
El lector de poesia
La poesia se centra en unes formes d’abstracció i en el joc d’esgrimir la imatgeria per anar cap a una altra dimensió
La poesia se centra en unes formes d’abstracció i en el joc d’esgrimir la imatgeria per anar cap a una altra dimensió
La poesia està feta d’elements que volen trencar la linealitat i l’encadenament, que estan pensats per desafiar la rectitud i la dretura, per compondre descomponent
El Dansa Ara és un gran esdeveniment que serveix d’alegre culminació d’un treball de rítmica i art per als alumnes de segon de primària d’un grapat d’escoles de Barcelona
Posar límits dient que el cos és sagrat és una convicció molt evident en el Don Giovanni que s’ha representat aquests dies al Gran Teatre del Liceu
Marília Garcia i Alba Cid parteixen de la bellíssima concepció del món dibuixat, del món representat, i de les inquietuds que cartes i plànols desperten en nosaltres
Els ulls són el mirall de l’ànima? Pot ser, però sense la resta de la cara són un enigma
En la recent antologia 'Versos per vèncer' hi apareix un ovillejo anònim amb el nom de 'Glossa a la catalana'
En la retòrica, es diu que les figures modifiquen l’expressió del pensament, però és més aviat al contrari
En un festival de poesia de Montenegro va marxar la llum i, com que era habitual, la cerimònia va seguir a les fosques com si res
El poeta ha deixat una petja important en la poesia catalana tot i ser un autor oblidat per les institucions i el públic en general
Belgrad vol dir la ciutat blanca i el famós gratacel és fosc com el quitrà. Per això, popularment, la Belgradenca és coneguda com la vídua negra. Els malnoms i gentilicis fan estranys jocs de miralls
La més gran teorització sobre aquest tipus de rima fou obra de Juan Caramuel al seu llibre "Rythmica"
A base d'alteracions i modificacions fonètiques, un discurs pot desemmascarar una mena de missatge secret que ens era inaudible
Aquesta estrofa japonesa ja ha passat a engruixir la nostra mètrica d’art major
Sempre he volgut enganyar les intel·ligències artificials i per això he estat rumiant com ho faria per obligar la intervenció humana en un procés de digitalització
La lectura de Déu com a “suprem residu” pot arribar a semblar una provocació sacrílega o, just al contrari, una consagració de l’esperit cristià que nia entre els desheretats
Herbert i Zagajewski eren col·legues que feien “conjurs” inútils al parer del poeta polonès
A 'Des de quin on?', Víctor Sunyol ens proposa versos brevíssims, retallats, columnes on un signe de puntuació es mereix tota una línia
El poema, com que no és un mer missatge, sinó tot un artefacte, transcendeix qualsevol pronom que se li imposi
Hi ha llengües de sonoritats properes i de grups lingüístics relativament allunyats que donen molt de joc a l’hora de fer transcripcions
Cada nit, hi havia tirotejos. Rondaven pels carrers patrulles de l’exèrcit federal i falses patrulles de paramilitars
És admirable comptar ara mateix amb dues exclusives internacionals de primer ordre com són la publicació dels 'Poemes de Calvus' i 'Tot Abulcàssim'
Hi ha una forma de conserva ben peculiar, el bany en mel. Diuen que així es van conservar les restes mortals d’Alexandre el Gran
Els nostres confinaments de pantalla ens poden fer viure confusos i alterats per milers de conjectures
El Maus Hábitos, encara avui, és un local de referència a Porto, una barreja de galeria d’art, sala de concerts, bar de nit i restaurant interessant, i està preparat per acollir moltes i diverses funcions
Una de les meves mancances preferides són les estrofes absents de 'l’Eugeni Oneguin', una meravellosa novel·la en vers de Puixkin
Des de la infantilitat de sentir la seguretat d’una força que es podia personificar en alguna mena de presència propera, vaig confiar en l’existència d’uns éssers espirituals, que hi eren per fer-nos feliços i guardar-nos en els camins
Proposo d’apostar pel bàndol on l’alegria i la pau es facin més trobadisses i on l’ètica s’entengui com una interioritat
Una de les parts essencials del seu “museu sonor” està dedicada als discos de discursos i conferències
Podem fer que les coses perdin el caràcter pràctic i mantinguin, només, la referència a una obertura del món
Les poètiques del cos són naturalistes, sensualistes, tracen la confusió amb què se superposen vivències, idees i sentiments
Vivim condicionats per seqüències d’instruccions que intenten descobrir la nostra coherència, els nostres gustos, els nostres parers...
La semàntica de les flexions es dispara: “El vol” no se sap si és en avió o en exigència i “la veu”, si és audible o bé visible
En el modernisme, l’excentricitat va ser la manera de manifestar la raresa del poeta.
La sonoritat de l’obra neix de l’amplificació de tota mena de vibracions provocades als objectes
Hi ha molta literatura al voltant del sentit d’aquest sintagma perquè les referències que se’n tenen apunten cap a llocs totalment divergents
En la reedició del llibre 'Ecce homo' d’Agustí Bartra, tinc dubtes al voltant d’una frase del pròleg que estableix el primer clímax sexual a la poesia catalana el 1968. Però podríem remuntar-nos al segle XVII i als versos del Rector de Vallfogona
Segons Foucault, la psicagogia és la “transmissió d’una veritat que no té per funció dotar el subjecte d’actituds, capacitats o sabers, sinó de modificar-ne la manera de ser”
La lectura interior permet una forma d’estudi i d’aprofundiment més detallat i concret, però l’audició facilita la comprensió d’una poètica intuïtiva
Un 'cataglotisme' era un petó amb llengua, una morrejada amb intercanvi de saliva
El poeta Josep Pedrals fa un símil entre les fluctuacions del trànsit i el ritme dels versos
Portava les idees a la pràctica amb flegma i modèstia, com si la feina que feia no tingués la més mínima importància
La inventiva artística és realment això: esbatanar la percepció de cada petita cosa per descobrir-hi un estri