Josep Pedrals
Atribucions
És admirable comptar ara mateix amb dues exclusives internacionals de primer ordre com són la publicació dels 'Poemes de Calvus' i 'Tot Abulcàssim'
La mort melada
Hi ha una forma de conserva ben peculiar, el bany en mel. Diuen que així es van conservar les restes mortals d’Alexandre el Gran
Cavernícola bucòlic
Els nostres confinaments de pantalla ens poden fer viure confusos i alterats per milers de conjectures
Interiors infinits
El Maus Hábitos, encara avui, és un local de referència a Porto, una barreja de galeria d’art, sala de concerts, bar de nit i restaurant interessant, i està preparat per acollir moltes i diverses funcions
Raó de l’àngel
Des de la infantilitat de sentir la seguretat d’una força que es podia personificar en alguna mena de presència propera, vaig confiar en l’existència d’uns éssers espirituals, que hi eren per fer-nos feliços i guardar-nos en els camins
Beure sang d’anguila
Proposo d’apostar pel bàndol on l’alegria i la pau es facin més trobadisses i on l’ètica s’entengui com una interioritat
L’art de Laar
Una de les parts essencials del seu “museu sonor” està dedicada als discos de discursos i conferències
Ferrant Palaus
Podem fer que les coses perdin el caràcter pràctic i mantinguin, només, la referència a una obertura del món
L’edat de la immanència
Les poètiques del cos són naturalistes, sensualistes, tracen la confusió amb què se superposen vivències, idees i sentiments
Llur rítmica inherent
Vivim condicionats per seqüències d’instruccions que intenten descobrir la nostra coherència, els nostres gustos, els nostres parers...
Homografies intel·ligibles
La semàntica de les flexions es dispara: “El vol” no se sap si és en avió o en exigència i “la veu”, si és audible o bé visible
Evolucions del Jo poètic
En el modernisme, l’excentricitat va ser la manera de manifestar la raresa del poeta.
Cabosanroque i ‘verbum incognitum’
La sonoritat de l’obra neix de l’amplificació de tota mena de vibracions provocades als objectes
Xufles de Roaix
Hi ha molta literatura al voltant del sentit d’aquest sintagma perquè les referències que se’n tenen apunten cap a llocs totalment divergents
El primer orgasme poètic
En la reedició del llibre 'Ecce homo' d’Agustí Bartra, tinc dubtes al voltant d’una frase del pròleg que estableix el primer clímax sexual a la poesia catalana el 1968. Però podríem remuntar-nos al segle XVII i als versos del Rector de Vallfogona
Parresia i psicacogia
Segons Foucault, la psicagogia és la “transmissió d’una veritat que no té per funció dotar el subjecte d’actituds, capacitats o sabers, sinó de modificar-ne la manera de ser”
Dickens digué
La lectura interior permet una forma d’estudi i d’aprofundiment més detallat i concret, però l’audició facilita la comprensió d’una poètica intuïtiva
Cataglotismes
Un 'cataglotisme' era un petó amb llengua, una morrejada amb intercanvi de saliva
El poema minvant
El poeta Josep Pedrals fa un símil entre les fluctuacions del trànsit i el ritme dels versos
El ‘sobrut’ de Manel Marí
Portava les idees a la pràctica amb flegma i modèstia, com si la feina que feia no tingués la més mínima importància
El matamosques de José Fuentes
La inventiva artística és realment això: esbatanar la percepció de cada petita cosa per descobrir-hi un estri