Mort i resurrecció dels noranta
Va ser la dècada de l’optimisme olímpic la més feliç de la història? Una nova generació d’escriptors i directors espanyols que van créixer en aquest temps torna a examinar ara els seus mites
Jordi Costa
Assaig de cinemateca ideal
Han estat els deu anys dels premis Gaudí i de l’Acadèmia del Cinema Català gloriosos pel que fa a la creativitat audiovisual del país?
Els Gaudí, 10 anys de cine
Consolidació del talent, fugida dels ‘blockbusters’, models de creació i producció molt diferents de la resta de l’Estat i escassa recaptació. En aquests paràmetres es mou el cinema català en fer balanç de la dècada dels premis de la seva Acadèmia, que es fallen diumenge vinent
Sitges, destí ‘cyberpunk’
El festival fa cinquanta anys amb rastres de l'influx de 'Blade Runner' en moltes de les seves propostes
Crítica | Estiu 1993
Vídeo
Les llàgrimes de la Frida
No és un debut prometedor, sinó una de les pel·lícules espanyoles més impressionants de l'any
El terror amb secta de ‘The invitation’ triomfa a Sitges
Aquesta edició massa irregular conclou amb un palmarès molt repartit
CRÍTICA | LAS SILLAS MUSICALES
Per als que dubten
Col·loca l'arquetip de la dona immadura angèlica a la deriva en un context inestable de comèdia del patetisme
CRÍTICA | RETRATOS DE FAMILIA
La desgastada classe mitjana
Chen roda càmera en mà a la recerca d'un naturalisme capaç d'aïllar en la domesticitat més trivial una xarxa de solituds
CRÍTICA | NOSaltres i jo
L’autobús atòmic
El film revela una insòlita faceta de Gondry com a cronista social gens alliçonador, que fuig de la distància i la condescendència
CRÍTICA | ELS MÍNIONS
Uns angelets amb mala bava
No estem davant l'ambició del millor Pixar, però sí d'una comèdia animada que subministra plaer a dojo
CRÍTICA | ESPÍAS
L’espia que va estimar
És la comèdia més convencional de Paul Feig, però la seva previsibilitat es veu matisada per una McCarthy amb tendresa
CRÍTICA | DANDO LA NOTA. Aún MÁS ALTO
La revenja de les principiants
El principal problema del film és que se li transparenta massa la fórmula, la mecànica i l'estructura de subtrames
CRÍTICA | LA PROFESORA DE HISTORIA
Educació per a l’empatia
Aquesta pel·lícula és la crònica i, al mateix temps, la culminació d'un relat heroic d'èpica docent
Crítica | Una nUEva amiga
El ridícul sublim
El film d'Ozon barreja melodrama necròfil d''amour fou' amb comèdia burleta de qüestionament de rols
Crítica | La canción del mar
Màgia eterna
Moore confirma que és un autor d'identitat estètica marcada i el focus més humil de resistència a l'hegemonia de Pixar
Crítica | Güeros
Veritat i estil
Aquesta pel·lícula aconsegueix descriure un atac de pànic a través d'una solució visual tan eficaç com bella i revela en Ruizpalacios un legítim poeta
crítica | citizenfour
El rostre de Gola Profunda
Aporta el valor addicional de convertir-nos en testimonis privilegiats d'aquesta transacció de secrets
CRÍTICA | PASOLINI
L’home que va dir que no
És fàcil entendre per què algú com Abel Ferrara té autoritat per considerar-se un dels possibles fills de Pasolini
CRÍTICA | EL HOMBRE MÁS ENFADADO DE BROOKLYN
L’últim dia d’ira
Aquesta va ser l'última pel·lícula que va protagonitzar el malaguanyat còmic Robin Williams
CRÍTICA | el país de lAS MARAVILLAs
La mel amarga
De vegades un surt del cinema amb la sensació d'haver-se cruspit una novel·la de 500 pàgines
CRÍTICA | AVANTI POPOLO
El desert de les ideologies
Pel·lícula concisa i de narració el·líptica, a l'espectador li va quedant clar durant el metratge que és davant d'una miniatura carregada d'ecos
CRÍTICA | ALMA SALVAJE
Rendits a la falsa puresa
'Alma salvaje' és el tipus de pel·lícula on qualsevol detall activa salts enrere ben explícits, amb carnassa per al sensacionalisme
CRÍTICA | DIOS MÍO, ¿PERO QUÉ TE HEMOS HECHO?
L’entranyable racista
Aquesta comèdia ha aconseguit un èxit aclaparador al seu país d'origen, França, amb 12 milions d'espectadors
crÍtica | jauja
El desert devorador
L'aparent atzucac de Jauja es transmuta en fascinant i porta a inèdites possibilitats
CRÍTICA | MAGIA A LA LUZ DE LA LUNA
Encanteri d’amor
Woody Allen sembla entregat a l'estimulant labor de desmuntar-se a si mateix, de tornar sobre vells temes i obsessions
Aquells ulls còsmics
Cahill continua demostrant personalitat, però planteja una feble pel·lícula de tesi, que es creu més intel·ligent del que és
En caiguda lliure
Si 'Trainspotting' va saber capturar l'èxtasi opiaci, aquí són les ratlles de cocaïna que esnifa el personatge les que actuen com a metrònom
Jo (no) sóc la justícia
Podem sentir simpatia per l'executor d'una venjança, encara que sigui un individu fràgil?
CRÍTICA | paco de luCÍa: la búsqueda
Perfeccionista impenitent
El documental descriu la trajectòria del mestre des dels primers passos artístics fins a l'autoexigència infrangible
Sang nova i últimes mutacions
El certamen torna a mostrar la bona salut del cinema fantàstic que s'infiltra per tot arreu
Apocalipsi nacional
La comèdia intenta trobar un difícil equilibri entre els seus desplegaments de producció i cert pragmatisme indulgent
CRÍTICA | 'BOYHOOD'
La història més gran (i petita) no explicada mai abans
El més interessant és la relació entre l'ambiciós plantejament i el to del film, que conjura tota temptació de transcendència