
De l’Alejo a l’Alejandro
Com Vidal-Quadras, Fernández és un admirador de Margaret Thatcher i es defineix de dretes, cosa insòlita en un país en què s'estila definir-se de centre i negar-se a condemnar el franquisme
Com Vidal-Quadras, Fernández és un admirador de Margaret Thatcher i es defineix de dretes, cosa insòlita en un país en què s'estila definir-se de centre i negar-se a condemnar el franquisme
Hi ha diputats actuals que, de l'època del tripartit, es recorden més de Pikachu que no pas de Carod-Rovira
He pensat en la cançó 'Dibuix' quan he vist l'encàrrec que li ha fet Quim Torra a Llach
ERC juga amb les fitxes del seny i Junts per Catalunya, les de la rauxa. Però el que està per sobre de tot, em temo, és la rivalitat intrínseca
Torra pronuncia amb una cadència repetitiva i monòtona, barreja de conferència acadèmica, homilia de púlpit i consciència de ‘cover’, de substitut
Si us imaginàveu que la legislatura parlamentària catalana tendia a la normalitat, sento dir-vos que anàveu desencaminats
És curiós com aquest animal és protagonista principal de simbolismes polítics des de fa temps
Cal aplaudir Ciutadans pel seu gest d'estímul de la indústria editorial, que falta li fa: 36 llibres del Quixot d'una tacada no es venen cada dia
Quan s'obre la sessió, els plans concrets passen a ser el simple pretext per apuntalar un nou debat sobre principis i solemnitats, llançant-se mantres al cap com qui llança plats
Als passadissos, la gent juga a saber quant durarà la legislatura i ni el més flipat va més enllà d'un any i mig
Les piulades, o els articles, perseguiran Torra fins que faci alguna cosa que permeti superar-los
Un Parlament sense Govern arriba a un punt de saturació per falta de matèria primera: ni pot controlar, ni té gaire sentit que legisli perquè ningú executi
El gran moment del debat ha estat el cara a cara entre Miquel Iceta i Ernest Maragall. Un vell contenciós amb la sensibilitat a flor de pell
Hi ha un clam sord: o el diàleg es fa carn i viu entre nosaltres, o l'apocalipsi arriba en un tres i no res
Jordi Turull ha pujat a la tribuna amb ganes de passar el tràngol de la manera més ràpida possible
Marta Rovira ha fet les mínimes apel·lacions al legitimisme exigibles però ha carregat tot el pes en la política socioeconòmica en la necessitat d’un Govern que prengui decisions
Al Parlament, en una sessió ordinària –en el bon sentit de la paraula–, l'estretor es pot suportar gairebé sense notar-la
Es preveia que la declaració seria amb matisos. I així ha estat: declaració feta i suspesa. O sigui, la clàssica marxa enrere
Molts dels visitants volien gaudir amb una superproducció de Marvel i es topaven amb una pel·li antiga de pirates
"Em preocupa que els nostres diputats, tots, no descansin prou. Els veig nerviosos i cansats"
El mecanisme parlamentari juga a favor d’aquesta fugida per la tangent presidencial
Per a l'Executiu segueix sent una nosa haver d'aguantar els retrets de l'oposició. Els governs no estimen els parlaments
M'atreviria a dir que no només les persones, sinó que els temes també pateixen el procés
L'oposició al Parlament reclama a Puigdemont que exhumi les restes de Convergència soterrades sota el fossat de l'orquestra del Palau de la Música
No és avui el dia per citar a un mosso una cançó de Lluís Llach, potser l’enxampo debatent-se entre legalitats en xoc i tenim un moment desagradable
Les preguntes dels diputats de Junts pel Sí als consellers funcionen amb el mateix esquema
El ple dels Pressupostos va passar de la intensitat d'un partit de bàsquet, després de l'advertiment dels lletrats, a la d'una cursa de caragols en pujada, durant la votació d'esmenes
Puigdemont situa enmig de les seves respostes a l’oposició al·legories com “l’hàmster ha sortit de la roda"
Mentre durava l'última sessió de control al Govern, a l'interior de l'hemicicle semblava que el que de bo de bo importava era, una setmana més, la verborrea de Santi Vidal
Si una cosa ha quedat clara en la sessió de control del Parlament és que l’exjutge i exsenador ja és per als seus correligionaris l’ex-fitxatge estrella i l’excol·lega