Les amistats perdudes
A Catalunya es va organitzar l'odi incivil, en lloc de l'amistat civil, destruint la democràcia representativa, en lloc d'enriquir-la amb la deliberació
Lluís Bassets
El silenci dels intel·lectuals
El pitjor balanç del procés: la ruïna en què es troba l'opinió pública, la indiferència amb la que els ciutadans accepten la decadència i la derrota dels fets devorats per la ferocitat dels improperis
La trinxadora encara trinxa
El panorama és desolador. No es poden comptar els partits i agrupacions que es reivindiquen de la independència afectats per la destrossa
Lliçons d’una derrota, 80 anys després
L’independentisme s’ha oblidat de la sobirania que té futur, que és la que serveix per protegir els ciutadans
Guerres de secessió
Ningú pot saltar-se el principi de legalitat ni subvertir la jerarquia dels tribunals sense incórrer en el mateix error secessionista que va portar a la guerra civil americana
Els pactes que ara ens calen
Quan corre encara el virus és hora de cedir, de rectificar i finalment de pactar. Tots els governs. Contra el virus, naturalment. Contra la misèria. Després ja serà l'hora dels altres pactes
El vot i la vida
La subhasta rupturista entre Esquerra i Junts per Catalunya, amb cims dramàtics com la nit del 26 d’octubre del 2017, respon al guió teatral secret. Ningú volia quedar com un covard, ningú vol quedar ara com el qui renuncia a la república imaginada
Els catalans hem de prendre precaucions
La reconstrucció ens obligarà a imaginar com volem que sigui el país. I aquest cop haurem de fer-ho pensant en els interessos de tots nosaltres, dels ciutadans en lloc dels prejudicis ideològics, dels tòpics històrics i de les idees rebudes
La ficció esdevé cruel
En un moment tan greu i difícil, en lloc de buscar l’entesa i de recuperar el sentit de la responsabilitat, el Govern de Torra persisteix en la política polaritzadora i divisiva
Epidèmia i sobirania
Quim Torra s'ha orientat des del primer dia a la crítica de l’Executiu espanyol i a una gelosa disputa de totes i cadascuna de les seves decisions
Les coses, al seu lloc
Una crisi com aquesta és el preu que es cobra la globalització. S'haurà de pagar globalment, perfeccionant la globalització, per tant. Tanca fronteres, és clar, però també obliga a intensificar la cooperació
Espanya com a problema, Catalunya com a solució
Artur Mas fa en el seu llibre ‘Cap fred, cor calent’ un exercici de manca de memòria i d'autocomplaença impropi de qui ha estat el principal responsable de la dècada perduda de Catalunya
La via Churchill
El temps s’està acabant. La majoria social que encara li falta a l’independentisme per superar de forma estable el llistó del 50% dels vots és al seu abast si no s’obre una nova etapa d’entesa. I no trigarà a arribar
La conspiració dels mentiders
Potser només diuen la veritat quan asseguren que ho tornaran a fer, és a dir, que tornaran a mentir
La dècada perduda
Ben poca cosa queda d'aquest munt de fulls de ruta, projectes de transicions, comitès i institucions inútils, pressupostos dilapidats, carreres malmeses i fins i tot vides alterades per les sentències judicials
El mal perdre
Sense uns resultats favorables en successives eleccions, la dreta espanyola s'ha comportat com el 'perro del hortelano'
Virtuts i defectes de l’ambigüitat
L'acord entre socialistes i republicans ja és molt, encara que només perquè inicia el desglaç, però és molt poc en el seu contingut
Europeisme transaccional
Encara és prematur anticipar el model final que mou Boris Johnson, però ja s'ha especulat amb la possibilitat d'un enorme Singapur del lliure comerç en els marges de la Unió Europea
Desobediència incivil
La moda, ara, és la resistència passiva, anomenada no-violència, que alguns s’han atrevit a formular, amb més encert conceptual del que imaginen, amb l’oxímoron d’una violència pacífica
Per a què serveix la independència
Només l'enfonsament dels imperis, fruit inevitable en molts casos d'enormes guerres internacionals, o les guerres civils, produeixen secessions ràpides, encara que gairebé sempre sagnants
Seiem i parlem
Hi ha consignes que són sortilegis, frases encantadores inventades pels aprenents de bruixot. Són clares i alhora fosques, moralment fosques. “Seiem i parlem” n’és una
De la penitència a l’autocrítica
Les actuals autocrítiques, adaptades als temps i les mentalitats d'avui, són la forma indulgent de tractar els errors propis i traslladar la responsabilitat als altres
No ens enganyem, era populisme
L’independentisme català va coincidir amb l’onada antielitista provocada per la crisi del 2008 i ara comença a descobrir-se a si mateix com la variant del nacionalpopulisme internacional
Els crèduls són els culpables
La difícil tasca de la defensa, tan dignament exercida per Melero, ha consistit a convèncer el Suprem que tot era una promesa sense fonament i que els acusats no són més que uns innocents mentiders
No podem esperar més
Un govern socialista en minoria, amb un pacte més o menys llarg i sòlid amb UP, Esquerra i els nacionalistes bascos és la sortida més segura i estable en un moment de transició
Miralls trencats
Incapaços de reconèixer els errors, els dirigents encara rupturistes disfressen la seva impotència patètica amb una arrogància amenaçadora i una gestualitat que encara es pretén revolucionària
El paper dels estúpids en la història
La nostra famosa rauxa no deixa de ser una forma molt catalana de l'estupidesa o de la bogeria universal, de conseqüències fatals per a la nostra vida en comú, davant la qual s'han aixecat les ments més intel·ligents
Converses polítiques amb la meva torradora
Si les llengües serveixen per entendre’ns faríem un pèssim servei a la nostra si la utilitzéssim per no entendre'ns, és a dir, per barallar-nos i enfrontar-nos
Vídeo
Qui són els antifeixistes
La democràcia sense ideals queda reduïda a les urnes, mentre que l’ideal democràtic exigeix una societat de ciutadans actius, lliures i iguals
Idees que divideixen
Ara caldrà esperar la sentència, els recursos i la seva resolució, però, en qualsevol cas, cal acceptar-ne els resultats i tornar a la feina
La ciutat davant de la tribu
Una república sense divisió de poders, sense Estat de dret i sense independència de la justícia és una república només en el nom
No era un suflé, o potser sí
La declaració d’independència, inconseqüent i buida, va explotar i es va desinflar com un globus punxat
Diagnòstic encertat
Pedro Sánchez té raó: cal escollir entre la convivència que uneix i inclou tothom i la independència, que fragmenta i exclou
Al final, les urnes
L’única cosa que s’entreveu i té sentit és un referèndum de ratificació d’una reforma estatutària o constitucional