Jordi Gracia
El gamberro cultèrrim
El poeta i editor Jordi Cornudella s’ha inventat un poeta viatger com a esquer per ensarronar el lector més dòcil i innocent fent-li creure en la seva existència
El procés tampoc va ser sedició
El llibre d'Ernesto Ekaizer és un atac directe i sense contemplacions a la instrucció del procés, a més d'una crítica a la sentència del Suprem
Apocalipsi ‘low cost’
La prosa confessional i dolguda de Valentí Puig a 'Memòria o caos' té un motor absent, o només molt subtilment al·ludit, en el 'procés' que s’està vivint a Catalunya
La maduresa de la immersió
La millor raó i la més legítima que trobo per revisar i examinar el funcionament de la immersió és garantir l'ús equiparable i competent de les dues llengües de Catalunya
Lliçons italianes
És veritat que Salvini es podria aliar amb la Forza Italia de Berlusconi, però els números no surten i, avui dia, o des de fa uns dies, l’aliança lògica per governar Itàlia continua estant, com a començaments del 2018, entre el Partit Democràtic i les 5 Estrelles
Les esquerres de Barcelona
L’empat a 10 regidors de Comuns i ERC té just al clatell 8 regidors socialistes i una escassa diferència de vots
Per posar-se a pensar
Per promoure les decisions més greus dels dies 6 i 7 de setembre, l'apel·lació a l'emergència històrica va ser decisiva
L’hedonisme literari d’un sentimental
El Josep Maria Castellet perdurable procedeix d’una expansió vital i de l’exploració literària
‘Cas Lluís Pasqual’: el coratge de l’esquerra
De vegades sembla que les veus de la nova esquerra apliquen les receptes més ràncies de la vella dreta i la vella esquerra, i això és el que ha passat amb el Teatre Lliure
Nova i vella política
Dels defectes en tenim un munt d’exemples aclaparadors, tot i que la fiabilitat de la nova és encara un arcà pràctic
El mandat de l’1-O o l’autoficció política
És mentida que l'1 d'octubre donés legitimitat o un mandat, almenys democràtic, a l'independentisme, ni unilateral ni negociat
Més que tots els versos
Margarit ha perdut la vanitat pueril de l'orgull de poeta i ha guanyat la humilitat de reconèixer-se en molts poemes, sí, però no en tots
Per sota del soroll
Les canallades feixistes suren amb la naturalitat de qui refà el passat de la memòria caòtica
Joc de memòria
Lluís Quintana passeja el lector pel somnieig i l’associació d’idees en els grans clàssics
Una timidesa culpable
Els que no volem la independència de Catalunya ens expressem d'una manera gairebé sempre personal, testimonial, reactiva i una mica desesperada
Un Proust de part
L’omissió del pes de les traduccions en castellà falseja la constitució de la comunitat lectora de Proust a Catalunya
‘Geografia’ catalana de Juan Goytisolo, l’escriptor doblement expatriat
No semblava d’aquí però tampoc semblava d’enlloc, perquè la seva vida adulta va consistir en un tenaç desarrelament dictat per la determinació d’escapar de les xarxes, els interessos i les hipocresies d’un temps, d’una classe social i d’una família
La dignitat islandesa
La desigualtat de sou entre dones i homes és una de les vileses socialment consentides més repulsives
La passió de votar
L’assignació de responsabilitats al ciutadà contribueix a fer-lo (fer-nos) responsables i totalment conscients del que ens juguem quan votem sense tuteles i sense paranys
Elegia sotragada pel combat
El món de Valentí Puig és la prosa d’idees, d’excel·lència descriptiva: llengua vibrant i molsuda, matisada i proustiana