Manuel Castaño
Per deixar l’ànima en suspens
Calvo considera que l’actitud dels poetes ha de tenir un punt de provocació, unes certes ganes de canviar el món i una extraordinària confiança en la capacitat de fer-ho
Gats ben rimats
El popularíssim musical 'Cats' té el seu origen en un poemari de T. S. Eliot
En la més dolorosa fondària de l’esperit
Dolors Miquel és molt més que l’afany d’escandalitzar, indubtable d’altra banda
Sortida d’un punt mort, inici d’un joc
'Ombra i llum' és un capítol a part i breu en la història de la lírica catalana, de mal encaixar en les antologies. Una lliçó que se’n pot desprendre és que val la pena arriscar-se a tornar a les fonts, clàssiques o romàntiques
Esperança sota la inutilitat humana
Ens arriben els tres Diaris de bord, quaranta-vuit poemes en total que són el contrapunt poètic al diari personal de Iorgos Seferis durant els anys de la Segona Guerra Mundial
Els poemes de Riba, segons Riba
L'autor va publicar set llibres de poesia, des de 'Primer llibre d’estances', el 1919, fins a 'Esbós de tres oratoris', el 1957, però no els va refondre en un conjunt definitivament establert
Per veure les vides arran de terra
Quan John Berger va començar a escriure articles, semblava haver-se proposat la missió d’ensenyar-nos a mirar
Un malestar íntim
Se l’anomena la padrina del punk, però Patti Smith és també una gran poeta
Un poeta entre cartes a la mare
En les lletres de Baudelaire, la misèria diària xoca amb l’ambició literària
Dues dones, una veu
Dir que Forugh Farrokhzad és "la Sylvia Plath iraniana" no és només un reclam comercial amb fonament: formen part d'una mateixa lluita
Entre dos mons
El haiku no és un capítol essencial de la poesia catalana, però sí una clara constant
Parlar, avui, en quartets i tercets
Els sonets de Rebassa, premi Carles Riba, són formalment impecables i sense artificis
Lletres malabars
Amb els seus anagrames, Garcia Mallol fa aparèixer una realitat nova i sorprenent
Jugant amb les pàgines i les lletres
Enric Casasses combina acudits absurds, contes brevíssims i poemes pròpiament dits
Far de Baudelaire
Alt poder de suggestió i uns tipus misteriosos marquen la prosa poètica de Bertrand
Com quan la novel·la era amena
Josep Pedrals es mostra com un brillant novel·lista emboscat a ‘Els límits del Quim Porta’
La paradoxa de la modernitat
‘Fourmillante’, un gran intent d’incitar nous lectors a llegir poesia: per llengua i situacions
Refer la tradició
L’antologia poètica LGBTQ no descobreix cap gran autor ni dona claus interpretatives
De romeria amb octosíl·labs
‘Ermita’, premi Lletra d’Or, oblida el llenguatge degradat diari; poemari a rellegir sempre
Vida del nen que seria poeta
Joan Margarit neix en plena Guerra Civil, en una família de les que han de treballar per guanyar-se la vida
Patriotisme de país tangible
“És el pare de tots nosaltres”, diu Ted Hughes de Thomas, admirat per Auden i Larkin
Poeta que també salva mots en prosa
Parcerisas parla al dietari de malaltia i mort amb delicadesa, però sense concessions
El vers protector
En Miralles no hi ha rastre de la supèrbia del poeta que s'adreça al comú de la gent per aporar-los un missatge presumptament salvador
Sacerdot de l’invisible
Wallace Stevens va ser, segons Harold Bloom, el "millor i més representatiu" poeta americà dels anys trenta i quaranta
