La república buida
Els seus progenitors van fugir. Van faltar reiteradament a la seva paraula: ni la van construir, ni la van implementar, ni després la van defensar
Lluís Bassets
Catalunya dividida
La divisió arriba fins i tot a la mateixa idea que estem dividits, que uns no accepten i uns altres consideren evident
No és la llibertat d’expressió
Treure llaços grocs és reivindicar la llibertat de censurar, no d’expressar-se. Fer-ho de nit o amb la cara tapada és un regal impagable a l’independentisme
Dividir Catalunya, destruir-la
Molts són els que treballen per dividir i pocs els que treballen per evitar la divisió i tornar al diàleg civil, a la política
Aniversari atemptat Barcelona
La solitud de les víctimes
La nostra societat, dividida i enfrontada, no sabia què fer amb els qui han passat per aquest dolor extrem
Recomanacions d’agost
Tots els atemptats tenen alguna cosa en comú. Sempre hi ha una teoria de la conspiració, a disposició dels que no volen veure el que tenen davant dels nassos
Notícies sobre el catalanisme difunt
Els dos pols extrems del conflicte prou que se n'han adonat de la imprescindible obertura d'un nou espai central, però uns i altres hi volen entrar sense renunciar a res del que han defensat fins ara
Fer tribu, en lloc de república
El cas del tribalisme català és molt més greu que el de tots els altres tribalismes que hem anat coneixent
No són taules, és una derrota
A l'independentisme li costa reconèixer la veritat: el procés ha acabat, i ha acabat malament, amb una caríssima factura personal i política
Tots contra Rivera
Convocar eleccions immediatament, amb un PP noquejat i desorganitzat, era el negoci més sucós al qual podia aspirar Ciutadans
Banderes estripades
El secessionisme ha abandonat les dues banderes d’unió, que són la senyera i l’europea
No n’hi ha prou que sigui efectiu
El nou Govern català ha de ser també legal, lleial i eficaç, en defensa de l’autonomia i en la resolució del contenciós sobre els delictes i les penes
Febre groga
Quan les estelades s’instal·len als espais públics i als edificis oficials, s’està produint un abús que no té res a veure amb la llibertat d’expressió
Acumulació de forces
Ara cal fer política d’aliances, atès que els blocs ja estan definits i no es mouran gaire a partir d’ara
La tercera Catalunya
La Catalunya independentista es creu la continuació i maduració de la Catalunya històrica i la Catalunya antisobiranista es considera expressió de l'única Catalunya possible
Per fi, la internacionalització catalana
L’instrument de la projecció exterior no ha estat la diplomàcia oficiosa del govern sobiranista, sinó la presó i la fugida a Brussel·les dels seus membres
Tornem a la lluita antifranquista
Liquidat el processisme, passem a una nova etapa retroactiva i revolucionària sota la direcció de la CUP
La socialització de la derrota
Ja que no va ser possible la victòria, queda l'alternativa d’eixamplar els efectes del desastre fins a arruïnar l’adversari
L’Estat no s’ha enretirat de Catalunya
Qui s'ha desentès de la política catalana en els últims anys ha estat fonamentalment el PP
Que governin ells
Al desinterès per influir a Madrid l'ha seguit la negativa a governar a Barcelona, per intentar fer-ho des de Waterloo, l’equivalent de no governar
Enemics per sempre
La divisió entre catalans ja no és sobre la independència, sinó sobre la mida de l'ofensa imperdonable que una meitat de Catalunya ha infligit a l'altra
Un pacte per les llengües
Combatre el nacionalisme lingüístic dels uns amb el nacionalisme lingüístic dels altres és la millor fórmula per aprofundir en la divisió de les societats
Sempre Kafka: ara la metamorfosi
L’independentisme està canviant, però ningú sap cap a on va ni si és una ONG o una comunitat religiosa
No hi ha president més il·legítim que Puigdemont
Tarradellas va preservar la continuïtat institucional, mentre que l'exalcalde de Girona l’ha destruït
Anticatalanistes, antipatriotes
La trituradora del procés porta ara a la paràlisi indefinida de l’autogovern
República d’aire
En la nova etapa han quedat esmicolats els tòpics independentistes, començant pel dret a decidir
L’art d’intimidar
L'insult dels buscabregues digitals serveix d’instrument d’intimidació per fer callar les veus discordants
Hora de treballar, de governar
Vicens Vives amb la seva idea de la feina, el treball com l'instrument de la continuïtat catalana, segueix plenament vigent
Puigdemont, president del 155
El principal indici de la voluntat de reiteració és la fugida de mig govern a Brusel·les
Puigdemont no és el president dels catalans
La seguretat, la prosperitat i la cohesió social, absents d’un discurs de Cap d’Any dedicat a si mateix
Vídeo
Irresponsable i frívol Puigdemont
El president fugit és un llast i una vergonya per als catalans, independentistes inclosos. La seva oportunista tossuderia només pot portar a la paràlisi política i a la continuació de la ruïna econòmica
El rei de Catalunya
El discurs defensa que els diputats triats el 21-D han de dedicar-se als problemes reals, no als ficticis; pensar en tots els catalans, no només en una part
Al final, el vot de la tribu
La derrota catalana de tots queda assegurada amb la liquidació de la nació plural i diversa en mans dels designis tribals
Retorn a casa
Qui defensarà millor l’economia, les competències, la fi del 155 i la sortida dels presos?
El 155 té futur
Puigdemont vol arraconar Junqueras amb el pretext de la seva restitució com a president, a risc d'obligar a una segona aplicació de l'article de la Constitució
Mons que s’allunyen
Les dues Catalunyes que estem construint componen juntes un monstre social i polític, econòmicament ruïnós, culturalment difícil de viure i políticament de gestió penosa i torturada.
Com ha de ser qui presideixi Catalunya
Cal un senyal fort i clar que faci tornar les empreses i recuperar la confiança i el prestigi deteriorats; aquest senyal ha de ser la personalitat mateixa del president, la seva capacitat de diàleg i d’empatia
El 155 no és un article, sinó dos
Eina per convocar les eleccions o primer pas de la contra reforma autonòmica
Mai de groc damunt l’escenari
Des que Molière va morir, el 1673, vestit d'aquest color, tothom de l'escena l'evita. Com han pogut triar-lo per significar un moviment que és, sobretot, teatral?
Mai de groc damunt l’escenari
Des que Molière va morir, el 1673, vestit d'aquest color, tothom de l'escena l'evita. Com han pogut triar-lo per significar un moviment que és, sobretot, teatral?
El bloc del 155 no existeix
L’última invenció de la propaganda processista és convertir el 155 en una línia divisòria per pressionar els comuns
Abans de Nadal, tots a casa
No hi ha presos de consciència, per les seves idees, presos polítics per tant, però millor que no tinguem polítics presos i encara menys polítics presos que són candidats.