Política i justícia, vasos comunicants
El tribunals s'han carregat la candidatura de l'expresident francès Nicolas Sarkozy (que té un carrusel de judicis per afrontar) abans que cristal·litzés.
Josep Ramoneda
La temptació Macron
L'univers polític apareix cada vegada més ple d'apostes efímeres que en arribar al poder no triguen a esvair-se en l'aire
Desconfinar la llibertat d’expressió
Un cantant entrant a la presó per la lletra de les seves cançons no és precisament un bon missatge que la justícia espanyola dona al món
La ineludible renovació democràtica
En un món accelerat, vivim amb les mateixes estructures sorgides fa quaranta anys dels delicats equilibris que es van haver de fer per gestar una democràcia des d'una dictadura
El vot català i la política espanyola
Quins efectes poden tenir les eleccions en la política nacional?
La identitat com a ideologia
Els furors identitaris creixen per tot arreu com a via per neutralitzar el malestar ciutadà sense afectar en allò essencial el neoliberalisme econòmic i els enormes desequilibris de poder. I així els conflictes identitaris proliferen i muten
De la pandèmia a la sindèmia
La Unió Europea s'ha quedat amb un pam de nas. Ara mateix ja es parla de retards fins a l'abril, mentre que Israel, la Gran Bretanya o els Estats Units campen al seu aire
Veure la llum
Llegim i pensem la distopia com una visió del futur pròxim, quan en realitat hi ha moments, i la coincidència de Trump i la pandèmia n’és un, en què la vivim, ens adonem que és vermella, que la literatura no parlava del demà, sinó del nostre present
La llibertat en temps de mudança
La fascinació per l'autoritarisme, que sempre troba territori fèrtil en els moments d'extrema vulnerabilitat, conviu amb la interrogació urgent sobre el futur de la democràcia
L’assalt al Capitoli i el malestar de la política
La polarització no és casualitat. És la conseqüència d’una fase del capitalisme que ha deixat molta gent desconcertada i desemparada que busca reconeixement desesperadament
L’efecte Illa i els seus límits
El PSC vol representar un salt de l’estancament a l’ambició fent presidenciable el ministre de Sanitat. I Pedro Sánchez dona el senyal d’apostar per la política i no només per la via judicial
Ensenyaments d’un any estrany
El virus ens ha recordat la nostra elemental condició: éssers precaris que lluny de ser plenament autònoms estem perfectament ancorats en la natura
L’expansió sense límit
El problema és la correlació entre acceleració, desigualtat i autoritarisme. I ja són massa els senyals que ens arriben per seguir instal·lats en el “no passa mai res” d’unes democràcies molt gastades
De Trump a Ayuso
Tot es concentra en la presidenta de Madrid: ella és la icona, ella és el poder, ella és la doctrina. Ningú hi pinta res, en el seu entorn, ni el partit, ni els socis. Va al seu aire perquè sap que escandalitzant no fa més que consolidar la seva imatge
Del doctor a l’investigador
En temps de creixent desconfiança en la política, davant d’una amenaça que ens desborda, sotmesos a la pressió de la por i de la culpa, de la veritat científica n’esperem la salvació
Salut, ciència i democràcia
Sens dubte, és millor obeir la ciència que els déus, però qualsevol simplificació, i tota raó dominant ho és, resulta letal per a la democràcia
El desgavell
El Govern català ha ofert un lamentable espectacle de desunió, desconfiança entre partits, rivalitats personals, i por de la irritació creixent d’una part de les classes mitjanes, és a dir, de gent de l’espai social propi del seu electorat
De la mediació a la immediatesa
Quan la política és protagonista de la recusació de les 'fake news', com veiem sovint en els debats parlamentaris, què es pot esperar de l’examen que se'n faci des de les institucions?
El rastre del caos
Renovar les institucions i fer evolucionar la democràcia fins a una major capacitat inclusiva, abans que la via de l’autoritarisme s’imposi sense que ningú sàpiga com, és una obligació de tots. També a Espanya
La gran confusió
L’espectacle de les últimes setmanes en què ens despertem sense saber el que ens prohibiran al migdia és desolador. I no beneficia ningú: ni la ciència, ni la política, ni la ciutadania
Moció de censura en pròpia porta
La moció d'Abascal no anava dirigida al Govern, sabia perfectament que no estava en condicions de fer-li mal. Era per disputar-li a Casado el lideratge de la dreta
L’estratègia de la confrontació
El PP no té projecte des que ho va deixar Aznar. Rajoy va pujar la tensió gradualment i se'n va anar eludint responsabilitats, subrogant la qüestió catalana als jutges, i abandonant el parlament per la porta del darrere amb la moció de censura
I després de Trump, què?
