Rojos separatistes
Assistim al sorprenent 'revival' d'aquell artefacte discursiu que tantes estones de glòria va proporcionar a la dictadura de Franco en els seus primers temps: l'Anti-Espanya
Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Joan B. Culla i Clarà
Material de campanya
Contribuiria més a una baixa mobilització referendària el silenci dels qui insisteixen a rebaixar l'independentisme a l'escapatòria d'una elit política corrupta
7 d’octubre
La repressió de l'octubre del 1934 va ser un bumerang contra la dreta. Hi ha algú tan barroer per creure's que la mateixa fórmula resoldrà alguna cosa el 2017?
Terror, política, moral
És legítim i fins i tot estètic sostenir que la cerca de rèdit polític arran d’un atemptat està malament, però la veritat és que resulta inevitable i ha passat gairebé sempre
Embolica la troca, que alguna cosa quedarà
Aena hauria de subvencionar els joves d'Arran per haver proporcionat a la deixadesa i la incompetència de l'ens aeroportuari estatal una cortina de fum tan esplèndida
Què proposen? Què ofereixen?
Com pensa Rajoy desmobilitzar el vot nacionalista? Fent servir la Guàrdia Civil i les togues com a garrot o bé fent alguna proposta política?
Intimidar i humiliar
Una investigació judicial –concretament, pel 'cas 3%'– és un tema molt seriós, però resulta dubtosa la posada en escena executada per membres de paisà de la Guàrdia Civil
L’exemple basc
En quin punt estaria la política catalana si el 2012 Rajoy hagués dit 'sí' a negociar amb Catalunya un pacte fiscal com el basc?
Una vergonya
Si el conflicte del metro de Barcelona està enquistat, si TMB ja ha advertit que no farà més propostes als treballadors, si aquests han rebutjat la mediació de la Generalitat, el govern municipal s’hauria d’implicar a fons
Per fi, la solució
Aznar dicta al PP català, al PSC i a Ciutadans el rumb a seguir: un front nacionalista espanyol que extirpi de Catalunya la mala llavor del nacionalisme
Radicalitzacions
Es parla molt que el nacionalisme català, tradicionalment mesocràtic, s’ha radicalitzat, però no sobre un altre procés de radicalització: el d'opinadors i el discurs polític estatal sobre Catalunya
Aigualir la festa
Commemorem el 15-J del 1977, però fem-ho sense idealitzacions ni autoenganys, amb el mateix esperit crític i rigor analític que apliquem a altres processos històrics
Ambigüitat ‘reloaded’
Tacticismes al marge, els comuns hauran de decidir quina companyia prefereixen davant del referèndum. Cap sortirà gratis
Esperar cent anys més?
No només l'independentisme sinó el catalanisme des de fa més d'un segle sosté que Catalunya és una nació política
Qüestió de costos
Una actuació politicojudicial de força comportaria una elevada factura d’imatge per a Rajoy, per al PP i per a la 'marca Espanya'
Sobre un daltabaix
Si els barons del PSOE tinguessin sentit de la realitat, haurien detectat la fatiga i el malestar de la militància socialista
Quina setmana!
Algú des del PSC o el PSOE gosarà encara defensar que la resposta al procés és una reforma federal (sic) de la Constitució?
Pactes i pactes
Us imagineu quines serien les reaccions si el salvavides del PP governant i corrupte hagués estat CDC, o el PDeCAT?
Qui erosiona la democràcia
L'informe del Síndic sobre el deteriorament en drets humans no parla de futuribles sinó de lleis vigents l'aplicació de les quals ha implicat multes, processaments i condemnes
Un Cató del periodisme
El periodisme de xantatge ha existit sempre; la desimputació de Casals i Marhuenda demostra que, amb contactes i amics a l'‘establishment’, és fàcil sortir d'un tràngol judicial
Arbitristes
Quatre segles després la tradició intel·lectual arbitrista —és a dir, la tendència a proposar solucions simples i contundents a problemes complexos— segueix ben viva a Espanya
Una mort impune
La modèstia no ha estat mai el fort de Duran i Lleida, de manera que sosté tot confiat que “el temps em donarà la raó”
Coronació sense llustre
Crida l'atenció la incapacitat, la impotència dels populars catalans per tenir qualsevol iniciativa política, qualsevol discurs propi
El novíssim PSC
Iceta ha aconseguit evitar que Ferraz ressuscités la Federació Catalana del PSOE..., al preu de convertir 'de facto' el PSC en la federació obedient i sucursalitzada
D’Alacant a Venècia
Després de quatre dècades de règim constitucional, un membre del poder judicial considera més just, apropiat i didàctic continuar retent homenatge a la División Azul
L’interessat festeig a Oriol Junqueras
De debò ens hem de creure que l'Estat considera menys perillós per a la seva unitat Junqueras que Mas, Puigdemont o un altre dirigent del PDECat?
Les ‘tricoteuses’ del cas Nóos
No deuen ser la germana del Rei i el seu marit uns còmodes bocs expiatoris de qüestions que els superen?
Massa pal per a tan poca pastanaga
Rajoy es proposa dues fites: rebaixar l'independentisme català al 25-30%, com al País Basc, i fer fugir els votants del PDECat. Tothom té dret a autoenganyar-se
La quietud i el garrot
Reunit amb dos anys de retard, el congrés del PP no ha discutit ni d'idees ni de persones. Ha estat una litúrgia de la unitat a major glòria de Rajoy, el 'don Tancredo' de la política espanyola
La taronja mecànica
Els mitjans s'han fet ressò del debat sobre la renúncia de Ciutadans al referent socialdemòcrata, però aquest referent ha estat sempre un miratge