La galta de l’altre
I esperant la República catalana com Godot, passen les setmanes d'una legislatura simbòlica
Manel Lucas Giralt
Quim-Inés, ‘with or without you’
Ara que la líder de Ciutadans anirà de diputada a Madrid, Torra i Arrimadas es trobaran a faltar, perquè es necessiten, i ho saben
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA
Un Parlament sense autoestima
A l'hemicicle català es prenen menys decisions que en altres comunitats amb menys expectatives
Convocar o no convocar
El president de la Generalitat, Quim Torra, no pensa convocar eleccions, tot i no tenir pressupost
Ciutadans, partit soviètic
Aquest anar tots a una, fins i tot amb el gest, fins i tot amb el rictus, és el més semblant a una sessió del Comitè Central del PCUS
crònica
Sessió de claca al Govern
Quan arriba el torn d’interpel·lar Quim Torra, als partits que li donen suport els costa més trobar una acció seva de govern per referir-s’hi
crònica parlamentària
La democràcia avorrida
La sessió s’ha apropat al que seria la seva funció: s’hi parlava de llistes d’espera, d’urgències, de funcionaris…
Els problemes reals
Arrimadas s'està convertint en la 'instagramer' del Parlament: els seus 'followers', abans anomenats diputats de Ciutadans, fan 'm'agrada' amb entusiasme
crònica parlamentària
Els Balcans els carrega el diable
En el panorama polític actual, ven més la dissonància 'punkie' que l'harmonia d'un quartet de corda
De l’Alejo a l’Alejandro
Com Vidal-Quadras, Fernández és un admirador de Margaret Thatcher i es defineix de dretes, cosa insòlita en un país en què s'estila definir-se de centre i negar-se a condemnar el franquisme
Poli retòric, poli pragmàtic
Hi ha diputats actuals que, de l'època del tripartit, es recorden més de Pikachu que no pas de Carod-Rovira
CRÒNICA
Joc estètic
He pensat en la cançó 'Dibuix' quan he vist l'encàrrec que li ha fet Quim Torra a Llach
Entre el sarcasme i la depressió
ERC juga amb les fitxes del seny i Junts per Catalunya, les de la rauxa. Però el que està per sobre de tot, em temo, és la rivalitat intrínseca
I malgrat tot, interí
Torra pronuncia amb una cadència repetitiva i monòtona, barreja de conferència acadèmica, homilia de púlpit i consciència de ‘cover’, de substitut
Crònica d’una no-sessió
Si us imaginàveu que la legislatura parlamentària catalana tendia a la normalitat, sento dir-vos que anàveu desencaminats
El camí dels elefants
És curiós com aquest animal és protagonista principal de simbolismes polítics des de fa temps
Supervendes editorial
Cal aplaudir Ciutadans pel seu gest d'estímul de la indústria editorial, que falta li fa: 36 llibres del Quixot d'una tacada no es venen cada dia
Ambient de les petites ocasions
Quan s'obre la sessió, els plans concrets passen a ser el simple pretext per apuntalar un nou debat sobre principis i solemnitats, llançant-se mantres al cap com qui llança plats
President ‘Tuit’ Torra
Als passadissos, la gent juga a saber quant durarà la legislatura i ni el més flipat va més enllà d'un any i mig
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA
El pes de la Història (d’uns tuits)
Les piulades, o els articles, perseguiran Torra fins que faci alguna cosa que permeti superar-los
Investiràs amb dolor
Un Parlament sense Govern arriba a un punt de saturació per falta de matèria primera: ni pot controlar, ni té gaire sentit que legisli perquè ningú executi
Debat d’avui, rancúnia d’ahir
El gran moment del debat ha estat el cara a cara entre Miquel Iceta i Ernest Maragall. Un vell contenciós amb la sensibilitat a flor de pell
CRÒNICA PARLAMENTÀRIA
Un president d’ERC?
Hi ha un clam sord: o el diàleg es fa carn i viu entre nosaltres, o l'apocalipsi arriba en un tres i no res
Exèquies sense convicció
Jordi Turull ha pujat a la tribuna amb ganes de passar el tràngol de la manera més ràpida possible
Continuïtat i discontinuïtat
Marta Rovira ha fet les mínimes apel·lacions al legitimisme exigibles però ha carregat tot el pes en la política socioeconòmica en la necessitat d’un Govern que prengui decisions
La incomoditat
Al Parlament, en una sessió ordinària –en el bon sentit de la paraula–, l'estretor es pot suportar gairebé sense notar-la
Diferir amb solemnitat
Es preveia que la declaració seria amb matisos. I així ha estat: declaració feta i suspesa. O sigui, la clàssica marxa enrere
Tria la teva aventura
Molts dels visitants volien gaudir amb una superproducció de Marvel i es topaven amb una pel·li antiga de pirates
Desconnectar sense desconnectar
"Em preocupa que els nostres diputats, tots, no descansin prou. Els veig nerviosos i cansats"
Explicar-se o no
El mecanisme parlamentari juga a favor d’aquesta fugida per la tangent presidencial
La molèstia de retre comptes
Per a l'Executiu segueix sent una nosa haver d'aguantar els retrets de l'oposició. Els governs no estimen els parlaments
Processització
M'atreviria a dir que no només les persones, sinó que els temes també pateixen el procés
Exhumant
L'oposició al Parlament reclama a Puigdemont que exhumi les restes de Convergència soterrades sota el fossat de l'orquestra del Palau de la Música
CRÒNICA
Com en un concert
No és avui el dia per citar a un mosso una cançó de Lluís Llach, potser l’enxampo debatent-se entre legalitats en xoc i tenim un moment desagradable
Autolloances i ‘cobres’
Les preguntes dels diputats de Junts pel Sí als consellers funcionen amb el mateix esquema
A punt de perdre els nervis
El ple dels Pressupostos va passar de la intensitat d'un partit de bàsquet, després de l'advertiment dels lletrats, a la d'una cursa de caragols en pujada, durant la votació d'esmenes
President entre cometes
Puigdemont situa enmig de les seves respostes a l’oposició al·legories com “l’hàmster ha sortit de la roda"
La relativitat
Mentre durava l'última sessió de control al Govern, a l'interior de l'hemicicle semblava que el que de bo de bo importava era, una setmana més, la verborrea de Santi Vidal
Vidal contra Mas
Si una cosa ha quedat clara en la sessió de control del Parlament és que l’exjutge i exsenador ja és per als seus correligionaris l’ex-fitxatge estrella i l’excol·lega