L’home que va fer el que va voler
Peret va viure amb una rotunda espontaneïtat i sense por de res, ni per riure’s de si mateix ni per experimentar amb la música ni per cantar temes amb lletres extravagants
Javier Ocaña
CRÍTICA | CAFÉ SOCIETY
La representació del fatalisme
Ja no es fan pel·lícules així. I això, malgrat la seva puntualitat anual, fa que Woody Allen sigui un director únic
crítica | atrapa la bandera
De gran, astronauta
Gato imposa un ritme, una posada en escena i un muntatge magnífics, que es converteix en un entreteniment refrescant
CRÍTICA | LA MIRADA DEL SILENCIO
L'oculista de consciències
El documentalista Joshua Oppenheimer torna a la tragèdia indonèsia després de reflectir altres històries a 'The act of killing'
CRÍTICA | APRENDIENDO A CONDUCIR
La calma en la mirada
Que una autora com Isabel Coixet sigui capaç d'acollir una pel·lícula per encàrrec i fer-la seva es mereix una celebració
CRÍTICA | UNA PALOMA SE POSÓ EN UNA RAMA A REFLEXIONAR SOBRE LA EXISTENCIA
El sac del riure
El creador suec reincideix en el seu univers de pallassos tristos que diuen coses banals que amaguen tota una declaració d'intencions sobre el disbarat de la vida
CRÍTICA | EL NOSTRE ÚLTIM ESTIU A ESCÒCIA
Els nens impredictibles
Andy Hamilton i Guy Jenkin apliquen la seva experiència en la gestió dels temps de la comèdia
CRÍTICA | LAZOS DE SANGRE
Mediació cap al simulacre
La pel·lícula obre massa fronts, fet que en algun moment la converteix gairebé en un capítol pilot d'una sèrie
Crítica | A cambio de nada
Clatellots d’extraradi
Allunyada del cinema social d'autor que se sol practicar a Europa, rigorós, subtil, de trama succinta i proximitat aspra, aquesta pel·lícula és cinema popular de tota la vida
Crítica | Sexo fàcil, pel·lícules tristes
El joc de la creació
Alejo Flah ha escrit una pel·lícula que destaca més per la part narrativa i els diàlegs que no pas pel vessant tècnic i la posada en escena
CRÍTICA | CLAN SALVAJE
Els quatre-cents mil cops
El segon llarg de ficció del francès Jean-Charles Hue és una obra d'aspror diabòlica, brutal càrrega elèctrica i infraestructura de cinema de guerrilla
CRÍTICA | EL AÑO MÁS VIOLENTO
Un nou compromís
Un veu aquest 'thriller', sensacional tercer film de J.C. Chandor, i no veu un imitador, sinó el mateix Lumet reviscut
CRÍTICA | 'EL libro de la vida'
Els colors de la mort
El film d'animació, produït per Guillermo del Toro, enfonsa les seves arrels en el folklore i les tradicions mexicanes, en la seva música i en el seu moment dels morts
CRÍTICA | 'FOXCATCHER'
La poètica del silenci
Benneth Miller és un cas estrany de debut tardà, amb 38 anys i amb només tres pel·lícules, totes excel·lents, té un univers propi
CRÍTICA | 'THE INTERVIEW'
El riure de la dictadura
Cap pel·lícula pot estar a l'altura del que s'ha muntat al voltant de 'The interview'
CRÍTICA | NIGHTCRAWLER
El carnaval de les tenebres
L'estimulant pel·lícula de debut del fins ara guionista Dan Gilroy és un viatge a la fi de la nit comandat per un sociòpata
CRÍTICA | LAS OVEJAS NUNCA PIERDEN EL TREN
De Conca al camp, vint anys després
El director, Álvaro Fernández Armero, sap de què parla, ho exposa amb gràcia i algun toc nostàlgic
crítica | siempre alice
La memòria de l’ésser
La seva falta de grans pretensions formals i narratives és, al mateix temps, la seva virtut i la seva barrera
CRÍTICA | BIRDMAN
La consciència artística
Alejandro González Iñárritu fa un gir espectacular a la seva carrera, potser estancada en un cert tremendisme, amb una obra repleta d'estrats
CRÍTICA | THE IMITATION GAME
La màquina de fer cinema
La pel·lícula de Turing no és gaire enigmàtica, però forma una bastida dramàtica perfecta
CRÍTICA | EL HOBBIT: LA BATALLA DE LOS CINCO EJÉRCITOS
Desmesura per acumulació
No tenia gaire sentit allargar un llibre així fins a tres pel·lícules i unes vuit hores
crítica | homBRes, MUJERES Y NIÑOS
Insatisfaccions i solituds
Jason Reitman, sempre pendent de l'aquí i ara, lliura una pel·lícula coral d'ambicions extremes, plantejaments interessants i resultats una mica minsos
CRÍTICA | EXODUS: DIOSES Y REYES
La guerra de Déu
Acostament de Ridley Scott al relat bíblic, protagonitzat per Christian Bale
Només a la ciutat
Uberto Pasolini, amb un gran Eddie Marsan com a còmplice, ha aplicat en la seva pel·lícula amor, passió i treball conscienciós
Enrogiment al poble
El concepte de pel·lícula de Robert Bellsolà està clarament esgotat des de fa temps
La tragèdia del riure
Johnson i Wiig aconsegueixen enormes moments en la pel·lícula. Però hi ha elements que no acaben de funcionar i el clímax final és anticlímax
Publicar, potser patir
'Matar al mensajero' ve amb el compromís a la motxilla, amb la responsabilitat de donar a conèixer una història silenciada
El poble es rebel·la
Estaregui ha posat en imatges el que molts han pensat que hauria de passar en aquests anys de naufragi econòmic
Un virus ja conegut
El fanàtic de la saga creada per Balagueró hi trobarà territori habitual. La resta, més del mateix.
Serial carismàtic
Un film que mai aconsegueix escapar del seu plantejament, les relacions són superficials i els diàlegs més aviat obvis
Un documental inoblidable
La directora francesa Mariana Otero ha filmat la vida en un centre educatiu que ajuda criatures discapacitades psíquiques
La repressió del desig
Al gra: la pel·lícula que hauria de veure qualsevol afectat pel celibat i pel vot de castedat de l'Església catòlica
crítica | la bUEna mentIRa
Mentides benèvoles
Philippe Falardeau, que havia commogut amb 'Profesor Lazhar', es perd en la superfície i no burxa mai on fa més mal
La solitud escollida
Obra de temàtica interessant i tractament irregular, que es dilueix en una relamida part final
crítica | black coal
Brutícia policíaca
Sorprenent Ós d'Or a la Berlinale, és cinema irreprotxable des de la seva sistemàtica, oberta, complexa i sense concessions