El Patrón
Encara avui, alguns veneren Pablo Escobar. Per les ajudes rebudes, des d’habitatge i feina fins a pa i futbol, passant per la dignitat reconeguda a costa de la mort
Josep Cuní
Encadenats
Va haver-hi un temps en què el bon polític era el que, seguint la norma de Keynes, canviava de posició d’acord amb el canvi de les circumstàncies. I a això se li deia responsabilitat
Coherència, congruència i conseqüència
Quants alumnes i quina varietat està tenint Donald Trump, que critica als altres allò condemnable que ell mateix fa!
El soroll i la fúria
El ciutadà conclou que el judici, en comptes d'aportar-li res de nou, el ratifica en el que ja sabia i temia perquè el va afrontar havent determinat prèviament qui eren els bons i qui els dolents
L’art de bloquejar
Si els presos s’han pogut presentar a les eleccions i han rebut el suport a les seves propostes democràticament , per què aquest afany per suspendre’ls?
Sòlid, líquid i gasós
Tot es fútil i res no sembla consistent. No només la societat, també l’amor, la moral i fins i tot la maldat
Dubtes i certeses
Buscant bona informació per tenir opinió la ciutadania és conscient de la quantitat de mentides, mitges veritats i dades manipulades que ens ha aportat la campanya que s’acaba divendres
La revolució de l’obvietat
No passa ni un dia sense que hi hagi eslògan propagandístic que incideixi en aquesta pretensió: anar modulant el relat perquè al final s’ajusti al desitjat
Pur teatre
La memorització de les raons dictades, la rigidesa del marc establert, l’obligació del guió imposat i el risc de l’error amenaçador es converteixen en una cotilla que estreny fins a l’ofec
Poder és voler
Si la cultura és la suma de totes les formes d’art, d’amor i de pensament que, en el curs dels segles, ens ha permès ser menys esclavitzats, que ens espera tenint-la per una conselleria menor?
Vides paral·leles
La convocatòria de vaga general que pretenia ser una aturada de país es va convertir en el desig i la frustració d’uns i la sorpresa i l’anormalitat d’uns altres
Des de la platea
Quan alguna cosa indicava que es podia començar a corregir la desviació, al final, les bones intencions han saltat pels aires perquè tots han sospitat de tots i ningú ha confiat en ningú
Menys pel·lícules
Ningú recorda quan va ser que la mentida es va convertir en moneda de curs polític ja en els temps clàssics
La justícia i el jazz
És d'una obvietat extrema que la cúpula de la justícia espanyola necessita una bona sacsejada democràtica
Serrat i el temps
No sembla que en aquests moments el que Serrat representa es reflecteixi en els polítics adequats. Ell, que rep l’aplaudiment d’una societat que, en el seu conjunt, aplica molta més sensatesa que els seus representants
Dissentir no és trair
Com que en privat dissenteixen molts, seguim a l'espera del primer que ho faci en públic i no tingui por que li diguin traïdor. Qui emularà Henry Fonda?