Trump no és un disbarat que li ha caigut als Estats Units des del cel. És un testimoni descarnat de la incompatibilitat entre la fase actual del capitalisme i la democràcia liberal, que viu moments de greu deteriorament
La legalització de la brutalitat
De la boca del president Trump només surten paraules pròpies d’un Putin o un Erdogan o qualsevol altre membre del club dels dèspotes del segle XXI
El moment dual
Mentre uns i altres juren que la seva única prioritat és salvar vides, les portades es divideixen entre el descontrolat desenvolupament de l’emergència sanitària i les querelles frontals entre els actors polítics
El poder paralitzant de la irresponsabilitat
Des que va començar la pandèmia, Díaz Ayuso no ha parat de cantar meravelles de la seva tasca i de denunciar el Govern central per desacreditar-la. I a l’hora de la veritat corre a demanar ajuda. En què quedem?
El separatisme segons Macron
Pretén el president definir com a separatisme l’allunyament moral i mental de determinats grups socials que trenquen la cohesió social republicana?
Assumir el present
No és tasca dels governants espantar la gent –tot i que de vegades sembla que alguns es vulguin fer el milhomes–, sinó responsabilitzar-la, ni la dels mitjans de comunicació el sensacionalisme de les dades, sinó el rigor de la informació
Capitalitzar el desastre
Sánchez no ha aconseguit generar la confiança necessària per liderar un període extremadament delicat. El risc és que la situació es desbordi i s’imposi la lògica excloent i autoritària del tàndem Vox-PP
El secret està en les ones
La por de l'altre és una de les pitjors fòbies humanes. I ara s'encarna en uns ciutadans cada vegada més aïllats, tancats en ells mateixos, amb una comunicació telemàtica que substitueix la relació corporal de les trobades presencials
Trencar el tabú
Hi ha algú dins de l’independentisme amb prou autoritat per dir que el programa de màxims no és a l’ordre del dia i oferir un projecte integrador als comuns i als socialistes?
Un funeral per a la història
L’argument de la guerra ha servit com a tapadora del desconcert dels governants i per assenyalar com a traïdor qualsevol que alci una veu crítica.
La democràcia en perill: un advertiment americà
Ni el que passa als Estats Units ni el que passa a Espanya és excepcional. És conseqüència d’una evolució de les democràcies liberals cap a l’autoritarisme que cal prendre’s molt seriosament
Els territoris de la política
Aquesta exhibició del poder de l’Estat per tancar territoris i tancar la ciutadania ha coincidit amb l’expansió imparable de l’univers digital que no coneix fronteres i que pot haver estat el guanyador d’aquesta crisi
L’estat de l’independentisme
El suport social continua existint, les expectatives de vot no sembla que decaiguin, però hi ha desconcert estratègic i un alt nivell de confusió en l’espai polític independentista
Ficcions i pors que amenacen la reconstrucció
Les pandèmies tenen fama de ser de memòria curta. El núvol comunicacional que ens envolta és tan invasiu com aclaparador, però pot desaparèixer de cop si arriba un altre front de màxima atenció mediàtica
El poder de la ciutadania
Reprendre l’acceleració exponencial després de la gran aturada només pot fer que les bretxes socials augmentin
De burgesos a rics
En la mutació social i econòmica ha anat desapareixent una figura tradicional: el burgès il·lustrat, que va jugar un paper positiu a Catalunya, la força de la qual, en no tenir poder polític, depenia en bona part del poder civil
La judicialització de la política
La dreta troba un territori fèrtil en un poder judicial conservador per naturalesa i muntat sobre un sistema d’oposicions de biaix corporatiu i hereditari
El ridícul com a esdeveniment
El Govern exhibeix la seva fragilitat en un moment en què la dreta ha substituït directament la política per la brega
Casado i la desfiguració política
El PP ja ha girat full de la situació d’excepció i s’ha llançat a la brega contra el Govern culpable de totes les desgràcies, de les quals només ell i els seus ens podran deslliurar
Retornar a la realitat
Si una capacitat caracteritza l’ésser humà és l’adaptació. Però les ganes de viure són urgents. Ara mateix la pulsió dominant és sortir del forat
La pensada de les províncies
L’hora de la desescalada era el moment d’iniciar la devolució del que s’havia confiscat: les competències retirades a les autonomies i els drets als ciutadans. I el Govern espanyol surt amb les províncies
El mite del retorn a la normalitat
El que al principi podíem pensar que en uns mesos quedaria com un episodi passatger per recordar, ara tenim por que es faci món
La desaparició dels cossos
Quan l’Estat es posa a donar ordres “pel nostre bé” i ho fa, a més, reforçat per una abusiva utilització de la legitimitat científica fa por