
Amb l’excusa de les idees
Les idees no estan per legitimar ni les més grans atrocitats ni els petits incompliments de les lleis
Les idees no estan per legitimar ni les més grans atrocitats ni els petits incompliments de les lleis
L'independentisme aconsegueix que la versió que li convé a cada moment s’imposi sobre la realitat dels fets i quedi instal·lada com a veritat irrefutable entre amplis sectors de la ciutadania
Encara que s'hagi constatat el fracàs del procés, els seus líders han perseverat a continuar enganyant aquest sector de votants proclius a no posar en dube els seus missatges
Ignoro el futur que li espera, tot i que he de dir que no m’agradaria que es materialitzés
La candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, n’era en realitat de José María Aznar. No caldria dir llavors que l'independentisme és una màquina de generar partidaris d’Aznar?
És necessari cridar l'atenció sobre la responsabilitat dels qui han ovacionat el procés català
La crisi del diari en paper ha fet esclatar les antigues narracions unitàries de l’existència i el lector es veu obligat a buscar pel seu compte i a ordenar trossos dispersos de significat
La interpretació lliure dels seus actes a la qual s’acull Colau contribueix a afeblir el debat polític, arrossegant-lo a la confusió i a la insubstancialitat més banal
Però Puigdemont ha sorprès tothom en decidir-se a seguir els passos del seu antecessor en un sentit no previst. En quin? En el de menysprear la importància de la institució catalana més alta
Artur Mas, instal·lat en el confort de la sala de màquines del seu partit, es dedica a matisar, reconvenir i proposar, fins i tot en sentits molt diferents als que defensava quan estava al poder
Són molts els que, com Artur Mas, busquen el refugi de la inqüestionable bondat dels objectius perseguits per legitimar retroactivament els instruments fets servir
No em preocupa quedar en minoria, sinó constatar que no sóc l'únic que pensa així però aquesta coincidència amb prou feines té reflex en l'opinió publicada
El rebuig de la Casa Reial a rebre Carme Forcadell, cosa que en últim terme no deixava de ser un gest de deferència política, té un to aspre
La intenció de Vidal de convèncer els senadors de la inutilitat del Senat em va semblar poca feina per a una legislatura
El que alguns s'obstinen a presentar com una elecció entre ser català i ser espanyol és, en realitat, una renúncia, un empobriment o una mutilació. És possible il·lusionar-se amb una mutilació?
Potser és el moment de reflexionar sobre l'acceleració de la política catalana
Potser en el sector moderat de CDC, n'hi ha que tenen un pla B, la repetició de les eleccions catalanes. I la fi política de Mas
És sorprenent que els sindicats d'aquí s'hagin afanyat a posar fre a les reserves dels seus companys de Madrid respecte de l'independentisme, i ho hagin fet amb els arguments del sobiranisme
Com es pot justificar que ara sigui precisament algú ben específic, Artur Mas, qui es converteix en una condició irrenunciable per continuar amb el procés?
El fet que hi hagi sectors de la ciutadania reticents a ser subsumits en un o en l'altre dels dos nacionalismes enfrontats indica que hi ha una pluralitat política que desborda el marc de l''amb tu o en contra meu'
Els sobiranistes ja no poden argumentar que ni la UE ni els seus principals líders s'han pronunciat sobre Catalunya. I ara que ho han fet, proven d'ignorar el que han dit
Es podria aplicar a alguns d'aquests nous polítics, acabats d'estrenar en responsabilitats de govern, la frase de “no et demano que paris les pilotes que van cap dins, però, per l'amor de Déu, no fiquis dins les que van fora!”
L'eficaç eslògan del "dret a decidir" ha estat arraconat pels mateixos promotors pel de "procés cap a la independència"
Resulta estrany que els qui en campanya s'han referit en to dramàtic a fets insuportables exhibeixin, després de guanyar les eleccions, un somriure d'orella a orella
Estem passant del model de full de serveis del polític tradicional, descrit recentment, al model de l'activista
Probablement obtindrà més bon resultat el candidat que, un cop passades aquestes dues setmanes de campanya, s'hagi equivocat menys en el terreny de la comunicació
Els partits que fan bandera de voluntat regeneradora usen els mateixos raonaments que la vella política
Mas reconeix per primera vegada la possibilitat d'un fracàs del procés perquè xoca amb enemics insalvables
El referèndum, fins ara ineludible, ha passat a la història i es pretén poder anar a la independència amb una majoria simple
El llenguatge polític adopta de vegades paraules i expressions impròpies per descriure allò que pretenen designar
La memòria no és ni un fi en si mateix. Hem de recelar d'aquells que sostenen que evocar el passat ens carrega de raó
Podem ha reaccionat a les crítiques d'una manera que es diferencia molt poc del que és costum en els vells partits
Aquí hi ha més celebracions oficials del llunyà 1714 que memòria d'un passat recent com és el de la lluita antifranquista
Hauríem de reservar el terme 'bloguer' per als qui són capaços d'escriure amb plena llibertat i intel·ligència crítica
Cal mostrar de forma clara les propostes que tenen connexió amb el nazisme per advertir-ne el perill
Ser conscients d'estar en la història (i en la geografia) no equival a renunciar a l'ambició d'universalitat
En una societat oberta, laica, plural, diversa i mestissa és inconcebible que les persones es relacionin d'una manera única
En els seus dos primers anys de govern, Mas va ser l'executor de les retallades amb el PP. La resta del temps, no ha governat
L'anunci de la nova consulta era enganyós i feia dubtar de qui volia enganyar en realitat, a Rajoy o a la ciutadania
La pressa no es deu al que manifesten en veu alta sinó a alguna cosa que, de nou, amaga la por que el terratrèmol electoral que s'apropa a Espanya no passi de llarg a Catalunya
Dos autors reivindiquen la seva doble identitat espanyola i catalana. Sergio Gaspar novel·la una trobada entre Cervantes i Pla; Fernández Aguilà escriu una crònica malenconiosa
L'absència d'un debat sobre les opcions que se sotmetien a consulta revela la falta de pluralisme del procés