Marginalia
Un amic de Kafka
Els contes en ídix de Singer mostren que es pot fer alta literatura sense perjudici de l’anhel d’estat d’un poble
Jordi Llovet
marginalia
Misogínia històrica
Excepte quan l’amor cortès i als salons del XVIII, els penjaments contra les dones han estat constant
marginalia
La tradició ingràvida
Els lectors ja no tenen cap perspectiva del que ha estat la sòlida tradició literària del nostre continent
Jesús i la història
Els acompanyants de Jesús a l’hort de Getsemaní anaven armats i podien voler fer un cop d’estat
Marginalia
Amistat, més que amor
“Les persones assenyades rebutgen l’amor”, escriví Madame de Lambert al ‘Tratado sobre la amistad’
marginalia
Sociologia de la ciutat
El lector del darrer treball de Sennett agrairà que un llibre sobre urbanisme tingui un biaix ètic i intel·lectual tan alt
Conversació i democràcia
L’opinió favorable a la Revolució es va deure a l’expansió entre la burgesia de les idees ‘fetes’ als salons
Marginalia
Un enorme disbarat
Bostridge, gran intèrpret de Schubert, no està obligat ni a saber escriure ni a tenir la cultura per fer un assaig
MARGINALIA
Dones per a tots els gustos
Resseguint el rastre d’un fragment de ‘Don Giovanni’ s’arriba, entre els arcans de la biblioteca, a Lucreci
MARGINALIA
La biblioteca i el jardí
Quan sant Benet deia allò d’‘Ora et Labora’, pensava en el treball intel·lectual i no a conrear rosers i til·la
MARGINALIA
Ases a balquena
A ‘Apología de los asnos’, Manuel Lozano carrega contra les altes jerarquies del regnat de Ferran VII
marginalia
Rèquiem pel CoNCA
Com que no fan quòrum, la institució no cal que faci res perquè no pot decidir res
marginalia
La vie est un roman
Hi ha gent que considera que la vida és una tragèdia; d’altres l’entomen com una comèdia
MARGINALIA
Literatura patriòtica
Els alemanys anaven a la guerra amb Hölderlin; els republicans amb Lorca, i els catalans... amb Guimerà
marginalia
Mites i realitats
Segons Palèfat, els troians van derrocar la muralla per fer entrar el cavall, i per allà van atacar els grecs
marginalia
Pessoa i el pessimisme
És un dels grans llibres sobre la inquietud, amb algunes pàgines del Sartre de ‘L’ésser i el no res'
El patriota de Barcelona
Ha passat el que Flaubert blasmà a ‘L’educació sentimental’: el poder és dels que més menteixen i criden
MARGINALIA
Heidegger i el nazisme
Hauria estat el filòsof ideal de nacionalsocialisme, però creien infecte qualsevol acte de pensar a fons
Marginalia
El desig de Joan Ferraté
Hi ha pocs llibres amb un tractament tan honest del que un pensa sobre els homes, les dones i el sexe
marginalia
Joyce i el patriotisme
Si els contes dublinesos són fills de la seva experiència a Irlanda, no és estrany que se n’anés, esborronat
marginalia
George Steiner, el talmudista laic
'Errata', una mena de resum de la seva vida, ara ha estat reeditat en català
marginalia
Madame de La Fayette
És possible que la confessió d’infidel que fa la princesa de Clèves fos induïda pel moralista La Rochefoucauld
marginalia
Per llogar-hi cadires
Que Jesucrist s’hagués amarat de doctrines egípcies molt arcaiques entra de ple en el disbarat
Marginalia
La democràcia i les arts
La distància entre el 'vulgus' i la 'singularitat' artística va ser cada cop més gran al XIX
marginalia
El senyor de la Muntanya
Per fer-se un a si mateix, com va fer l’autor als seus ‘Essais’, n’hi ha prou a estudiar, llegir i escriure
Referents a la novel·la
Kafka hi ha molt pocs personatges i situacions que procedeixin d’experiències pròpies
marginalia
La història dels jueus
Mentre els respectessin els costums, els jueus vivien amb els altres no com a nació sinó com a poble adherit
marginalia
Torna Tucídides?
El savi grec fundà un mètode per a la narració històrica vàlid per a qualsevol temps que va venir després
Marginalia
De màsters i doctorats
El problema resideix en el fet que la universitat espanyola no està a l’altura de la mitjana europea, ni molt menys
Marginalia
Borràs & Bargalló, SL
Ni quan el catalanisme va ser més potent es negligí el suport a la creació cultural de nou encuny
Qui era Sòcrates?
Del filòsof, vida i doctrina que desvetlla Laerci, hem après a pensar des de l’‘atopos’: lluny del parer de la plebs