L’aporia constitucional
Els més entusiastes han fet de la Constitució un absolut, l’han convertit en un text sagrat i marc insuperable, l'instrument que ha servit per frenar l'independentisme. Mal negoci si anem a un conflicte de transcendentalisme
Josep Ramoneda
La complaença amb l’extrema dreta
La dignitat de Nadia Otmani és un exemple que contrasta amb la por de la classe política a desafiar la grolleria neofeixista dels dirigents de Vox
Entre la malenconia i el mal menor
Qualsevol desenllaç d’aquest episodi que no sigui el govern d’esquerres només beneficiaria la dreta, reduïda a dos, ara que Ciutadans s’ha estimbat
L’oportunitat que ha sorgit del fracàs
La política espanyola no recuperarà el to fins que no es canalitzi el bloqueig del conflicte amb Catalunya
Del Mur als nous murs
Si fa 30 anys va caure el mur de Berlín, des de llavors a Europa s'han multiplicat els murs físics i mentals. Aquell mur servia per impedir sortir. Els actuals pretenen impedir entrar
La campanya i la llei de la gravetat
A mesura que la campanya avança es nota més la inquietud de Sánchez. I el líder que havia promès que la qüestió catalana entraria en la via del diàleg, adverteix els catalans sobre la fortalesa de l’Estat
De l’exhumació a la refundació
Amb la retirada de Franco del Valle de los Caídos s'haurien de fer les profundes reformes pendents i construir un nou consens. El conflicte català podria ser l’oportunitat
Entre l’impossible i l’inexistent
La suma d'impotències només ens pot conduir al desastre. I s'equivoquen els que pensen que les imatges de violència i desordre només perjudiquen Catalunya. Ara com ara, Catalunya encara és Espanya
Apuntant a l’endemà
El fracàs de la política ha conduït on no hauríem d’haver arribat mai: que el Suprem hagi de dirimir un conflicte per deixadesa i irresponsabilitat dels poders executiu i legislatiu
Entre els llimbs i la fúria
El descrèdit de la política afebleix les institucions democràtiques i reforça els poders contramajoritaris
Una transició oculta
Es més fàcil entretenir-se en una campanya electoral que plantejar-se qüestions realment importants. I, tot i així, quan arribi la sentència, caldrà donar una sortida a la crisi catalana, després de dos anys perduts
Catalunya i el fracàs de la investidura
L’error principal del president en funcions és deixar passar, per inseguretat, per por del que dirà la dreta, l’oportunitat que ara s’obria
Sortir del pantà
A hores d’ara ja haurien d’haver entès el que és evident: que la implantació de la República era senzillament impossible
Adeu, esquerra, adeu
Mai hi ha hagut voluntat de crear un terreny comú, assumint les diferències però buscant allò que podia donar als ciutadans un moment de confiança
De la inseguretat i de la mala fe
És difícil de superar el nivell de despropòsit del líder del PP, Pablo Casado: “Hem de reclamar que puguis anar per Barcelona sense que et clavin un ganivet pel carrer i l’alcaldessa no faci res per evitar-ho”
La natalitat com a símptoma
La pecarietat laboral, l’encariment salvatge del preu dels habitatges i la manca d’ajudes públiques que incentivin la natalitat són tres problemes dels quals la política parla molt però sobre els quals s’actua poc
Després del fracàs, què?
L’alternativa, evidentment, són les eleccions. Pel que sembla tenen molts partidaris a la Moncloa –no tant al PSOE, on són conscients del risc–
De feixistes a reaccionaris
L’assumpció del discurs de l’odi i la insolència de Trump, que va arribar com un outsider i ara té el partit als seus peus, denota la profunda crisi cultural i moral en curs
L’escapada de Pedro Sánchez
Plantejar les desavinences amb Podem en clau catalana és minimitzar les moltes altres prioritats de l'Estat que l'esquerra podria compartir. No tot comença i s'acaba en Catalunya
Molta demagògia, poca autoritat
Com pot Sánchez articular el retrobament si no té projecte propi per a Catalunya fins al punt que manté en suspens la investidura pensant a demanar ajuda a la dreta si ve el llop?
