
Una cultura funerària i els seus forats
Commemoracions dels centenaris de Joan Fuster, Gabriel Ferrater, Francesc Català-Roca i Guillem Viladot, aquest últim de menor rang
Commemoracions dels centenaris de Joan Fuster, Gabriel Ferrater, Francesc Català-Roca i Guillem Viladot, aquest últim de menor rang
L’exposició dedicada a Gabriel Casas i Galobardes, destacat fotògraf dels anys 30, revela l’esforçada metàfora històrica d’aquells anys mitificats
Ressons de la història i la sensibilitat en el conceptuals de la col·lecció Tous al Macba
Després de la guerra del 36, el psiquiatra va aconseguir a l’exili francès posar els fonaments de la psicoteràpia institucional. Un llibre rescata amb amplitud la seva trajectòria i llegat
Nenes i nens escullen el seient preferit i expliquen quina relació hi tenen, seguint els consells de l’artista per trobar la vida amagada en qualsevol objecte
Experimental i documental, manipulat pel franquisme, Antoni Campañà ressorgeix en exposicions i llibres després de dècades de silenci
Quan veus una fotografia esgarrifosa de manera reiterada deixa de tenir efecte, va advertir Andy Warhol el 1963 amb la sèrie de la cadira elèctrica, que ara s’exposa a Barcelona
El Museu de Barbastre ha d’explicar ara una història de l’art que desconeix. El Suprem, per la seva banda, ha de decidir si dictamina només sobre Catalunya o si obre la capsa de Pandora a totes les col·leccions i museus espanyols
Els mons del cineasta valencià i del fotògraf anglès, que tant s’assemblen, reviuen a València mentre la Geperudeta recorre els carrers aquesta setmana amb megafonia a tot drap de l’himne dels Desemparats
El que mengem i com vivim a l’espai públic, dues claus de la crisi climàtica i dels canvis urgents que exigeix
El tancament durant quatre anys del Centre Pompidou parisenc anuncia tants canvis com els que la seva obertura el 1977 va promoure en museus i grans exposicions internacionals
Escola en residència sembra la cooperació educativa i cultural davant de la pandèmia i per a la postpandèmia
En el centenari de l’escriptor Leonardo Sciascia, enterrat a Racamulto amb aquest epitafi enigmàtic
A Llinars i Rennes, dues macrofestes il·legals d’hores i hores, ha nascut l’any. El present comprimit dels joves planteja si els organitzadors de 'raves' són més eficaços que els responsables públics
Els qui enguany les celebrem, qui som? L’abans anomenada classe mitjana? En què ha quedat l’abans anomenat món del treball?
Formidable i instructiva ‘Women Make Film’, sobre les cineastes des d’Alice Guy. La inspiradora sèrie es proposa i aconsegueix que hi veiem més i millor
Sembla que ja no existeixi la societat civil en la cultura, els seus treballadors viuen al ras de la pandèmia, alguns comencen a no tenir un plat a taula
La ciutat vella ha fagocitat el sentit del comú, ara està buida i deserta. Sant Andreu, Sants o Gràcia, en canvi, el cultiven
Toc de queda o cultura, som aquí, en aquests moments de la pesta i en el temps que vindrà
A Londres i a Bilbao, antològiques de dues artistes les obres de les quals han bregat molt de temps per ser vistes
Una estranyesa eloqüent i propera recorre els seus relats, que els lectors reconeixen. No és així el que vivim, insòlit i desconcertant?
La publicitat institucional davant la pandèmia continua incorporant logos i lemes rutinaris, fins i tot insolents
Pals històrics i sociològics entre opinants sobre el valor de la seva obra a Catalunya, mentre s'anuncia la primera traducció al català
L’artista russa publica el llibre que recull vuit anys de dibuixos a carrers i jutjats, parcs i bordells
Les paraules sorgides aquest segle difonen i propaguen un nou pensament sobre la discriminació racial
A Espanya les llengües i les seves cultures no importen. Però no deixa de sorprendre la manca de reacció davant d’un capítol més de vergonya cultural en l’inici de la “reconstrucció” del que ha destruït aquesta pandèmia-mirall
Un abús cultivat pels mitjans i els llibres: oblit i rebuig de les formes educades d’expressar sentiments, opinions, preguntes, declaracions privades i públiques
La idea de la realitat que miràvem per la finestra s’ha esmicolat, i els bocins han entrat a casa, però la realitat segueix a fora, impertèrrita
El músic Josep Manuel Berenguer s’interroga sobre el sentit d’aplaudiments i cançons i proposa posar-nos d’una vegada a l’escolta d’aquest món, tan desconegut i que tantes coses té per dir-nos
Mecenes, sortiu de l’armari. La feina de la creació té valor i preu, estem en una emergència colossal d’una estructura bàsica d’una societat
La pandèmia, mirall social i personal d’una nitidesa enlluernadora, no està per punyetes: ni en l’entreteniment confinat ni en la xarxa ni en les regles que venen
‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’, reeditat després de 80 anys, és un rèquiem ferotge i altament humà de la Primera Guerra Mundial
Encara menys per a les matemàtiques i les enginyeres negres. Katherine Johnson deixa en herència un saber pioner que, amb les seves companyes de la NASA, també negres, continua generant admiració
Una revolució a Hollywood o una tapadora. I la magnífica Hildur Guðnadóttir ha aconseguit el primer Oscar a una compositora en gairebé un segle
Jugar a evitar la mort de Walter Benjamin a Portbou o llegir una novel·la clarivident sobre el record a Israel de la Xoà: vostès decideixen
'Un cinéfilo en el Vaticano', el nou llibre de Román Gubern, prova una vegada més el seu olfacte i la seva perícia
Els pesticides inaugurats fa 60 anys com a signe de modernitat agrícola es cobren les seves vides en agricultors i en crisis sanitàries
Coincideixen diverses exposicions que repassen l'obra de Jean Dubuffet, artista que va emancipar l’art sense formació i va donar relleu a l’art dels bojos
Dones a la pantalla, en la creació i en la producció, en la línia de ‘Thelma i Louise’ que fa gairebé 30 anys va renovar el cinema de carretera amb èxit però no amb continuïtat
En la dreta espanyola i els seus abusos, pot ser que la política informativa i cultural espanyoles en siguin alguns dels principals responsables
La melancolia va arribar al màxim en el recital d'himnes de la Guerra Civil. Volem parlar dels morts i recordar-los. Els vius incomoden
En temps de Twitter i Telegram, de tanta catarsi col·lectiva que s’expressa malament, o sense rumb, als carrers, quin bé que faria sentir els tràgics del món antic en la llengua viva d’avui
Peter Handke i la pregunta que molts ens fem, a vegades cada dia, ara mateix: hem deixat d'aprendre?
María Sanmartí, Rosita Castelucho, Mercè Rodoreda, Marianne Peretti a la galeria Mirador de París (1948–1955), reviscuda a la Fundació Apel·les Fenosa
Robert Frank, que va fotografiar terres hispàniques entre 1949 i 1958, deixa un llegat documental que espera renovació