Des que va començar la pandèmia, Díaz Ayuso no ha parat de cantar meravelles de la seva tasca i de denunciar el Govern central per desacreditar-la. I a l’hora de la veritat corre a demanar ajuda. En què quedem?
Pretén el president definir com a separatisme l’allunyament moral i mental de determinats grups socials que trenquen la cohesió social republicana?
No és tasca dels governants espantar la gent –tot i que de vegades sembla que alguns es vulguin fer el milhomes–, sinó responsabilitzar-la, ni la dels mitjans de comunicació el sensacionalisme de les dades, sinó el rigor de la informació
Sánchez no ha aconseguit generar la confiança necessària per liderar un període extremadament delicat. El risc és que la situació es desbordi i s’imposi la lògica excloent i autoritària del tàndem Vox-PP
La por de l'altre és una de les pitjors fòbies humanes. I ara s'encarna en uns ciutadans cada vegada més aïllats, tancats en ells mateixos, amb una comunicació telemàtica que substitueix la relació corporal de les trobades presencials
Hi ha algú dins de l’independentisme amb prou autoritat per dir que el programa de màxims no és a l’ordre del dia i oferir un projecte integrador als comuns i als socialistes?
L’argument de la guerra ha servit com a tapadora del desconcert dels governants i per assenyalar com a traïdor qualsevol que alci una veu crítica.
Ni el que passa als Estats Units ni el que passa a Espanya és excepcional. És conseqüència d’una evolució de les democràcies liberals cap a l’autoritarisme que cal prendre’s molt seriosament
Aquesta exhibició del poder de l’Estat per tancar territoris i tancar la ciutadania ha coincidit amb l’expansió imparable de l’univers digital que no coneix fronteres i que pot haver estat el guanyador d’aquesta crisi
El suport social continua existint, les expectatives de vot no sembla que decaiguin, però hi ha desconcert estratègic i un alt nivell de confusió en l’espai polític independentista
Les pandèmies tenen fama de ser de memòria curta. El núvol comunicacional que ens envolta és tan invasiu com aclaparador, però pot desaparèixer de cop si arriba un altre front de màxima atenció mediàtica
Reprendre l’acceleració exponencial després de la gran aturada només pot fer que les bretxes socials augmentin
En la mutació social i econòmica ha anat desapareixent una figura tradicional: el burgès il·lustrat, que va jugar un paper positiu a Catalunya, la força de la qual, en no tenir poder polític, depenia en bona part del poder civil
La dreta troba un territori fèrtil en un poder judicial conservador per naturalesa i muntat sobre un sistema d’oposicions de biaix corporatiu i hereditari
El Govern exhibeix la seva fragilitat en un moment en què la dreta ha substituït directament la política per la brega
El PP ja ha girat full de la situació d’excepció i s’ha llançat a la brega contra el Govern culpable de totes les desgràcies, de les quals només ell i els seus ens podran deslliurar
Si una capacitat caracteritza l’ésser humà és l’adaptació. Però les ganes de viure són urgents. Ara mateix la pulsió dominant és sortir del forat
L’hora de la desescalada era el moment d’iniciar la devolució del que s’havia confiscat: les competències retirades a les autonomies i els drets als ciutadans. I el Govern espanyol surt amb les províncies
El que al principi podíem pensar que en uns mesos quedaria com un episodi passatger per recordar, ara tenim por que es faci món
Quan l’Estat es posa a donar ordres “pel nostre bé” i ho fa, a més, reforçat per una abusiva utilització de la legitimitat científica fa por
El confinament no és cap triomf, és la conseqüència d’un fracàs: no es van atendre les advertències, no es va saber preveure l’amenaça
Aquesta aturada inesperada ens ha confirmat que l’economia de mercat és mundial, però que el poder polític continua sent nacional i estatal. I ens ha evidenciat la dificultat d’afrontar una crisi provocada per la natura i no per un Estat o un poder enemic
La llibertat de circulació en busca d'un mateix i dels altres és la més elemental de les llibertats. I espero que ens afanyem a recuperar-la quan tornin a obrir les cases
Aquesta crisi ha de servir per retornar a la sanitat pública la prioritat absoluta. Ara s’estan pagant les destrosses fetes amb els furors privatitzadors de final de segle
De cop, la por del virus ha esborrat el procés de l’actualitat i de les converses quotidianes presencials o telemàtiques
El que ha passat és una advertència perquè un govern en què uns tenen por d’irritar els que manen i els altres de frustrar els que abans protestaven amb ells. Aprendran la lliçó?