Desafiar la por
La capitana del vaixell de l’ONG Sea Watch ha decidit atracar en un port de Lampedusa amb 42 immigrants rescatats al mar, plenament conscient de la prohibició
Fer encaixar el que és possible amb el que és desitjable
Cal començar pel principi: parlar i reconèixer-se com a subjectes polítics. Tot plegat és molt poc èpic, però imprescindible
En la pell del Tribunal
Que aquests dies bona part de les converses es perden especulant sobre els límits del càstig que farien la sentència assumible evidencia l’anormalitat que vivim
El soroll que no para
Les negociacions per a les diferents investidures en curs haurien de ser una oportunitat per començar a generar alguna transversalitat, que atenués la dinàmica de blocs
Retorn a l’escena internacional
Amb Pedro Sánchez, el Govern torna a l’escena internacional. I ho fa trencant el tabú: alineant-se amb França. Per fi
opinió
El desconcert europeu
Sentir-nos implicats en la política europea resulta difícil, tot i que cada dia condiciona més les nostres vides, però formatats en els marcs identitaris nacionals ens costa molt fer el salt
Diàleg a batzegades
Cal començar a caminar plegats. Si hi ha referèndum serà al final, plantejar-lo d'entrada és una paret en el punt de partida
La seguretat com a arma política
És un tema útil com a tapadora de les causes profundes del malestar i alhora serveix per construir bocs expiatoris per carregar-los les nostres desgràcies
26-M, en la ressaca de les generals
Les transferències automàtiques dels resultats de les generals a les previsions de les municipals reflecteixen l’estat d’ànim del moment, però cada ciutat o poble és un petit món
Agenda per a l’endemà
La veritable fortalesa no és recórrer als instruments repressius i als mecanismes constitucionals d’excepció, sinó la capacitat de canalitzar políticament problemes que són polítics
Notre-Dame a la crisi europea
Un accident com el de Notre-Dame ens confirma que totes les construccions de l'ésser humà, per sacralitzades que hagin estat, són efímeres
Torna el feixisme?
El més característic de l’extrema dreta actual és que sent autoritària en l’àmbit social, cultural, polític i moral és neoliberal en l’econòmic i assumeix de ple el mite que no hi ha alternativa
Petits indicis de canvi de paradigma
La votació parlamentària de dijous anuncia el final de recorregut d’una estratègia presumptament unitària de l’independentisme
Populisme folklòric i quimeres patriòtiques
El problema dels nacionalismes és que volen reduir la complexitat a un discurs d’unitat. No en va les grans nacions modernes es van construir sobre l’exclusió de grups ètnics i la liquidació d’infinitat de llengües
Raó i sentimentalitat
La manipulació de l’escena pública no és fruit de cap casualitat, sinó que s’inscriu en un procés gradual de transició de la democràcia a l’autoritarisme
El judici i la societat espectacle
Assistim en directe a un exemple del que ha estat matèria primera d’infinitat de pel·lícules
El planeta, el feminisme i el futur
La revolució feminista es configura com l’única alternativa per subvertir les formes de poder dominant. Potser l’última utopia
Falsos debats
El CAP del Raval i el Macba han de tenir els espais que necessiten i és obligació de les institucions trobar una solució raonable, en què sempre la salut anirà per davant
Retrat robot de l’alcaldable
Barcelona és un bon model de les singularitats de la política urbana, perquè és una ciutat molt seva, que compensa amb la identificació dels barcelonins la falta de la condició de capital d’Estat
La democràcia i els seus fonamentalismes
Pot haver-hi situacions legals perfectament antidemocràtiques, com veiem cada dia, amb lleis que limiten la llibertat d’expressió i altres drets