenca la capitalització de la raó democràtica que ha funcionat com un formidable mecanisme d’exclusió cap a tots aquells que no han compartit el projecte independentista
El parèntesi
La moció de censura a Rajoy i l’experiència de govern indicaven un canvi de rumb i les eleccions de l’abril semblava que podrien avalar-lo. Però a l’estiu el PSOE va decidir tornar deu anys enrere
El que amaga la polèmica sobre la Diputació de Barcelona
El que realment s’està jugant amb el control d’aquesta institució és la manera d’imaginar en les pròximes dècades quin serà el paper de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a Catalunya, a Espanya i a Europa
Posar el cos
La cursa per l’alcaldia de Barcelona es resumeix en això: consolidar, millorar, socialitzar, eixamplar els fruits d’aquell cicle començat al carrer el 2011, perquè tingui una traducció institucional
Ciutats, ciutadania
El municipalisme del canvi també està cridat a enfortir les seves posicions i transformar-se, una vegada més, en motor democràtic, en constructor de ciutadania.
El que està en joc
Cal entendre fins a quin punt aquestes eleccions “històriques” no ho seran només per a Espanya, sinó que seran determinants per a la dimensió europea
Desitjos per a la campanya
El plantejament en què ens ha precipitat el fenomen que s’ha acabat anomenant procés dificulta sobre manera enfrontar-se a problemes que semblen més importants
L’aposta
En època de política de 'fast food', quan un tuit o unes 'fake news' sembla que ho puguin canviar tot, seria saludable aturar-se i eixamplar la mirada per contemplar els fets
Primavera una altra vegada?
Sobre un tema candent d'aquests temps com la migració, els vectors més vius amb capacitat de pensar una forma de ciutadania racional i respectuosa amb els drets humans són els municipis
Deures
Tots els partits han d'evitar que qui defensa la xenofòbia influeixi en la governació d'Andalusia
Europa com a oportunitat
Amb les polítiques d'austeritat, Europa ha estat visualitzada com la culpable de la reculada econòmica i de drets de sectors molt amplis
Les coses, pel seu nom
En el camp independentista l’efervescència interna ha arribat a cotes inimaginables i la distorsió de la realitat s’ha incrementat definitivament
‘Povera patria’
Les polítiques d'Itàlia s’assemblen més a les dels ultranacionalistes hongaresos o polonesos que a les dels països del nucli dur europeu
On és l’independentisme no nacionalista?
Els independentistes no nacionalistes sembla que han perdut el seu combat. Potser haurien de tornar a pensar per què volien la independència