TV3 ens deu Juan Marsé
El dia de la seva mort, la televisió catalana va ignorar diverses coses. Les va ignorar o ens la va escamotejar als seus usuaris. Va ignorar o va escamotejar que Marsé és un escriptor català en llengua castellana
J. Ernesto Ayala-Dip
La Barcelona que ens van robar
El que jo crec, quan vaig ara a la plaça Reial, és que ja no és tan real. Que la real era la d’abans, amb les terrasses plenes de gent, de turistes
El pitjor dels rebrots
La pandèmia ens deixa moltes lliçons, però no crec que ens serveixin de res que no sigui constatar el proper i més letal dels rebrots. El del neoliberalisme
Als confins amb internet
A alguns la seva naturalesa domèstica, rutinària, que tendeix sempre al recolliment, el confinament al qual ens ha sotmès el coronavirus és com una benedicció
No oblideu que TV3 és pública
Els que vivim a Catalunya i no mostrem cap prejudici pels seus mitjans de comunicació audiovisuals no ens mereixem que ens prenguin per ximples
Les ciutats de la Malva
La filla de Pablo Neruda i Maryka Antonieta Hagenaar va viure a Buenos Aires, Mònaco, València, Barcelona i l'Haia. Va patir hidrocefàlia i va morir amb vuit anys
Un Plensa davant del Mediterrani, si us plau
Quan camino pel port no puc evitar visualitzar aquell immens rostre amb els ulls tancats davant de l’horitzó del Mediterran
És la cultura, estúpid
El sintagma 'ascensió social' s’associa amb el pas d’un esglaó social baix a un altre de més alt. Tots n’hem estat testimonis. Qui no ha conegut un treballador de Seat que ha tingut un fill que ara és advocat?
Una batalla perduda
Als amos de gossos no se’ls poden indicar les seves contínues transgressions incíviques. Responen amb una agressivitat inusitada. El deliri caní a Barcelona arriba a límits gairebé surrealistes
Si el conflicte no existeix, per què s’ha de crear?
Em sembla, d’entrada, una imprudència plantejar ara la qüestió de la immersió lingüística, com si no hi hagués en l’horitzó més immediat problemes més urgents per resoldre
Quan i com s’acabarà?
No hi veig gent, en aquestes manifestacions per la llibertat i contra l’Estat espanyol feixista, amb cara de no aguantar més l’opressió a què són sotmesos per aquest Estat
Sisplau, tornem a la feina
Qui pot asserenar aquesta tempesta? Ni en un costat ni en l’altre, ni a la dreta ni a l’esquerra, veig els dirigents idonis per gestionar aquest complicadíssim greuge polític
Setembre era una festa
A Barcelona aquest any no hi haurà la represa literària a la qual ens havia acostumat la fundació de l’editorial RBA
Els que no volen la condemna
Gabriel Rufián va dir al Congrés que el setembre serà un mes molt difícil per a tots
No fer res en política, de què serveix?
“Els amos de gossos s’han constituït en un 'lobby'. No hi podem fer res si no volem perdre vots”, em va comentar un alt càrrec de l'Ajuntament abans de les eleccions
Un independentisme asocial?
¿No s’haurien de preguntar els sobiranistes si ells també pertanyen a la mateixa burgesia que, “sense violència”, promet el confort burgès i asocial de la república idíl·lica?
Tres llengües que Eurovisió no ha sentit mai
Aquest Estat òbviament només es forjarà amb majories parlamentàries que ho canalitzin. Però els gestos simbòlics també poden ajudar a fer que aquest Estat que tant necessitem acabi materialitzant-se
Les causes inútils
Jo crec que l’empatia històrica existeix. I si no existeix, caldrà inventar-la. Seria l’única manera que molts tràgics períodes o moments històrics no es tornessin a repetir
Una exconsellera de no-Cultura
Un responsable de Cultura ha de donar la sensació que se li ha passat pel cap la meravellosa bogeria de posar pianos als carrers, i poetes, mags, titellaires i narradors de contes
La llista de X
“Hi ha llistes i llistes. Que en algunes és millor que no hi surtis i en d’altres, si hi surts, descobreixes que ets algú, saps que comptes per a alguns o per a alguna cosa”
Al país de la bona gent
Tenim massa gent a una i altra banda de l’espectre polític que vol passar a la història
La misteriosa políglota
Barcelona és una ciutat on passen coses diminutes cada segon. Partícules de fenòmens humans, gairebé imperceptibles
La ultradreta ve de lluny
L’aparició de Vox, descobrint les vergonyetes ideològiques d’aliats com el PP i Ciutadans, i robant vots a dreta i ultradreta, és el format ideològic final d’un llarg procés
Les llengües d’Espanya
El dia que un estremeny o un manxec accepti el català,el basc o l'aragonès sense que això suposi cap contratemps per al seu sentiment de pertinença a Espanya haurem resolt molts dels problemes territorials
Robert Saladrigas
No criticava mai cap obra que no li agradés. Jo soc dels que pensa que és molt més difícil criticar una obra bona que no pas una altra no tan bona
TV3 ens deu Aznavour
La insuportable allau de publicitat sobre la recent commemoració de l’1 d’octubre va ser una veritable tortura per als qui hem fet de TV3 la nostra cadena predilecta
Compte amb certes paraules
Quan sento termes com ‘opressió’ o ‘poble oprimit’ és quan em venen ganes de sortir corrents a consultar el diccionari
La independència virtual
L’Estat no va entendre que aquesta mena de secessió era la més plausible i els independentistes no van estar a l’altura d’aquesta quimera possible
Les teulades amb o sense pilota
El problema que té ara mateix Torra és que mentre ell es creu les seves pròpies fantasies, un altre senyor a Madrid fa i pensa coses concretes
Gràcies, senyor Sánchez
Amb quin relat creïble, amb quina disposició a arribar a grans acords, almenys per a una generació, conversarà Quim Torra amb Pedro Sánchez?
La importància de saber anglès
Brilla ara la imatge d’un Pedro Sánchez estrenant-se com a president del Govern davant d’un mandatari estranger parlant sense intèrpret
Els polítics tòxics
L'independentisme ha fet un mal gairebé incorregible. Una Generalitat intervinguda per activa i per passiva. Un espanyolisme deslligat. Un catalanisme desprestigiat