De crisi en crisi
Ja no és creïble que Junts per Catalunya –si confirma el seu gir a l'esquerra– i ERC mantinguin la seva relació i picabaralles per amor al país ni pel gran objectiu incomplert fa tres anys
Josep Cuní
Raó científica i autoritat política
La realitat que comporta l’anomenada nova normalitat té poc de sentit comú i molt de resposta a unes decisions polítiques emparades en recomanacions científiques, sí, però polítiques al cap i a la fi.
Entre parèntesis
De moment, alguns indicis auguren poca confiança. I si el món de demà depèn del que fem avui, els pronòstics observen amb delit el costat salvatge del camí
I el virus disposa
Un acriticisme galopant que ha permès controls de legitimitat dubtosa, l’acatament d’un marc legal discutit i algun indici d’abús de poder de condició uniformada
La nova normalitat
Un informe publicat aquesta setmana per la fundació alemanya Bertelsman Stiftung alerta de l’erosió lenta però progressiva de la democràcia en alguns països d’Europa de l’Est i Amèrica Llatina
Informació confinada
Una enquesta situa l'Exèrcit i els Cossos de Seguretat com les institucions més ben valorades en aquesta crisi. I gairebé el 90% dels espanyols pensa que l'Executiu ha de seguir les propostes dels experts
A partir de demà
En aquests dies de forçada contenció, pràcticament tothom adverteix que a partir de l’endemà ja no reincidirà en els seus pecats originals. Ja ho veurem
De profecies i conspiracions
La hipocondria guanya i la histèria domina. Estem empestats. Tots som susceptibles de ser contagiats però ningú que no tingui símptomes vol assumir que també pot contagiar
El partit del mig
Tot català conscienciat políticament sap que el pragmatisme avui està en mans d’ERC. D’aquí venen les trifulgues amb els socis ancorats en posicions més radicals. Extremes
Retorn al futur
Els extrems es toquen i aquí tenim Junts per Catalunya i Ciutadans tibant la corda. Amb ERC posant cada dia una espelma a Déu i una altra al dimoni, i els populars intentant no perdre la seva porció de protagonisme
Un repte necessari
No se n’adonen, els qui acusen el nou executiu espanyol, que està teixint la tela amb la qual abrigar Esquerra Republicana perquè se senti còmoda en la nova relació
Anys de xarleston
El primer període d’entreguerres, seguit per la dramàtica Gran Recessió, es va convertir en inspiració literària, que rellegida ara, més que evocar, espanta pels fàcils paral·lelismes que s'hi poden establir
L’any que hem viscut judicialment
Les presses de jutges i fiscals per acabar la seva part de la funció els han jugat una mala passada. Massa ànim de revenja entre els togats. Massa tossuderia entre els qui continuen defensant una Espanya amb olor de naftalina
Molts llibres, una raó
Més enllà del legítim interès editorial i dels seus autors, tota aquesta quantitat de volums sobre el procés demostra que alguna cosa s’ha mogut amb una intensitat superior a l’habitual
En un moment crucial
La maquinària de les formacions polítiques s’han volgut curar en salut buscant el suport dels afiliats. Es ven com un acte de col·laboració imprescindible quan és només una coartada per poder negociar amb més exigència
Maleïda adversativa
És evident que sense passar pàgina als retrets del passat més recent, com va demanar Pablo Iglesias, el seu preacord de govern amb Pedro Sánchez hauria estat impossible
És el que sembla
Aquí hi ha una mescla de revolucions pendents i experiències per descobrir. Hi ha motius per al desconcert i raons per a la decepció. Però res de tot això avala una barricada
L’equidistància
El de Rosa Parks és un dels noms que utilitzen els relators de l’independentisme com abans ja ho havien fet les defensores de la igualtat i el feminisme
El Gattopardo català
La majoria d’expressions, lemes i consignes, i la incapacitat demostrada per recapitular d’ERC i de Junts per Catalunya tenen a veure amb l’ombra allargada de la CUP
Matins amb la Teresa
D’aquí uns dies Teresa Pàmies faria 100 anys. Per aquest motiu, l’oficialitat marca en vermell aquest 2019 per commemorar la seva existència i celebrar les seves aportacions
La insensata racionalitat
Sobre desconfiança, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ens n’han impartit un curs accelerat aquests últims mesos
El Patrón
Encara avui, alguns veneren Pablo Escobar. Per les ajudes rebudes, des d’habitatge i feina fins a pa i futbol, passant per la dignitat reconeguda a costa de la mort
Encadenats
Va haver-hi un temps en què el bon polític era el que, seguint la norma de Keynes, canviava de posició d’acord amb el canvi de les circumstàncies. I a això se li deia responsabilitat
Coherència, congruència i conseqüència
Quants alumnes i quina varietat està tenint Donald Trump, que critica als altres allò condemnable que ell mateix fa!
El soroll i la fúria
El ciutadà conclou que el judici, en comptes d'aportar-li res de nou, el ratifica en el que ja sabia i temia perquè el va afrontar havent determinat prèviament qui eren els bons i qui els dolents
L’art de bloquejar
Si els presos s’han pogut presentar a les eleccions i han rebut el suport a les seves propostes democràticament , per què aquest afany per suspendre’ls?
Sòlid, líquid i gasós
Tot es fútil i res no sembla consistent. No només la societat, també l’amor, la moral i fins i tot la maldat
Dubtes i certeses
Buscant bona informació per tenir opinió la ciutadania és conscient de la quantitat de mentides, mitges veritats i dades manipulades que ens ha aportat la campanya que s’acaba divendres
La revolució de l’obvietat
No passa ni un dia sense que hi hagi eslògan propagandístic que incideixi en aquesta pretensió: anar modulant el relat perquè al final s’ajusti al desitjat
Pur teatre
La memorització de les raons dictades, la rigidesa del marc establert, l’obligació del guió imposat i el risc de l’error amenaçador es converteixen en una cotilla que estreny fins a l’ofec
Poder és voler
Si la cultura és la suma de totes les formes d’art, d’amor i de pensament que, en el curs dels segles, ens ha permès ser menys esclavitzats, que ens espera tenint-la per una conselleria menor?
Vides paral·leles
La convocatòria de vaga general que pretenia ser una aturada de país es va convertir en el desig i la frustració d’uns i la sorpresa i l’anormalitat d’uns altres
Des de la platea
Quan alguna cosa indicava que es podia començar a corregir la desviació, al final, les bones intencions han saltat pels aires perquè tots han sospitat de tots i ningú ha confiat en ningú
Menys pel·lícules
Ningú recorda quan va ser que la mentida es va convertir en moneda de curs polític ja en els temps clàssics
La justícia i el jazz
És d'una obvietat extrema que la cúpula de la justícia espanyola necessita una bona sacsejada democràtica
Serrat i el temps
No sembla que en aquests moments el que Serrat representa es reflecteixi en els polítics adequats. Ell, que rep l’aplaudiment d’una societat que, en el seu conjunt, aplica molta més sensatesa que els seus representants
Dissentir no és trair
Com que en privat dissenteixen molts, seguim a l'espera del primer que ho faci en públic i no tingui por que li diguin traïdor. Qui emularà Henry Fonda?
Triangulacions
Parlar de Catalunya, el seu procés, els seus privilegis, la seva provocació i la seva fortalesa ven. Ho sabem. És on viuen més andalusos fora d’Andalusia