La Diada d’uns quants
A partir del 2012, la Diada es converteix en un acte de comunió amb el Govern i en un pols ciutadà a les institucions de l'Estat, encara que també a les de la mateixa Generalitat
Argelia Queralt Jiménez
Marcs conceptuals
No hi ha una conversa catalana, sinó dues converses que transiten paral·leles. Hi ha excepcions, persones que pretenen transitar entre els blocs, però són minoria
Les institucions al servei de la causa
El bon govern rebutja que les institucions públiques polítiques i mediàtiques, sense cap mena de prudència, donin credibilitat a unes informacions no contrastades amb l'objectiu de destruir la imatge de l'Estat
Línies vermelles
Els activistes són al capdavant de les institucions polítiques catalanes, també civils i econòmiques
Mandra
Cada vegada fa més mandra escriure sobre el que ens passa a Catalunya. Tenim tendència a culpar Espanya, però, malgrat el que mantenen determinats sectors, el principal problema el tenim a casa
Pacte de govern
La veritat és que si Ada Colau vol ser de nou alcaldessa de Barcelona ha d'assumir, al seu torn, els riscos de prendre decisions. Ha de decidir de qui vol acompanyar-se
Política de llums llargs
La ciutadania està demanant als polítics que deixin de banda la confrontació i polarització com a gairebé úniques armes polítiques
Devaluació democràtica
Les institucions catalanes s'han convertit en una espècie de santuaris dedicats als presos i als “exiliats”, posant de manifest que s’ha perdut la idea de neutralitat institucional
El judici entra en campanya
En la declaració de Jordi Turull s'ha fet molt palesa la falta (aparent) de comprensió de l’actual configuració de l’Estat de dret democràtic
El gest judicial
El Suprem té a la seva mà la decisió sobre la llibertat dels presos. Com diu el Tribunal Europeu de Drets Humans, el dret a la llibertat és d’una importància primordial en una societat democràtica
Magistrades... quines magistrades?
Als jutjats, òrgans unipersonals als quals s’accedeix per un sistema de mèrits i capacitat, la majoria dels titulars són jutgesses
No faltem al respecte a la realitat
L'independentisme intenta sumar adeptes a través d'un (nou) paradigma. El problema no és Espanya en si, sinó una monarquia que, sembla ser, oprimeix l'inexistent “poble català"
Menteix, que alguna cosa queda
A Catalunya hi ha mitjans privats, que reben grans contribucions públiques i absolutament entregats a la causa independentista, que enganyen en les seves informacions
Sí, l’emperador va nu
Les mentides alimenten la creació de la Crida Nacional i permeten que Puigdemont s'hagi apropiat de Convergència
El moment de recuperar Espanya
El nou Govern té l'oportunitat de visualitzar que Espanya és un país democràtic, amb imperfeccions, sens dubte, però democràtic al cap i a la fi
Ni efectiu ni paritari
La falta de paritat obligada per la llei catalana torna a posar de manifest que no hi ha un únic projecte independentista. Existeix un únic element aglutinador que és trencar amb Espanya