Si en lloc de teixir plans polítics insensats els independentistes s’haguessin arremangat per demostrar com es gestiona un país (o una nació), sigui independent o no, haurien arribat i superat el llistó del 50% en les eleccions del 2017
S’està veient un altre procés, el de descomposició del bloc de dretes de l’independentisme, que el té, i és més accentuat del que ells mateixos són capaços de reconèixer
Una història que il·lustra els diversos malentesos al voltant del concepte d’ascens social i, sobretot, de les seves simplificacions conceptuals
El dia de la seva mort, la televisió catalana va ignorar diverses coses. Les va ignorar o ens la va escamotejar als seus usuaris. Va ignorar o va escamotejar que Marsé és un escriptor català en llengua castellana
El que jo crec, quan vaig ara a la plaça Reial, és que ja no és tan real. Que la real era la d’abans, amb les terrasses plenes de gent, de turistes
La pandèmia ens deixa moltes lliçons, però no crec que ens serveixin de res que no sigui constatar el proper i més letal dels rebrots. El del neoliberalisme
A alguns la seva naturalesa domèstica, rutinària, que tendeix sempre al recolliment, el confinament al qual ens ha sotmès el coronavirus és com una benedicció
Els que vivim a Catalunya i no mostrem cap prejudici pels seus mitjans de comunicació audiovisuals no ens mereixem que ens prenguin per ximples
La filla de Pablo Neruda i Maryka Antonieta Hagenaar va viure a Buenos Aires, Mònaco, València, Barcelona i l'Haia. Va patir hidrocefàlia i va morir amb vuit anys
Quan camino pel port no puc evitar visualitzar aquell immens rostre amb els ulls tancats davant de l’horitzó del Mediterran
El sintagma 'ascensió social' s’associa amb el pas d’un esglaó social baix a un altre de més alt. Tots n’hem estat testimonis. Qui no ha conegut un treballador de Seat que ha tingut un fill que ara és advocat?
Als amos de gossos no se’ls poden indicar les seves contínues transgressions incíviques. Responen amb una agressivitat inusitada. El deliri caní a Barcelona arriba a límits gairebé surrealistes
Em sembla, d’entrada, una imprudència plantejar ara la qüestió de la immersió lingüística, com si no hi hagués en l’horitzó més immediat problemes més urgents per resoldre
No hi veig gent, en aquestes manifestacions per la llibertat i contra l’Estat espanyol feixista, amb cara de no aguantar més l’opressió a què són sotmesos per aquest Estat
Qui pot asserenar aquesta tempesta? Ni en un costat ni en l’altre, ni a la dreta ni a l’esquerra, veig els dirigents idonis per gestionar aquest complicadíssim greuge polític
A Barcelona aquest any no hi haurà la represa literària a la qual ens havia acostumat la fundació de l’editorial RBA
Gabriel Rufián va dir al Congrés que el setembre serà un mes molt difícil per a tots
“Els amos de gossos s’han constituït en un 'lobby'. No hi podem fer res si no volem perdre vots”, em va comentar un alt càrrec de l'Ajuntament abans de les eleccions
¿No s’haurien de preguntar els sobiranistes si ells també pertanyen a la mateixa burgesia que, “sense violència”, promet el confort burgès i asocial de la república idíl·lica?
Aquest Estat òbviament només es forjarà amb majories parlamentàries que ho canalitzin. Però els gestos simbòlics també poden ajudar a fer que aquest Estat que tant necessitem acabi materialitzant-se
Jo crec que l’empatia històrica existeix. I si no existeix, caldrà inventar-la. Seria l’única manera que molts tràgics períodes o moments històrics no es tornessin a repetir
Un responsable de Cultura ha de donar la sensació que se li ha passat pel cap la meravellosa bogeria de posar pianos als carrers, i poetes, mags, titellaires i narradors de contes
“Hi ha llistes i llistes. Que en algunes és millor que no hi surtis i en d’altres, si hi surts, descobreixes que ets algú, saps que comptes per a alguns o per a alguna cosa”
Tenim massa gent a una i altra banda de l’espectre polític que vol passar a la història
Barcelona és una ciutat on passen coses diminutes cada segon. Partícules de fenòmens humans, gairebé imperceptibles
L’aparició de Vox, descobrint les vergonyetes ideològiques d’aliats com el PP i Ciutadans, i robant vots a dreta i ultradreta, és el format ideològic final d’un llarg procés
El dia que un estremeny o un manxec accepti el català,el basc o l'aragonès sense que això suposi cap contratemps per al seu sentiment de pertinença a Espanya haurem resolt molts dels problemes territorials
No criticava mai cap obra que no li agradés. Jo soc dels que pensa que és molt més difícil criticar una obra bona que no pas una altra no tan bona
La insuportable allau de publicitat sobre la recent commemoració de l’1 d’octubre va ser una veritable tortura per als qui hem fet de TV3 la nostra cadena predilecta
Quan sento termes com ‘opressió’ o ‘poble oprimit’ és quan em venen ganes de sortir corrents a consultar el diccionari
L’Estat no va entendre que aquesta mena de secessió era la més plausible i els independentistes no van estar a l’altura d’aquesta quimera possible
El problema que té ara mateix Torra és que mentre ell es creu les seves pròpies fantasies, un altre senyor a Madrid fa i pensa coses concretes
Amb quin relat creïble, amb quina disposició a arribar a grans acords, almenys per a una generació, conversarà Quim Torra amb Pedro Sánchez?
Brilla ara la imatge d’un Pedro Sánchez estrenant-se com a president del Govern davant d’un mandatari estranger parlant sense intèrpret
L'independentisme ha fet un mal gairebé incorregible. Una Generalitat intervinguda per activa i per passiva. Un espanyolisme deslligat. Un catalanisme desprestigiat
