Des de la infantilitat de sentir la seguretat d’una força que es podia personificar en alguna mena de presència propera, vaig confiar en l’existència d’uns éssers espirituals, que hi eren per fer-nos feliços i guardar-nos en els camins
Proposo d’apostar pel bàndol on l’alegria i la pau es facin més trobadisses i on l’ètica s’entengui com una interioritat
Una de les parts essencials del seu “museu sonor” està dedicada als discos de discursos i conferències
Podem fer que les coses perdin el caràcter pràctic i mantinguin, només, la referència a una obertura del món
Les poètiques del cos són naturalistes, sensualistes, tracen la confusió amb què se superposen vivències, idees i sentiments
Vivim condicionats per seqüències d’instruccions que intenten descobrir la nostra coherència, els nostres gustos, els nostres parers...
La semàntica de les flexions es dispara: “El vol” no se sap si és en avió o en exigència i “la veu”, si és audible o bé visible
En el modernisme, l’excentricitat va ser la manera de manifestar la raresa del poeta.
La sonoritat de l’obra neix de l’amplificació de tota mena de vibracions provocades als objectes
Hi ha molta literatura al voltant del sentit d’aquest sintagma perquè les referències que se’n tenen apunten cap a llocs totalment divergents
En la reedició del llibre 'Ecce homo' d’Agustí Bartra, tinc dubtes al voltant d’una frase del pròleg que estableix el primer clímax sexual a la poesia catalana el 1968. Però podríem remuntar-nos al segle XVII i als versos del Rector de Vallfogona
Segons Foucault, la psicagogia és la “transmissió d’una veritat que no té per funció dotar el subjecte d’actituds, capacitats o sabers, sinó de modificar-ne la manera de ser”
La lectura interior permet una forma d’estudi i d’aprofundiment més detallat i concret, però l’audició facilita la comprensió d’una poètica intuïtiva
Un 'cataglotisme' era un petó amb llengua, una morrejada amb intercanvi de saliva
El poeta Josep Pedrals fa un símil entre les fluctuacions del trànsit i el ritme dels versos
Portava les idees a la pràctica amb flegma i modèstia, com si la feina que feia no tingués la més mínima importància
La inventiva artística és realment això: esbatanar la percepció de cada petita cosa per descobrir-hi un estri
