
Joan Brossa, protagonista d’avantguarda
En els primers anys de la poesia de Brossa conviuen poemes de denúncia del règim franquista amb els que eleven fraccions de la vida quotidiana a la dimensió artística
En els primers anys de la poesia de Brossa conviuen poemes de denúncia del règim franquista amb els que eleven fraccions de la vida quotidiana a la dimensió artística
Els poemes reunits a 'Els moviments humans', com és habitual en l’obra de Comadira, són una celebració de la vida, encara que dissimulada darrere una lleu ironia, encara que hi sovintegi la presència de la mort
Manel Ollé ha reeixit a bastir una forma i un estil inspirats en el haibun
Susanna Rafart demostra tenir una veu pròpia davant de tots els desafiaments de la realitat a 'D'una sola branca'
El poeta que sembla un assagista però que escriu versos d’una bellesa incontestable
'Amb motllos d’ahir faig poemes d’avui”, assegura Enric Casasses
La poesia de Louise Glück és dolorida i dolorosa, creix al marge de la immediatesa i no resol els problemes que planteja, potser perquè són irresolubles.
Eugenio Montale, per a qui la poesia deia allò que no som i no volem
Joan Margarit ha fet del seu llibre pòstum, si no el millor, sí dels destacats de la seva obra
Josep-Anton Fernàndez reconeix que 'L'animal que parla' es tracta d’una reflexió “sobre el que es diu, el que es calla i el que és impossible dir”
No fa falta cap pretext per llegir la tercera traducció sencera en cataà del llibre que inaugura la poesia moderna
El catàleg de la valenciana Edicions del Buc conté encerts notables; un dels més celebrats va ser l’oportuna publicació de Nit fidel i virtuosa el 2017
Miquel Desclot demostra que la mètrica, en poesia, encara és possible.
Konstantinos Petrou Kavafis sempre ofereix una important lliçó de poesia
Paul Valéry és autor de dos dels més grans poemes en llengua francesa, però és també, i sobretot, un dels més importants pensadors europeus de la primera meitat del segle XX
Cardarelli, un home “entès veritablement per ningú”, deia d’ell mateix
'Maria' conté 33 peces més o menys inspirades en la vida de la Mare de Déu, més unes altres set dedicades a “les set últimes paraules de Crist a la Creu”
Enric Casasses ha heretat de Gaudí la imatge de creador total i tremendament original
Ponç Pons és molt sensible al fet evident que tant la llengua com l’illa corren el risc de desnaturalitzar-se i d’esvair-se en la globalització
Jaume Subirana és de la mena de poetes que van bé per reprendre la marxa després d’una ensopegada, o per reconciliar-se amb la poesia si això feia falta
Calvo considera que l’actitud dels poetes ha de tenir un punt de provocació, unes certes ganes de canviar el món i una extraordinària confiança en la capacitat de fer-ho
El popularíssim musical 'Cats' té el seu origen en un poemari de T. S. Eliot
Dolors Miquel és molt més que l’afany d’escandalitzar, indubtable d’altra banda
'Ombra i llum' és un capítol a part i breu en la història de la lírica catalana, de mal encaixar en les antologies. Una lliçó que se’n pot desprendre és que val la pena arriscar-se a tornar a les fonts, clàssiques o romàntiques
Ens arriben els tres Diaris de bord, quaranta-vuit poemes en total que són el contrapunt poètic al diari personal de Iorgos Seferis durant els anys de la Segona Guerra Mundial
L'autor va publicar set llibres de poesia, des de 'Primer llibre d’estances', el 1919, fins a 'Esbós de tres oratoris', el 1957, però no els va refondre en un conjunt definitivament establert
Quan John Berger va començar a escriure articles, semblava haver-se proposat la missió d’ensenyar-nos a mirar
Se l’anomena la padrina del punk, però Patti Smith és també una gran poeta
En les lletres de Baudelaire, la misèria diària xoca amb l’ambició literària
Dir que Forugh Farrokhzad és "la Sylvia Plath iraniana" no és només un reclam comercial amb fonament: formen part d'una mateixa lluita
El haiku no és un capítol essencial de la poesia catalana, però sí una clara constant
Els sonets de Rebassa, premi Carles Riba, són formalment impecables i sense artificis
Amb els seus anagrames, Garcia Mallol fa aparèixer una realitat nova i sorprenent
Enric Casasses combina acudits absurds, contes brevíssims i poemes pròpiament dits
Alt poder de suggestió i uns tipus misteriosos marquen la prosa poètica de Bertrand
Josep Pedrals es mostra com un brillant novel·lista emboscat a ‘Els límits del Quim Porta’
‘Fourmillante’, un gran intent d’incitar nous lectors a llegir poesia: per llengua i situacions
L’antologia poètica LGBTQ no descobreix cap gran autor ni dona claus interpretatives
‘Ermita’, premi Lletra d’Or, oblida el llenguatge degradat diari; poemari a rellegir sempre
Joan Margarit neix en plena Guerra Civil, en una família de les que han de treballar per guanyar-se la vida
“És el pare de tots nosaltres”, diu Ted Hughes de Thomas, admirat per Auden i Larkin
Parcerisas parla al dietari de malaltia i mort amb delicadesa, però sense concessions
En Miralles no hi ha rastre de la supèrbia del poeta que s'adreça al comú de la gent per aporar-los un missatge presumptament salvador
Wallace Stevens va ser, segons Harold Bloom, el "millor i més representatiu" poeta americà dels anys trenta i quaranta