
Consciència i veritat de poeta
Margarit era poc amic dels homenatges. Les filigranes que la seva família va haver de fer, fa un temps, per dissimular l’organització d’una trobada amb amics amb motiu d’un aniversari rodó van fregar l’aventura
Margarit era poc amic dels homenatges. Les filigranes que la seva família va haver de fer, fa un temps, per dissimular l’organització d’una trobada amb amics amb motiu d’un aniversari rodó van fregar l’aventura
Un passeig, una canya, més consum i menys impostos. A la Comunitat de Madrid aquest estil va quedar sintetitzat en una d'aquestes grans paraules. Un concepte majúscul i fundacional de la democràcia
No cal ser ni gaire agut ni gaire susceptible per detectar un cert deteriorament de la cultura democràtica. Ho demostren extensament els últims anys i una pila d'actituds públiques i privades
La salut mental s'està cobrant nombroses baixes i continua sent motiu de temor dels especialistes. La factura que ens passarà col·lectivament aquest episodi per a la història ho farà fins i tot malgrat la capacitat d'oblidar detalls
Davant de dos extrems radicalitzats ningú no queda indiferent, la participació electoral puja i la victòria se celebra millor. Només que després no tots saben encaixar la derrota. I la bilis queda
Són tants els fronts a la vista que els debats s'obren amb la mateixa impaciència que s'aparquen
Aquí tenim la paradoxa de defensar la llibertat d’expressió amb actuacions tan violentes com preocupants. És allò antagònic del que exigeixen, diuen, democràticament
Milers de catalans han demanat que els alliberin de la responsabilitat de controlar la gestió dels comicis. Els centenars de sol·licituds de baixa d'altres anys s’han multiplicat ara perquè la por del contagi pot més que la certesa de ser útil
Cap dels tres últims presidents va posar les urnes tenint l’oportunitat legal i democràtica de fer-ho. I així hem consumit cinc anys i quatre mesos
La pandèmia pot amb tot. I la pèssima gestió que n’està fent la Generalitat sembla ideada per rematar la poca cosa que el virus deixa viva
Aquest temps convuls ha sobredimensionat una cambra convertida més en escenari d'alts principis i buides declaracions que no pas en el recinte on la raó s'imposava a l'emoció
Quan els nivells d’incoherència arriben al clímax és quan l'esbombada exigència esdevé sinònim de xantatge, que serveix per a l’estira de bloquejar negociacions i l’arronsa de trencar acords
Fa temps que els nostres polítics van perduts. Les seves cabòries i pors els bloquegen, ja sigui per por de fallar en les seves tàctiques a falta d’estratègia o bé per la seva pròpia inestabilitat laboral i econòmica
El dia que la política va oficialitzar la mentida els governs es van quedar sense escut protector. Cap d’ells ha arribat al poder amb discursos i promeses certes i plausibles
El dia que Felip VI va tornar a Barcelona, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra van contraprogramar l’esdeveniment amb una compareixença conjunta a Perpinyà
El que a través de l’estat d’alarma va assumir l’Executiu central ara està en mans de les autonomies, que reprodueixen a petita escala el que els estats fan en l’àmbit continental
Amb el president dels EUA s'han globalitzat unes maneres públiques, en què tot s'hi val, que ratifiquen els que ja les prodigaven pels parlaments dels seus països. Inclosos els nostres, per descomptat
Aquí s'insisteix en el llegat del resultat d'un referèndum no acordat com a màxim exponent democràtic i a la vegada s'endarrereix la convocatòria d’eleccions legals i oficials per tàctiques partidistes
Aquesta tendència al caos imprescindible provocant desordre i acceptant els sacrificis corresponents per poder renéixer renovat no és una exclusiva ianqui. I una cosa així hi ha en “la confrontació intel·ligent” proposada per Carles Puigdemont
Creada l'angoixa adequada perquè fóssim obedients i disciplinats, els nostres representants descobreixen ara que continuem exigint el que ja no ens poden donar perquè això no hi ha qui ho pagui
Cal entendre que els Estats del nord exigeixin l’examen comunitari de la despesa pública, que en la seva cultura protestant té a veure amb la responsabilitat individual
I és que avui, com ahir, les exigències socials bàsiques derivades de les econòmiques espanten la dreta política tant com l’espanta el repte de governar
Ja no és creïble que Junts per Catalunya –si confirma el seu gir a l'esquerra– i ERC mantinguin la seva relació i picabaralles per amor al país ni pel gran objectiu incomplert fa tres anys
La realitat que comporta l’anomenada nova normalitat té poc de sentit comú i molt de resposta a unes decisions polítiques emparades en recomanacions científiques, sí, però polítiques al cap i a la fi.
De moment, alguns indicis auguren poca confiança. I si el món de demà depèn del que fem avui, els pronòstics observen amb delit el costat salvatge del camí
Un acriticisme galopant que ha permès controls de legitimitat dubtosa, l’acatament d’un marc legal discutit i algun indici d’abús de poder de condició uniformada
Un informe publicat aquesta setmana per la fundació alemanya Bertelsman Stiftung alerta de l’erosió lenta però progressiva de la democràcia en alguns països d’Europa de l’Est i Amèrica Llatina
Una enquesta situa l'Exèrcit i els Cossos de Seguretat com les institucions més ben valorades en aquesta crisi. I gairebé el 90% dels espanyols pensa que l'Executiu ha de seguir les propostes dels experts
En aquests dies de forçada contenció, pràcticament tothom adverteix que a partir de l’endemà ja no reincidirà en els seus pecats originals. Ja ho veurem
La hipocondria guanya i la histèria domina. Estem empestats. Tots som susceptibles de ser contagiats però ningú que no tingui símptomes vol assumir que també pot contagiar