Feu-ho a l’inrevés
Com molts catalans, crec que el fet que diversos polítics catalans hagin estat condemnats a penes de presó comparables a les d'homicidi és una gran desgràcia per a Catalunya i Espanya
Pablo Salvador Coderch
El cavall, el tren i el motor d’explosió
Un economista i antropòleg ja em va dir que la ciutat va aguantar el cavall i va suportar el ferrocarril, però que no toleraria un motor d’explosió per habitant
Arremangar-se
Molt depèn només de nosaltres: el Parlament de Catalunya ha estat bloquejat (per nosaltres mateixos) i funcionem (perquè volem) amb els Pressupostos (prorrogats una vegada i una altra) del 2017
Festivals estivals de música
Cal ajudar aquests esdeveniments i, com ha passat amb el de Bayreuth, cal tendir a objectivar-ne i institucionalitzar-ne la gestió
Vandalisme i murals urbans
Centenars i centenars de grafiters ens van deixant la seva firma a qualsevol paret o porta. A vegades té gràcia, però la majoria fa mal
Quatre i mig
Els immigrants són el 14% de la població espanyola total, però el 21% de la que té entre 16 i 44 anys. La immigració conté el nostre envelliment
Desgavell racional
Segons un decret llei del Govern les rendes pactades no podran superar en més d’un 10% el preu de referència dels lloguers a la zona, que establirà la conselleria competent
Vells arbres de Barcelona
Ningú està obligat a comportar-se com un filisteu, és una qüestió de sensibilitat i de creativitat: abans de talar un arbre vell, més que centenari, t'ho has de rumiar unes quantes vegades. Encara que tinguis els permisos
No ens tindrem fàstic
Tots guanyarem molt si ens conjurem per separar l’aversió que ens inspiren les polítiques defensades pels nostres adversaris de les seves persones
Sense llicència per bloquejar Barcelona
Els polítics han de deixar de mirar cap a una altra banda i abordar l'obertura del mercat del taxi
Esterilitzadors d’animals
Avui predomina la idea que el millor gos és el que està capat, i no te'n donen cap de sencer encara que ofereixis garanties raonables que no muntaràs cap granja de cria
Un lloc per als museus
El MNAC, primer museu del país, mereix més recursos, que ja els retornarà amb escreix
La dona sense ombra
Al món hi ha dos tipus de ciutats: les que tenen teatres d’òpera i les que no en tenen
Màsters i mestres
Bona part de les universitats són serioses, ja que, com que són desesperantment burocràtiques, la corrupció és difícil
Més enllà del transport públic
Hi ha bones maneres d'organitzar el transport alternatiu al públic i al privat tradicionals. El lloguer i l'electricitat han de ser benvinguts
Rosa a deshora
El tancament del Bulevard Rosa no és una gran pèrdua excepte per als nostàlgics ja molt fets
Contra els sectaris, dos llibres per a l’estiu
Davant dels designis del sectari d’assaltar el poder a les institucions per destruir-les després, només caldrà preguntar-li: jugaràs d’acord amb les regles o les canviaràs a mig partit?
Obert al públic
Els locals públics no poden discriminar entre els seus possibles clients, encara que no tenen per què donar suport a les causes dels seus parroquians
OPINIÓ
Ruta de la ceràmica humil
És un art modest, però universal per la seva puresa primordial: atuells i maons, fang cuit amb la intervenció de la mà humana
Acció directa
La història mai és benèvola amb els destructors d'imatges i ells ho saben o ho intueixen (solen emmascarar-se, com els botxins)
Lloguers amb fre
Urgeix adoptar noves modalitats d'arrendaments a llarg termini en l'àmbit de l'àrea metropolitana
Per un alcalde metropolità
Falten líders que es proposin recuperar la marxa del país, que prevegin les coses que necessitarem en els propers vint anys, que estableixin les prioritats i les portin a la pràctica
L’Hermitage a Barcelona
Barcelona no té excedent de gran art. No ha tingut mai una col·lecció real. La carència es nota, sobretot en l’art europeu dels segles XVI al XVIII i l’avantguarda de principis del XX
Mesures correctores
Efectivament, hi ha recorregut de millora en intel·ligència i cooperació, en seguretat i entrenament
Per una llista negativa
Seria fàcil i necessari, en la qüestió catalana, posar-se d'acord en algunes coses que ningú de cap bàndol desitjaria que passessin. No estaria de més exigir-ho
Una habitació lliure
A Barcelona hi ha una mitjana de 2,4 residents per habitatge. Cedir-ne temporalment una part és fàcil, però gairebé ningú ho fa
Universitaris irreformables
Algunes de les crítiques al sistema universitari català procedeixen de sectors que es resisteixen als canvis que busquen l'excel·lència
El retorn de l’autarca
Un dels reptes dels gestors de les ciutats obertes com Barcelona és afrontar el repte de l’especialització i l’arribada de forans protegint els de casa sense alçar de nou les muralles
Barcelona lliure de TTIP
Els qui s’oposen al tractat en bloc s’equivoquen en bloc. Però l’encerten quan demanen més transparència en la negociació o que no s’ignorin els instruments crucials de cada cultura nacional
Supremacistes morals
Parlo dels pobres gats de carrer, però podria posar molts altres exemples d’una superioritat moral que rebutja de forma furibunda qualsevol crítica i clama per silenciar el discrepant
El llibre que permet cremar llibres
Abans de cremar la casa de tothom, caldria tenir-ne una altra de ben construïda
Ensenyament militar
Amb els militars passa el mateix que amb els policies o els advocats: ningú no voldria ni veure’ns fins que ens necessita. Separar la formació militar no millora pas ni la pau ni la seguretat
La identitat no es discuteix
Un compromís possible i desitjable és combatre la primera causa de desigualtat, de tristesa i d’exasperació de quatre milions de persones i de les seves famílies: l’atur
Impotència i impostura
La resolució del Parlament dóna via lliure a tota mena d'impostors i gent de mala fe disposats a imposar la seva voluntat per sobre de la llei i el dret
Els 25 anys de la UPF
Ens aniria millor si el poder real a les universitats estigués més repartit entre el Govern de torn, els funcionaris universitaris i la societat civil
Jugar amb foc
El Constitucional ha confirmat la pena a dos joves que van cremar la foto dels Reis. Els magistrats Asúa, Roca i Xiol discrepen amb raó: calia haver deixat que el foc s'apagués sol, en lloc d'alimentar-lo amb més llenya