¿Anirem els ciutadans de Catalunya, com el fidel Sam Weller fa amb Pickwick a la famosa novel·la de Dickens, a visitar a la presó els nostres respectats governants carregats d’honor i probitat segons com acabi la cita als jutjats?
Ja Gabriel Ferrater havia escrit que el catalanisme, o el nacionalisme, li semblava una màquina de tortura per a la nostra creació literària
“Un home que practica tota la seva vida la lucidesa esdevé un clàssic de la desesperació”, diu l’autor romanès en un dels seus aforismes més encertats, dels quals acaben de sortir un bon grapat en català des d’un ‘obrador’ de la UB
De biblioteques ja n’hi ha moltes. El que no hi ha és cap assignatura, a les escoles, que indueixi els joves a agafar gust per la lectura
Les edicions de clàssics de la Universitat de Barcelona es posen al dia: cobertes atractives, bon paper i bona tipografia
Les edicions de clàssics de la Universitat de Barcelona es posen al dia
Christian Ingrao detalla les mentides, els miratges, faules, relats i ximpleries en què el dictador va fer caure tota la població alemanya: es ‘defensaven’ contra la violència comesa sobre els seus compatriotes en temps pretèrits
Timothy Snyder ho té clar: per difondre la seducció totalitària cal la creació d’un argot elaborat meticulosament i progressiva, per tal que una determinada fantasia arribi a ocupar un lloc de pseudorealitat
A ‘Poesía y verdad’ hom toparà amb un dels individus més complexos i difícils d’empassar de la literatura universal: Goethe és un gegant de les lletres, però sempre resulta, almenys en la prosa, lleugerament antipàtic
És preocupant veure de quina manera més obsessiva els guanys del pensament il·lustrat cedeixen cada dia més de terreny a favor de teories tretes de la màniga, postmodernes, sense cap fonament racional
De l’estudi ‘Carles Riba. Retrat de grup’ es desprèn que a Catalunya hi hagué un camp literari de terra fèrtil, ambient optimista malgrat la guerra, clima productiu i paisatge rialler... Justament, al revés que ara
Si a Barcelona hi ha un home que només escriu llibres sota una perspectiva prou àmplia de la Història és aquest poeta i musicòleg
La tesi de Marfany és que la nació espanyola és un invent de la Renaixença, i no tan sols dels catalans amb pes polític o econòmic
Les cartes entre els filòsofs constitueixen una mena de mapa intel·lectual de les relacions entre la cultura alemanya i la cultura jueva dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial
Als últims decennis, la lletjor, o la manca de proporcions, o la disfuncionalitat, s’han convertit en moneda comuna en la percepció estètica de la gent. Un llibre de Roger Scruton vol posar-hi consol i aclariment
Amb ‘La violació de Lucrècia’, Salvador Oliva culmina la traducció de tot el que coneixem de Shakespeare
Els muntatges anacrònics s'han acabat imposant per la ignorància general dels públics dels nostres dies i l'enorme dificultat de situar-se, davant d'un fet cultural, dins el complex de circumstàncies a què obliga tot trasllat en el temps
L'autor recorre a religions i corpus filosòfics que ja s’havien esplaiat sobre la mort amb un cert grau de calma o de desolació, però parla des del seu punt de vista, aliè a qualsevol cosa que s’hagi dit sobre la qüestió
Arran dels 70 anys de ‘Buddenbrooks’, de Mann: per què no ens governen els millors?
A la Universitat de Barcelona una donació d’un fons de llibres es converteix en una tasca laberíntica, desagraïda i al capdavall impossible
Laurent Binet imagina el robatori a Barthes d’un document, per part de Sollers i Kristeva, amb una setena funció del llenguatge descoberta per Jakobson que faria guanyar tota batalla dialèctica
L’Església ha proposat sempre un rebuig de la carn i una aproximació cada cop més intensa a la vida espiritual absoluta: es pot estar satisfet que hagi canviat el codi civil i el penal
El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes s’ha donat més per la fidelitat a la causa catalanista que per motius literaris. Millor anomenar-lo “Matrícula d’Honor en Patriotisme"
L’element diabòlic que Mozart només es va atrevir a fer servir en l’entrada del Comanador a la casa de Don Giovanni, ara s’ha convertit en element universal i imprescindible
Qui s’acosti a l’autora es sorprendrà que conjura tota manifestació melindrosa a partir d’elements de gran fonament a la novel·la anglesa: l’humor i la ironia
A Catalunya resultaria una proposta enverinada demanar a professionals o lectors un cànon de la nostra producció literària dels últims trenta o quaranta anys
Erasme veia l’orbe cristià com una unitat espiritual i cultural; avui no seríem el mercat de Calaf
Amb ‘La guerra contra Jugurta’, Sal·lusti vol servir una lliçó a la classe dels ‘poderosos’
El músic, atemorit per Stalin, regalà simfonies amb molta trompeteria i èpica tamborinada
No hi ha cosa més fàcil i perillosa que fundar una política manipulant les consciències
El retrat d’Abramsky fidel a Marx (tenia el seu carnet de la Internacional Socialista), jueu i bibliòfil, és deliciós
Les versions del poeta grec mostren un capítol de la moral literària d’aquest sequeral nostre
L'autor txec eleva la seva categoria d'home solitari fins a extrems quasi incomprensibles
A Barcelona surten turbes de gais amb carrosses florides a manifestar l’orgull de ser com són
Els votants dels EUA opten fins i tot per un partit que menysprea la mateixa condició de persona
L’oposició a la revàlida prové dels professors de l’escola pública; es regalen títols d’ESO i de batxillerat
De les paraules de Santi Vila la gent no ha entès que la nostra cultura no deixa respirar ningú que se n’allunyi
“Sempre que s’imposa una ortodòxia deixa d’haver-hi bona literatura”, va dir l’escriptor britànic
Els dos llibres de l'estudiós italià són plens de crítica severa i moral, i rebenta Borges i Eco
Enviarem els alumnes del món a la ignorància més estupenda, a la incapacitat d’‘en-raonar’
A Europa, o tirem cap a l’analfabetisme i la ignorància, o cap a l’admiració i el conreu de les lletres
La grandesa literària del pare de ‘Crim i càstig’ és la barreja embrollada entre el Bé i el Mal
El recent llibre de Kamen hauria de ser llibre de text obligatori a totes les classes d’història del país
Ambdós van escriure, en el fons, en vers: les frases llisquen les unes damunt les altres, sonorament
Catalunya s’ensopeix. Viu una reforma ‘ultraluterana’. El relat del nacionalisme ha devorat tot discurs dialèctic
El seu narrador només cobra una vaga ombra de personalitat fruit de la suma de moments epifànics
Catalunya i Espanya són conglomerats de ciutats i ruralia ingovernables amb “concòrdia” homogènia
Mallarmé entengué que només l’eternitat dóna sentit a allò que un poeta escriu des que s’hi va posar
Als diaris potser trobarem només literatura, si aquesta, per culpa d’internet, no mor abans que el periodisme
