
Adeu al poble
El desbordant poder de les dades i el desajustament entre els Estats, que continuen sent nacionals, i les noves potències globals obren un escenari inquietant que trenca les certeses del marc referencial
El desbordant poder de les dades i el desajustament entre els Estats, que continuen sent nacionals, i les noves potències globals obren un escenari inquietant que trenca les certeses del marc referencial
L'elecció d'Aragonès representa el canvi d'hegemonia en l'univers nacionalista català. ERC aconsegueix el que no havia aconseguit durant la llarga hegemonia de Convergència
En un temps rècord, van irrompre en les eleccions europees (2014), el mateix any en què l'independentisme català va donar el primer toc d'alerta (consulta del 9-N), van conquistar importants quotes de poder municipal (2015), i van arribar al Govern d'Espanya (2020)
No ha de ser una organització d'àmbit estatal la que busqui aliances amb les organitzacions d'implantació territorial, sinó a l'inrevés, que de la suma d'aquestes sorgeixi un mecanisme compartit
A les eleccions a la Comunitat de Madrid està en disputa l'hegemonia dins de la dreta a Espanya, però poden ser també el principi d'una transformació del mapa de les esquerres que es va configurar a partir del 2014
La recuperació es farà sobre un terreny devastat per aquest llarg any a baix ritme: el desig de girar full xocarà amb la crua realitat dels efectes ajornats de la crisi
L'ànsia de seguretat fa que traslladem tota la confiança a la ciència. I la política és la primera que se situa a remolc, per covardia, perquè se sent sense autoritat per guanyar-se la confiança de la ciutadania
Cal posar fi a l'excepcionalitat com més aviat millor i retornar la plenitud de drets als ciutadans, assumint que la prudència és la virtut del que sap portar el risc al punt òptim. El joc d'obrir i tancar destrueix la confiança amb els qui governen
La moderació pot ser atractiva en un moment en què hi ha fatiga de conflicte. El problema és que moltes vegades és només l'expressió de la impotència: de la por del risc de trencar tòpics
Aunque probablemente no haya otra salida que la elección de Pere Aragonès como presidente, será después de que sus desleales futuros compañeros lo hayan debilitado tanto como hayan podido
En plena pandèmia s’ha desencadenat les batalles polítiques de la manera més obscena, més oportunista. I sense adonar-se de les conseqüències
La presidenta de Madrid s'ha sentit amenaçada i ha fet l'envit: dimissió i convocatòria d'eleccions. Ciutadans ha volgut demostrar que encara existeix. I Ayuso ha vist la seva finestra d'oportunitat
El tribunals s'han carregat la candidatura de l'expresident francès Nicolas Sarkozy (que té un carrusel de judicis per afrontar) abans que cristal·litzés.
L'univers polític apareix cada vegada més ple d'apostes efímeres que en arribar al poder no triguen a esvair-se en l'aire
Un cantant entrant a la presó per la lletra de les seves cançons no és precisament un bon missatge que la justícia espanyola dona al món
En un món accelerat, vivim amb les mateixes estructures sorgides fa quaranta anys dels delicats equilibris que es van haver de fer per gestar una democràcia des d'una dictadura
Quins efectes poden tenir les eleccions en la política nacional?
Els furors identitaris creixen per tot arreu com a via per neutralitzar el malestar ciutadà sense afectar en allò essencial el neoliberalisme econòmic i els enormes desequilibris de poder. I així els conflictes identitaris proliferen i muten
La Unió Europea s'ha quedat amb un pam de nas. Ara mateix ja es parla de retards fins a l'abril, mentre que Israel, la Gran Bretanya o els Estats Units campen al seu aire
Llegim i pensem la distopia com una visió del futur pròxim, quan en realitat hi ha moments, i la coincidència de Trump i la pandèmia n’és un, en què la vivim, ens adonem que és vermella, que la literatura no parlava del demà, sinó del nostre present
La fascinació per l'autoritarisme, que sempre troba territori fèrtil en els moments d'extrema vulnerabilitat, conviu amb la interrogació urgent sobre el futur de la democràcia
La polarització no és casualitat. És la conseqüència d’una fase del capitalisme que ha deixat molta gent desconcertada i desemparada que busca reconeixement desesperadament
El PSC vol representar un salt de l’estancament a l’ambició fent presidenciable el ministre de Sanitat. I Pedro Sánchez dona el senyal d’apostar per la política i no només per la via judicial
El virus ens ha recordat la nostra elemental condició: éssers precaris que lluny de ser plenament autònoms estem perfectament ancorats en la natura
El problema és la correlació entre acceleració, desigualtat i autoritarisme. I ja són massa els senyals que ens arriben per seguir instal·lats en el “no passa mai res” d’unes democràcies molt gastades
Tot es concentra en la presidenta de Madrid: ella és la icona, ella és el poder, ella és la doctrina. Ningú hi pinta res, en el seu entorn, ni el partit, ni els socis. Va al seu aire perquè sap que escandalitzant no fa més que consolidar la seva imatge
En temps de creixent desconfiança en la política, davant d’una amenaça que ens desborda, sotmesos a la pressió de la por i de la culpa, de la veritat científica n’esperem la salvació