Nova i vella política
Dels defectes en tenim un munt d’exemples aclaparadors, tot i que la fiabilitat de la nova és encara un arcà pràctic
Jordi Gracia
El mandat de l’1-O o l’autoficció política
És mentida que l'1 d'octubre donés legitimitat o un mandat, almenys democràtic, a l'independentisme, ni unilateral ni negociat
Llibres
Més que tots els versos
Margarit ha perdut la vanitat pueril de l'orgull de poeta i ha guanyat la humilitat de reconèixer-se en molts poemes, sí, però no en tots
LLIBRES
Per sota del soroll
Les canallades feixistes suren amb la naturalitat de qui refà el passat de la memòria caòtica
Joc de memòria
Lluís Quintana passeja el lector pel somnieig i l’associació d’idees en els grans clàssics
Una timidesa culpable
Els que no volem la independència de Catalunya ens expressem d'una manera gairebé sempre personal, testimonial, reactiva i una mica desesperada
Llibres
Un Proust de part
L’omissió del pes de les traduccions en castellà falseja la constitució de la comunitat lectora de Proust a Catalunya
‘Geografia’ catalana de Juan Goytisolo, l’escriptor doblement expatriat
No semblava d’aquí però tampoc semblava d’enlloc, perquè la seva vida adulta va consistir en un tenaç desarrelament dictat per la determinació d’escapar de les xarxes, els interessos i les hipocresies d’un temps, d’una classe social i d’una família
La dignitat islandesa
La desigualtat de sou entre dones i homes és una de les vileses socialment consentides més repulsives
La passió de votar
L’assignació de responsabilitats al ciutadà contribueix a fer-lo (fer-nos) responsables i totalment conscients del que ens juguem quan votem sense tuteles i sense paranys
Llibres
Elegia sotragada pel combat
El món de Valentí Puig és la prosa d’idees, d’excel·lència descriptiva: llengua vibrant i molsuda, matisada i proustiana
Encara mentrestant
Pot ser que existeixi, fins i tot, una correlació documentable entre el votant que ha abandonat els socialistes per emigrar a Podem i les noves condicions de flaquesa imprevista de les classes mitjanes
Primer Espanya i després el partit
La bretxa entre cultura i societat està com sempre; el que ha crescut de debò és la indiferència política cap als problemes culturals en el sentit més ampli
Segons l’ordre del dia
El bipartidisme ha tornat a reviure sense fer-se notar, sense cerimònies, encara que sí després de destruccions i costos molt alts de credibilitat política
Lectura de mitjans
No es podrà inserir com a ciutadans al segle XXI els joves si no assumeixen que la informació és sempre producte i no transmissió, és fàbrica i no naturalesa
Ínclits barons ubèrrims
Quan Díaz sigui la secretària general i guanyin els barons, un bon grapat més de votants del PSOE s’haurà lliurat a Podem
FESTES DE LA MERCÈ
Focs de muntanya
L’independentisme vol combustible, però els bons autors van per on no s’imagina ningú: es diu valentia moral
La lent d’augment
En absolut l’Alzamiento va tenir com a objectiu la submissió d'una Catalunya díscola, sinó la submissió de qualsevol dissidència pel que fa a una idea del món premoderna
La germana rància i Rajoy
L’oportunitat torna a ser estupenda per reactivar aliances mòbils que garanteixin un relleu no només al Govern sinó en els valors
L’‘Obra’ encoberta
El missatge que m’ha enviat el cap de premsa a Catalunya de l’Opus Dei, Miquel Codolar, m’ha deixat totalment sorprès
Les coses de l’Opus Dei
On és avui el poder de l’Opus, com l’exerceix, qui el canalitza, quins mitjans influeix o on fructifica la seva pressió?
Impureses
Alguns escriptors han colonitzat una zona d’intersecció, un lloc gris on sobreneden en igualtat de condicions les veritats de la literatura i les de la política
L’aura d’Ada
No n'hi ha prou amb el cor per fer política municipal ni de qualsevol altra. El problema dels manters no és d'ordre públic sinó de drets i legitimitats
Missió complerta
Arriola i Moragas han fumut un clatellot a la meitat de la població i han convertit el governant més gris, moix i insuls del planeta democràtic en un triomfador
LLIBRES
Sobredosi
Decència i compassió són les virtuts tàcites de Martí Gómez; així es veu en les memòries
Socialdemocràcia a dues veus
Units Podem ha retirat el discurs escandalós perquè va ser una estratègia d’emergència per assaltar les pantalles mediàtiques. Avui afinen un discurs possibilista per a un Estat engarrotat
Riscos reals
Em confon la campanya del PSOE marcant el seu centrisme. No li aniria més bé obrir les portes a un pacte amb Podem?
Porno nacionalcatòlic
Per pur costum deixem de notar l'olor a sagristia i a comissari polític, però segueixen aquí, com aquí segueix la parcialitat ideològica dels informatius de TV3 o les xutades de fe i superstició de TVE
llibres
Les virtuts del principi
Malgrat alguna senzillesa de mecanismes, crida l’atenció la ironia subtil d’Anna Ballbona
La ruta del sol i Jordi Évole
Va ser i continua sent el Follonero, nascut a Cornellà. Ell i el seu equip han fet programes crucials sobre assumptes tan tòrrids com tèrbols de la democràcia espanyola
Cervantes en dificultats
Sospito que si algú semblant al Cervantes madur visqués en el nostre temps s’inclinaria per una solució estabilitzadora
L’efecte nostàlgia
És natural que s’esgotin fins al final les astúcies pensant en el cop d’efecte o en la possible finta que limiti les pèrdues si arriben les noves eleccions
El bergant més perillós
Amb una microdosi d’interès polític i sense gran dispendi, l’Estat i la Generalitat, aquí agermanats en la passivitat, podien haver recordat Cervantes
A anys llum
Hi ha una distància sideral entre el condemnat liberal que és Vargas Llosa en l’àmbit polític i el genial novel·lista capaç d'auscultar les sentines del poder
En favor de la Victòria
Em conformo que un govern socialista pactat amb la seva esquerra vegi la manera que la nau no continuï inclinant-se i recuperi tant el seu centre com la seva esquerra
Democràcia de carrer
És exemplar que Barcelona no tingui carrer dedicat a Dalí perquè només faltaria que un pintor del seu talent hagués de gaudir, a sobre, de la modesta evocació d'una placa de carrer
Bones velles idees
Zapatero va encarregar fa deu anys un estudi sobre la reforma de la Constitució. Ara és gairebé una fatalitat assumida, però cap partit està disposat a liderar-la
A totes contra ells
Molt bé per la llei del PP sobre la jubilació d'autors: la indigència en què va acabar Celaya pretenia fer creure que els escriptors d'èxit poden acabar vivint sense res, sense èxit i sense diners
El nou rumb
Aquestes setmanes està en joc el crèdit de tota l’esquerra davant d’un cicle històric diferent