La Diada segrestada
Vaig deixar d'anar a les següents Diades. D'alguna manera va ser com si ja no em pertanyessin. No vull dramatitzar, però vaig sentir com si me les haguessin arrabassat
Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
J. Ernesto Ayala-Dip
Deixeu-me escriure sobre el que importa
És veritat, no sempre podem parlar del que és important, sempre hi ha algú que ve a amargar-nos aquesta vida que tant necessitem que sigui una festa
Les persones i el verb
“Mitjançant la paraula, l'ésser humà es troba connectat amb el que és el llenguatge de les coses”
Els meus creuers
Sé que els viatges en vaixell estan molt injuriats per cert tipus de persones. Il·lustrades, la majoria
Les golejades no són necessàries
La crida a fer possible que en el futbol infantil s’equiparin els equips amb el noble i pedagògic propòsit que no s’estengui la sensació d’abús, em sembla molt necessària
L’odi a les dones
El problema més greu que avui ens degrada com a persones és l'odi que una insuportable xifra d'homes al món tenen contra les dones
Si us plau, cuidin Mozart
De tant en tant, la seva música es relaciona amb algun polític a Catalunya. Quan això passa, no sé si alegrar-me'n o posar-me a tremolar
La ciutat dels gossos
M'agradaria que l'ajuntament, que pago amb els meus impostos, faci alguna cosa sobre aquest tema i ho faci al més ràpid possible
No saber o no voler saber
Viure sense saber, i ja no diguem no voler saber, a la llarga ha de passar-nos factura. I possiblement la més cara de totes sigui mirar-nos al mirall quan ens llevem
No fem el mort
El judici pel 9-N és un error monumental, però tampoc podem creure que tot passa per respectar i fer valer un equívoc “mandat democràtic” que no té majoria suficient
La cultura, segons Gómez
Immersos com estem en el procés per instaurar una república catalana, els ciutadans d’aquest país tenim dret a saber els llibres que llegeixen i les pel·lícules que miren els qui ens portaran a aquest lloc tan prometedor
El que no mesura el PISA
Hi ha una cosa que no té a veure amb lleis educatives ni amb els plans d'estudi. Una cosa que l'informe sobre educació tampoc és capaç de veure: la curiositat, l'amor a saber, a llegir i a conèixer
Un dia amb Ernest Lluch
16 anys després del seu assassinat per ETA, record del polític del PSC i ministre durant un viatge a Bilbao el 1998
Els últims dies de Constance Dowling
Si el Nobel de Literatura ja no té cap escriptor viu per guardonar, jo proposo un Nobel pòstum a Pavese
Teoria del sí
Desconec en què consisteix la campanya del “No és no”, però em temo que tot el que no sigui educar des de la infància en la contingència del fracàs, fins i tot del rebuig previsible, no donarà resultat
L’Espanya possible
Rajoy no considera que els gairebé dos milions (el 48 %) de catalans que volen la independència siguin espanyols
El conte que ens adorm
Tracto de desdibuixar l’èmfasi sospitós que posa C’s en la corrupció per no tractar altres temes molts més urgents i impossibles de seguir postergant
La banalitat del victimisme
Quan comenci el nou curs futbolístic, Messi i el seu club, més tard o més d’hora, hauran d’afrontar el seu problema
El comparsa de la foto
Tindrà la valentia moral el PP de fer amb Aznar el que els laboristes han fet amb Balir sobre la guerra de l'Iraq? Òbviament, aquesta és una pregunta merament retòrica
Un partit molt respectable
De vegades penso que en l’imaginari de la gent ja està gravat a foc que val més corrupte conegut que corrupte per conèixer
Temes i temes petits
El CIS ha estat molt dur amb la més que probable realitat que li espera al PSOE i a la seva capitania el dia després
L’última oportunitat
Pedro Sánchez es prodiga en escenes clarament preparades. No vull negar la seva simpatia natural ni la seva generositat empàtica, però la situació mereix tota aquesta parafernàlia?
