És veritat que Salvini es podria aliar amb la Forza Italia de Berlusconi, però els números no surten i, avui dia, o des de fa uns dies, l’aliança lògica per governar Itàlia continua estant, com a començaments del 2018, entre el Partit Democràtic i les 5 Estrelles
L’empat a 10 regidors de Comuns i ERC té just al clatell 8 regidors socialistes i una escassa diferència de vots
Per promoure les decisions més greus dels dies 6 i 7 de setembre, l'apel·lació a l'emergència històrica va ser decisiva
El Josep Maria Castellet perdurable procedeix d’una expansió vital i de l’exploració literària
De vegades sembla que les veus de la nova esquerra apliquen les receptes més ràncies de la vella dreta i la vella esquerra, i això és el que ha passat amb el Teatre Lliure
Dels defectes en tenim un munt d’exemples aclaparadors, tot i que la fiabilitat de la nova és encara un arcà pràctic
És mentida que l'1 d'octubre donés legitimitat o un mandat, almenys democràtic, a l'independentisme, ni unilateral ni negociat
Margarit ha perdut la vanitat pueril de l'orgull de poeta i ha guanyat la humilitat de reconèixer-se en molts poemes, sí, però no en tots
Les canallades feixistes suren amb la naturalitat de qui refà el passat de la memòria caòtica
Lluís Quintana passeja el lector pel somnieig i l’associació d’idees en els grans clàssics
Els que no volem la independència de Catalunya ens expressem d'una manera gairebé sempre personal, testimonial, reactiva i una mica desesperada
L’omissió del pes de les traduccions en castellà falseja la constitució de la comunitat lectora de Proust a Catalunya
No semblava d’aquí però tampoc semblava d’enlloc, perquè la seva vida adulta va consistir en un tenaç desarrelament dictat per la determinació d’escapar de les xarxes, els interessos i les hipocresies d’un temps, d’una classe social i d’una família
La desigualtat de sou entre dones i homes és una de les vileses socialment consentides més repulsives
L’assignació de responsabilitats al ciutadà contribueix a fer-lo (fer-nos) responsables i totalment conscients del que ens juguem quan votem sense tuteles i sense paranys
El món de Valentí Puig és la prosa d’idees, d’excel·lència descriptiva: llengua vibrant i molsuda, matisada i proustiana
Pot ser que existeixi, fins i tot, una correlació documentable entre el votant que ha abandonat els socialistes per emigrar a Podem i les noves condicions de flaquesa imprevista de les classes mitjanes
La bretxa entre cultura i societat està com sempre; el que ha crescut de debò és la indiferència política cap als problemes culturals en el sentit més ampli
El bipartidisme ha tornat a reviure sense fer-se notar, sense cerimònies, encara que sí després de destruccions i costos molt alts de credibilitat política
No es podrà inserir com a ciutadans al segle XXI els joves si no assumeixen que la informació és sempre producte i no transmissió, és fàbrica i no naturalesa
Quan Díaz sigui la secretària general i guanyin els barons, un bon grapat més de votants del PSOE s’haurà lliurat a Podem
L’independentisme vol combustible, però els bons autors van per on no s’imagina ningú: es diu valentia moral
En absolut l’Alzamiento va tenir com a objectiu la submissió d'una Catalunya díscola, sinó la submissió de qualsevol dissidència pel que fa a una idea del món premoderna
L’oportunitat torna a ser estupenda per reactivar aliances mòbils que garanteixin un relleu no només al Govern sinó en els valors
El missatge que m’ha enviat el cap de premsa a Catalunya de l’Opus Dei, Miquel Codolar, m’ha deixat totalment sorprès
On és avui el poder de l’Opus, com l’exerceix, qui el canalitza, quins mitjans influeix o on fructifica la seva pressió?
Alguns escriptors han colonitzat una zona d’intersecció, un lloc gris on sobreneden en igualtat de condicions les veritats de la literatura i les de la política
No n'hi ha prou amb el cor per fer política municipal ni de qualsevol altra. El problema dels manters no és d'ordre públic sinó de drets i legitimitats
Arriola i Moragas han fumut un clatellot a la meitat de la població i han convertit el governant més gris, moix i insuls del planeta democràtic en un triomfador
Decència i compassió són les virtuts tàcites de Martí Gómez; així es veu en les memòries
Units Podem ha retirat el discurs escandalós perquè va ser una estratègia d’emergència per assaltar les pantalles mediàtiques. Avui afinen un discurs possibilista per a un Estat engarrotat
Em confon la campanya del PSOE marcant el seu centrisme. No li aniria més bé obrir les portes a un pacte amb Podem?
Per pur costum deixem de notar l'olor a sagristia i a comissari polític, però segueixen aquí, com aquí segueix la parcialitat ideològica dels informatius de TV3 o les xutades de fe i superstició de TVE
Malgrat alguna senzillesa de mecanismes, crida l’atenció la ironia subtil d’Anna Ballbona
Va ser i continua sent el Follonero, nascut a Cornellà. Ell i el seu equip han fet programes crucials sobre assumptes tan tòrrids com tèrbols de la democràcia espanyola
Sospito que si algú semblant al Cervantes madur visqués en el nostre temps s’inclinaria per una solució estabilitzadora
És natural que s’esgotin fins al final les astúcies pensant en el cop d’efecte o en la possible finta que limiti les pèrdues si arriben les noves eleccions
Amb una microdosi d’interès polític i sense gran dispendi, l’Estat i la Generalitat, aquí agermanats en la passivitat, podien haver recordat Cervantes
Hi ha una distància sideral entre el condemnat liberal que és Vargas Llosa en l’àmbit polític i el genial novel·lista capaç d'auscultar les sentines del poder
Em conformo que un govern socialista pactat amb la seva esquerra vegi la manera que la nau no continuï inclinant-se i recuperi tant el seu centre com la seva esquerra
És exemplar que Barcelona no tingui carrer dedicat a Dalí perquè només faltaria que un pintor del seu talent hagués de gaudir, a sobre, de la modesta evocació d'una placa de carrer
Zapatero va encarregar fa deu anys un estudi sobre la reforma de la Constitució. Ara és gairebé una fatalitat assumida, però cap partit està disposat a liderar-la
Molt bé per la llei del PP sobre la jubilació d'autors: la indigència en què va acabar Celaya pretenia fer creure que els escriptors d'èxit poden acabar vivint sense res, sense èxit i sense diners
Aquestes setmanes està en joc el crèdit de tota l’esquerra davant d’un cicle històric diferent