Tot és tan irracional que, mentre el pànic al covid-19 conquereix el món, milers de ciutadans moriran aquest any pel virus de la grip, sense que això causi cap senyal d’angoixa col·lectiva. Tot plegat confirma que l’ésser humà assumeix amb tota naturalitat el que s’ha convertit en habitual
La por alimenta el territori de l’extrema dreta perquè augmenta la desconfiança cap al règim polític i alimenta la servitud voluntària, és a dir, la claudicació davant de l’autoritarisme
Vivim una mutació de les que canvien profundament les societats. I en aquest marc la cancel·lació del Mobile em sembla indiciària d’un possible declivi d’aquest tipus d’esdeveniments
Hi ha raons sobrades per a la desconfiança mútua. A l’independentisme li costa assumir els seus límits i reconèixer que l’estratègia de confrontació és inviable. I Pedro Sánchez ha fet tants girs que es requereix un acte de fe per confiar en la seva paraula
“Barcelona ja és prou carn de canó de les franquícies internacionals; només faltaria traslladar-ho la cultura”, defensa Josep Ramoneda, qui ha elaborat un dels informes negatius sobre el projecte
La realitat és dura: la sortida del Regne Unit d’Europa és el primer gran fracàs de la Unió Europea
La unitat de l'independentisme era una ficció i el mandat d'implantar la República, pura fantasia
Aquest temporal ens adverteix que el canvi climàtic no és cap broma i que a hores d'ara ja no n'hi ha prou amb l'acompanyament en la tragèdia. Les negligències es paguen i tenen responsables
Qui més ha entès en aquest país el poder de la cultura ha estat probablement Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona
Sánchez i Iglesias ara han de demostrar que el canvi és real i dur a terme reformes importants. És a dir, oferir expectatives de futur, que és el que ara mateix no s'albira
Per fi el PSOE es desempallega de la pressió de la dreta, que, en nom de la moderació i l’estabilitat, el va portar a facilitar l’elecció de Rajoy el 2016
No és un moment per a timideses. És l'oportunitat de recompondre l'agenda política: d'incorporar les urgències del país al primer pla, sense apostar-ho tot a la qüestió catalana
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea fa avergonyir el Suprem confirmant que la immunitat de Junqueras anava associada directament al vot
Les classes mitjanes es van sentir castigades per l’austeritat. I així, com en tants altres llocs, va retornar la utopia nacional, que es va decantar com a independència
Els més entusiastes han fet de la Constitució un absolut, l’han convertit en un text sagrat i marc insuperable, l'instrument que ha servit per frenar l'independentisme. Mal negoci si anem a un conflicte de transcendentalisme
La dignitat de Nadia Otmani és un exemple que contrasta amb la por de la classe política a desafiar la grolleria neofeixista dels dirigents de Vox
Qualsevol desenllaç d’aquest episodi que no sigui el govern d’esquerres només beneficiaria la dreta, reduïda a dos, ara que Ciutadans s’ha estimbat
La política espanyola no recuperarà el to fins que no es canalitzi el bloqueig del conflicte amb Catalunya
Si fa 30 anys va caure el mur de Berlín, des de llavors a Europa s'han multiplicat els murs físics i mentals. Aquell mur servia per impedir sortir. Els actuals pretenen impedir entrar
A mesura que la campanya avança es nota més la inquietud de Sánchez. I el líder que havia promès que la qüestió catalana entraria en la via del diàleg, adverteix els catalans sobre la fortalesa de l’Estat
Amb la retirada de Franco del Valle de los Caídos s'haurien de fer les profundes reformes pendents i construir un nou consens. El conflicte català podria ser l’oportunitat
La suma d'impotències només ens pot conduir al desastre. I s'equivoquen els que pensen que les imatges de violència i desordre només perjudiquen Catalunya. Ara com ara, Catalunya encara és Espanya
El fracàs de la política ha conduït on no hauríem d’haver arribat mai: que el Suprem hagi de dirimir un conflicte per deixadesa i irresponsabilitat dels poders executiu i legislatiu
El descrèdit de la política afebleix les institucions democràtiques i reforça els poders contramajoritaris