Hi va guanyar la ciutat
L'èxit del 92 va convertir Barcelona en un lloc de gran atracció turística i d'inversors, encara que no tot van ser encerts i triomfs
Jordi Borja
Barcelona: demà serà tard
La ciutat no està ‘acabada’. Per abordar els reptes de la desigualtat i la sostenibilitat cal crear una entitat de govern a l'estil del Greater London Council, amb elecció directa dels càrrecs
Comunistes?
La Transició truncada els va portar a una certa marginació. No van demanar res a canvi. I quan han nascut noves forces polítiques i socials els han donat suport sense pretensió dirigent. Ni esperen afalacs ni escolten insults
Sense rumb ni destí
L’animositat contra Catalunya contribueix a crear un ambient propici a la ruptura. El problema no és Catalunya, sinó Espanya, que no és capaç de proposar un projecte atractiu per a tothom
Populismes per a tothom
L’ús i l’abús del terme populista provoca confusió, aguditza els conflictes i dificulta el diàleg. Però és una forma de política que ha d'avaluar-se en cada cas pels seus resultats
Ruptura urbana
No podem pensar a actuar sobre Barcelona i la seva àrea metropolitana amb els instruments dels anys vuitanta. Ara els nous reptes són la sostenibilitat i la desigualtat social
Sabrem a qui votar?
Sigles noves, partits nous, binomis curiosos destinats a entendre's al mateix temps que cadascú desitja afeblir el seu soci
El mite de la ‘Smart City’
Amb les noves tecnologies, ens diuen, aconseguirem ciutats meravelloses i ciutadans feliços
Ciutats i arquitectes
Governants i poders econòmics han donat valor als arquitectes poc urbanistes, fabricadors d'objectes singulars que tendeixen a prescindir de l'entorn urbà