Triangulacions
Parlar de Catalunya, el seu procés, els seus privilegis, la seva provocació i la seva fortalesa ven. Ho sabem. És on viuen més andalusos fora d’Andalusia
I no canvia res
Que a causa del pacte Sánchez-Casado s’hagi conegut el nom de qui ha de presidir el Consell General del Poder Judicial abans que el llistat dels membres de l’organisme que l’ha de votar, més que una falta de respecte als escollits és una altra mostra de gestió barroera
Estacions
Els polítics estan massa acostumats a no retre compte dels seus errors i a embolicar-se en la bandera de la confusió
Nostàlgia
Els uns i els altres semblen instal·lats en la pitjor lectura de la seva mirada enrere. I és que a tots els pot el ressentiment ja que no hi ha raó
Insensatesa
“Desagraïts”, pot ser que pensés el màxim mandatari català quan el van reprendre a la nit aquells que havia felicitat al matí
La màquina del temps
Ni tan sols el Rei, fa avui un any, s’imaginava que pronunciaria el discurs que l’allunyaria de la gran majoria de catalans
Pàmies alliberat
Ser fill d'algú que s’ha significat públicament no és fàcil. N’hi ha molts testimonis
La cançó de l’estiu
Fa anys que la política ja no tanca per vacances. A l'agost, els portaveus pugnen per fer-se sentir i vetllen per fer-se notar
Per terra, mar i aire
Mentre l'advertència de vaga omplia hores de denuncia contra Ryanair, Vueling continuava amb la seva silenciosa impuntualitat i la seva habitual resposta de culpar als altres
No s’estigui de citar Churchill
L’aparició de Quim Torra amb una fotografia del gran vencedor de la Segona Guerra Mundial va fer que uns quants especulessin sobre quin n'era el motiu
Girant fulls
Avui fa un mes ni el mateix Pedro Sánchez s’hauria cregut el profeta que l’advertís de la seva entrada a la Moncloa com a president
Ets el que piules
Tenir avui una certa rellevància pública equival no només a mesurar les teves paraules, sinó a revisar tot el teu passat autodescrit aprofitable pels censors de la vida per obrir-te en canal
Proletaris
La polèmica en què s’ha vist immersa la cúpula de Podem té més de controvertida pel que han dit que pel que han fet
I jo, soc català?
El gran obstacle que Quim Torra haurà de superar: demostrar que, tot i haver estat escollit per uns quants, és el representant de tots
El dol permanent
Els independentistes semblen submergits en el ressentiment d'un dol permanent que els impedeix obrar amb la racionalitat imprescindible
La batalla dels relats
A través de la visió judicialitzada del conflicte es pretén una argumentació tan allunyada de la realitat de l’1 d’octubre com ho va ser l’arcàdia feliç promesa pels líders independentistes
I el tercer dia...
Si segons l’Evangeli és la veritat la que ens fa lliures, segons el codi democràtic és la llibertat la que ens fa iguals
Redefinir
Quan apareixen històrics problemes socials que s’havien mantingut latents, i ho fan amb la força pròpia dels temps, la dreta es continua sentint incòmoda i l’esquerra pretén capitalitzar-los
Traïdors
Els líders independentistes han malgastat els molts moments per reconduir el seu propi full de ruta
La fugida
Ningú s’atreveix a dir-li a Puigdemont que no –admeten els polítics independentistes que discrepen de les seves ofensives– perquè ningú vol passar per traïdor
Els clàssics no moren mai
Seduir els electors espanyols a costa de Catalunya no s’havia fet fins ara a les brases d’un foc candent que té els habitants del lloc tan dividits com dolguts
La fe i el destí
Afavorit primer i condicionat després per ells, el “pinyol” va acabar sent l'os d'Artur Mas
El desencís de la veritat
Preferim donar més credibilitat a qui veiem com el nostre igual que no pas seguir confiant en aquells mitjans còmplices de les nostres decepcions
L’home de Laramie
Res està dat i beneït quan el victimisme d’uns, l’arrogància d’uns altres i la incomoditat dels tercers pesaran en la balança personal i intransferible de cada votant
Dubtes raonables
Rajoy i Puigdemont acumulen preguntes pendents de resposta i l'obligació d'esvair els dubtes que la seva obstinació ha instal·lat
Allò que podria haver estat
L'independentisme s'enfrontarà electoralment a si mateix tant com als seus contraris gràcies també a l'intercanvi de retrets, les mirades desconfiades i la seva èpica desgastada
Efectes secundaris
No oblidem que tot fet té les seves conseqüències. I que aquestes ens aguaitaran com factures pendents que deixem de pagar
Essència i sensibilitat
És demanar-li la lluna en un cove que alguns entenguin que Catalunya també és una raó sentimental?
Com a les sèries
Octubre no portarà la solució, però marcarà l'inici de nous capítols conseqüència dels anteriors. Vivim a Netflix