Odi i democràcia: l’avís alemany
La por alimenta el territori de l’extrema dreta perquè augmenta la desconfiança cap al règim polític i alimenta la servitud voluntària, és a dir, la claudicació davant de l’autoritarisme
Josep Ramoneda
El Mobile i el món que ve
Vivim una mutació de les que canvien profundament les societats. I en aquest marc la cancel·lació del Mobile em sembla indiciària d’un possible declivi d’aquest tipus d’esdeveniments
Condicions per al retrobament
Hi ha raons sobrades per a la desconfiança mútua. A l’independentisme li costa assumir els seus límits i reconèixer que l’estratègia de confrontació és inviable. I Pedro Sánchez ha fet tants girs que es requereix un acte de fe per confiar en la seva paraula
Model i no còpia
“Barcelona ja és prou carn de canó de les franquícies internacionals; només faltaria traslladar-ho la cultura”, defensa Josep Ramoneda, qui ha elaborat un dels informes negatius sobre el projecte
Brexit: la porta d’Europa és oberta
La realitat és dura: la sortida del Regne Unit d’Europa és el primer gran fracàs de la Unió Europea
I era profecia
La unitat de l'independentisme era una ficció i el mandat d'implantar la República, pura fantasia
Lliçons del Glòria
Aquest temporal ens adverteix que el canvi climàtic no és cap broma i que a hores d'ara ja no n'hi ha prou amb l'acompanyament en la tragèdia. Les negligències es paguen i tenen responsables
La sortida de Guirao com a símptoma
Qui més ha entès en aquest país el poder de la cultura ha estat probablement Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona
El factor humà
Sánchez i Iglesias ara han de demostrar que el canvi és real i dur a terme reformes importants. És a dir, oferir expectatives de futur, que és el que ara mateix no s'albira
Trencar el frontisme, guanyar complexitat
Per fi el PSOE es desempallega de la pressió de la dreta, que, en nom de la moderació i l’estabilitat, el va portar a facilitar l’elecció de Rajoy el 2016
La penúltima oportunitat
No és un moment per a timideses. És l'oportunitat de recompondre l'agenda política: d'incorporar les urgències del país al primer pla, sense apostar-ho tot a la qüestió catalana
Doncs sí, un problema europeu
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea fa avergonyir el Suprem confirmant que la immunitat de Junqueras anava associada directament al vot
Ocupar-se de la pròpia gent
Les classes mitjanes es van sentir castigades per l’austeritat. I així, com en tants altres llocs, va retornar la utopia nacional, que es va decantar com a independència
L’aporia constitucional
Els més entusiastes han fet de la Constitució un absolut, l’han convertit en un text sagrat i marc insuperable, l'instrument que ha servit per frenar l'independentisme. Mal negoci si anem a un conflicte de transcendentalisme
La complaença amb l’extrema dreta
La dignitat de Nadia Otmani és un exemple que contrasta amb la por de la classe política a desafiar la grolleria neofeixista dels dirigents de Vox
Entre la malenconia i el mal menor
Qualsevol desenllaç d’aquest episodi que no sigui el govern d’esquerres només beneficiaria la dreta, reduïda a dos, ara que Ciutadans s’ha estimbat
L’oportunitat que ha sorgit del fracàs
La política espanyola no recuperarà el to fins que no es canalitzi el bloqueig del conflicte amb Catalunya
Del Mur als nous murs
Si fa 30 anys va caure el mur de Berlín, des de llavors a Europa s'han multiplicat els murs físics i mentals. Aquell mur servia per impedir sortir. Els actuals pretenen impedir entrar
La campanya i la llei de la gravetat
A mesura que la campanya avança es nota més la inquietud de Sánchez. I el líder que havia promès que la qüestió catalana entraria en la via del diàleg, adverteix els catalans sobre la fortalesa de l’Estat
De l’exhumació a la refundació
Amb la retirada de Franco del Valle de los Caídos s'haurien de fer les profundes reformes pendents i construir un nou consens. El conflicte català podria ser l’oportunitat
Entre l’impossible i l’inexistent
La suma d'impotències només ens pot conduir al desastre. I s'equivoquen els que pensen que les imatges de violència i desordre només perjudiquen Catalunya. Ara com ara, Catalunya encara és Espanya
Apuntant a l’endemà
El fracàs de la política ha conduït on no hauríem d’haver arribat mai: que el Suprem hagi de dirimir un conflicte per deixadesa i irresponsabilitat dels poders executiu i legislatiu
Entre els llimbs i la fúria
El descrèdit de la política afebleix les institucions democràtiques i reforça els poders contramajoritaris