Conflictes poètics
Ja va sent l’hora que l’Ajuntament de Barcelona posi en plantilla, a banda de gent eficaç, gent també culta. I si a més tingués bon gust poètic, ens aniria bé a tots
Casa Barral tanca
Així està Calafell ara, amb un alcalde socialista, un ajuntament sense regidoria de Cultura i un museu emblemàtic sense futur
Un culer ortodox
Vull llegir ‘Confessions d’un culer defectuós’, de Sergi Pàmies, per saber com es pot ser del Barça, com jo, sense ser antimadridista
La Constitución és un llibre
La Carta Magna es pot reformar, cosa que un llibre publicat per un determinat autor que no ens agradi no es pot fer
No dispareu contra els llibres
Va llegir Eduardo Mendoza la majoria de llibres que va disminuir qualificant-los com ho va fer?
Europa crea tendència
Al vell continent se li va encongint l’ànima a cop d’implacable austeritat, desigualtat i misèria espiritual
Ja no val negociar
Iglesias podria cedir a Sánchez el referèndum a Catalunya a canvi d'obtenir els 23 punts que va plantejar Artur Mas
Si us plau, no t’hi deixis la pell
En política se senten amb freqüència frases solemnes que semblen grans conviccions però que només són obvietats
El germà de Juan Guerra
L’exvicepresident ha sortit en defensa del PSOE contra els excessos verbals de Podem. Ell, que es referia a Adolfo Suárez com el “tafur del Mississipí”
L’acord necessari
A Catalunya són molts els que volen un referèndum i encara que Rajoy no ho sàpiga el volen per votar ‘no’ a la independència
Dones assassinades
Ja comença a ser de domini públic que el pretès “crim passional” no té res de passional. Res a veure amb una acció incontrolable
L’hora dels valents
El que més em va omplir d’incertesa va ser l’apel·lació de Puigdemont a la valentia... Encara sort que el vell Aristòtil ens ensenya que potser massa valentia pot acabar en temeritat
Renoi, quins expedients
El discurs del Rei va mostrar la seva inclinació per un ‘statu quo’ indivisible en el que és universal. Connecta amb Susana Díaz, Rivera i els barons més espanyolistes del PSOE
El debat, per anomenar-lo d’alguna manera
Entre l'exabrupte i la vergonya aliena va transcórrer el debat més inoperant i groller de la història dels debats a Espanya
Si mires molt
He observat últimament una cosa que comença a inquietar-me en gran manera: la quantitat de mares i pares que porten el seu fill al costat sense parlar-hi, abstrets en els mòbils
Una qüestió delicada
Aquesta sang tan absurdament vessada, aquesta bogeria, aquest odi tan descomunal cap al proïsme, s'han d'estudiar amb serenitat, sang freda i molta política. Just el contrari del que fa el Govern socialista francès
Bagatge
Puc explicar una experiència que em va informar amb claredat de certs aspectes de la personalitat com a líder de Carme Forcadell
El no-res d’Artur Mas
Des del seu immobilisme proverbial, Rajoy va fer créixer l’independentisme. Però ara no té res a veure amb la fugida cap endavant del president en funcions
Una germana és una germana
En l’escalafó de les ofenses prohibides, una germana a l’Argentina mai tindrà la jerarquia feridora d’una mare
Qui tem Ferrer i Guàrdia?
Lluís Companys va ser assassinat l'octubre de 1940 al fossar de Santa Eulàlia. Ferrer i Guàrdia, l'octubre de 1909 al fossar Santa Amàlia. Ningú ha recordat la coincidència
Ciutadans
De la seva falta d'ideologia, neix un partit programat per al votant decebut, indecís i fins i tot per al que no vota
El referèndum que vindrà
Qui es converteixi en el proper president del Govern espanyol no té cap altra opció que acordar un referèndum vinculant
Eleccions estranyes
El cúmul de sigles, aliances i posicions encobertes d'aquestes autonòmiques i l'encavalcament d'una altra precampanya dissimulada no ajuden al fet que els indecisos s'aclareixin
Entre dos focs
Si, com molts a Catalunya, creiem en una Espanya plurinacional i plurilingüe, no arribo a entendre com se'ns pot etiquetar d'unionistes
Els últims del Port
Fa més de tres lustres que estiuejo al poble pesquer. Vaig sentir una enveja (gens sana) quan vaig observar al·lucinat la rebuda que el poble va dispensar a ‘El foraster’
El central descentrat
L'autor creu que a Piqué, amb tendències infantils que el fan ser el graciós de la classe, li falta de vegades context