Tabàrnia com a nou subjecte polític
Ignoro el futur que li espera, tot i que he de dir que no m’agradaria que es materialitzés
Manuel Cruz
Fàtima i les dissonàncies cognitives
La candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, n’era en realitat de José María Aznar. No caldria dir llavors que l'independentisme és una màquina de generar partidaris d’Aznar?
‘I això, qui ho paga?’
És necessari cridar l'atenció sobre la responsabilitat dels qui han ovacionat el procés català
El triomf del fragment
La crisi del diari en paper ha fet esclatar les antigues narracions unitàries de l’existència i el lector es veu obligat a buscar pel seu compte i a ordenar trossos dispersos de significat
OPINIÓN
Adamisme no ve d’Ada
La interpretació lliure dels seus actes a la qual s’acull Colau contribueix a afeblir el debat polític, arrossegant-lo a la confusió i a la insubstancialitat més banal
Ningú vol ser president
Però Puigdemont ha sorprès tothom en decidir-se a seguir els passos del seu antecessor en un sentit no previst. En quin? En el de menysprear la importància de la institució catalana més alta
Que n’aprenguin!
Artur Mas, instal·lat en el confort de la sala de màquines del seu partit, es dedica a matisar, reconvenir i proposar, fins i tot en sentits molt diferents als que defensava quan estava al poder
Amb l’excusa dels fins...
Són molts els que, com Artur Mas, busquen el refugi de la inqüestionable bondat dels objectius perseguits per legitimar retroactivament els instruments fets servir
Era jo qui s’equivocava
No em preocupa quedar en minoria, sinó constatar que no sóc l'únic que pensa així però aquesta coincidència amb prou feines té reflex en l'opinió publicada
ANÀlisi
El cop de porta no és una opció
El rebuig de la Casa Reial a rebre Carme Forcadell, cosa que en últim terme no deixava de ser un gest de deferència política, té un to aspre
OPINIÓ
Per què es presenten?
La intenció de Vidal de convèncer els senadors de la inutilitat del Senat em va semblar poca feina per a una legislatura
Deconstruir la truita
El que alguns s'obstinen a presentar com una elecció entre ser català i ser espanyol és, en realitat, una renúncia, un empobriment o una mutilació. És possible il·lusionar-se amb una mutilació?
Volem ser un país anormal
Potser és el moment de reflexionar sobre l'acceleració de la política catalana
No ho descartin
Potser en el sector moderat de CDC, n'hi ha que tenen un pla B, la repetició de les eleccions catalanes. I la fi política de Mas
Ai, la classe obrera...
És sorprenent que els sindicats d'aquí s'hagin afanyat a posar fre a les reserves dels seus companys de Madrid respecte de l'independentisme, i ho hagin fet amb els arguments del sobiranisme
Una normalitat una mica rara
Com es pot justificar que ara sigui precisament algú ben específic, Artur Mas, qui es converteix en una condició irrenunciable per continuar amb el procés?
Ànimes bessones
El fet que hi hagi sectors de la ciutadania reticents a ser subsumits en un o en l'altre dels dos nacionalismes enfrontats indica que hi ha una pluralitat política que desborda el marc de l''amb tu o en contra meu'
La il·lusió pot amb tot
Els sobiranistes ja no poden argumentar que ni la UE ni els seus principals líders s'han pronunciat sobre Catalunya. I ara que ho han fet, proven d'ignorar el que han dit
L’esbroncada de Don Alfredo
Es podria aplicar a alguns d'aquests nous polítics, acabats d'estrenar en responsabilitats de govern, la frase de “no et demano que paris les pilotes que van cap dins, però, per l'amor de Déu, no fiquis dins les que van fora!”
Benaurats els qui...
L'eficaç eslògan del "dret a decidir" ha estat arraconat pels mateixos promotors pel de "procés cap a la independència"
De què riu?
Resulta estrany que els qui en campanya s'han referit en to dramàtic a fets insuportables exhibeixin, després de guanyar les eleccions, un somriure d'orella a orella
De professió, activista
Estem passant del model de full de serveis del polític tradicional, descrit recentment, al model de l'activista
El ‘run run’ a la babalà
Probablement obtindrà més bon resultat el candidat que, un cop passades aquestes dues setmanes de campanya, s'hagi equivocat menys en el terreny de la comunicació
Una manera rància d’argumentar
Els partits que fan bandera de voluntat regeneradora usen els mateixos raonaments que la vella política
La por ha canviat de bàndol
Mas reconeix per primera vegada la possibilitat d'un fracàs del procés perquè xoca amb enemics insalvables
Una altra foto per a la història (i en van...)
El referèndum, fins ara ineludible, ha passat a la història i es pretén poder anar a la independència amb una majoria simple
La bestiesa de passar pantalla
El llenguatge polític adopta de vegades paraules i expressions impròpies per descriure allò que pretenen designar
La història no val per a això
La memòria no és ni un fi en si mateix. Hem de recelar d'aquells que sostenen que evocar el passat ens carrega de raó
El cel per assaltar és la Moncloa
Podem ha reaccionat a les crítiques d'una manera que es diferencia molt poc del que és costum en els vells partits
Tal com érem
Aquí hi ha més celebracions oficials del llunyà 1714 que memòria d'un passat recent com és el de la lluita antifranquista
‘Ciberpelacanyes’ i sobrevalorats
Hauríem de reservar el terme 'bloguer' per als qui són capaços d'escriure amb plena llibertat i intel·ligència crítica
Prohibit eludir Carl Schmitt
Cal mostrar de forma clara les propostes que tenen connexió amb el nazisme per advertir-ne el perill
Filosofia aplicada... a les idees
Ser conscients d'estar en la història (i en la geografia) no equival a renunciar a l'ambició d'universalitat
“... i vol ser català?”
En una societat oberta, laica, plural, diversa i mestissa és inconcebible que les persones es relacionin d'una manera única
Del balancí al ‘Dragon Khan’
En els seus dos primers anys de govern, Mas va ser l'executor de les retallades amb el PP. La resta del temps, no ha governat
Urgeix claredat democràtica
L'anunci de la nova consulta era enganyós i feia dubtar de qui volia enganyar en realitat, a Rajoy o a la ciutadania
Amagar-se darrere les masses
La pressa no es deu al que manifesten en veu alta sinó a alguna cosa que, de nou, amaga la por que el terratrèmol electoral que s'apropa a Espanya no passi de llarg a Catalunya
Una Catalunya de bolero
Dos autors reivindiquen la seva doble identitat espanyola i catalana. Sergio Gaspar novel·la una trobada entre Cervantes i Pla; Fernández Aguilà escriu una crònica malenconiosa
El debat que tant temien
L'absència d'un debat sobre les opcions que se sotmetien a consulta revela la falta de pluralisme del procés