Madrid, que malament que resisteixes
En aquest país on Bárcenas, Millet o Rato són al carrer, tan tranquils, el més prioritari és ficar entre reixes dos titellaires. I la nova política ni tan sols planta cara
Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Francesc Serés
Viatgi amb nosaltres
Ja no parlo de conciliar vida laboral i familiar, parlo dels problemes de massa gent per conciliar la vida amb la vida
LLIBRES
Sense tensió cultural
La distància que creen els articles porta d’un despotisme il·lustrat a un altre
De Maragall a Monzó
No descric sinó l’aspiració legítima d’estabilitzar una societat que acorda amb si mateixa mantenir el que li és propi de manera democràtica, dinàmica i inclusiva
L’any que ve, més
El dret a decidir està molt bé, però haver de decidir és molt més dur, com ha comprovat la CUP
LLIBRES
La Gran Mare Literatura
Cada pàgina és una lliçó de treball i de talent, del valor de la humilitat en la creació
Qui dia passa...
Els debats han ratificat fil per randa la percepció que aquest serà un país remolc durant molt temps. Un país de consum intern, sense grans aspiracions, d’anar fent ben just
Tu, femení
Podem aplicar un biaix de gènere a la violència terrorista de l’ISIS? Si s’ha de jutjar per la informació que rebo, diria que sí, com passa en el cas de Boko Haram
Per un nou procés
El procés, tal com el coneixíem, està esgotat. Ja ningú està lliure de culpa. A partir d’ara, els partits no haurien d’equivocar-se dirigint-se només a la seva parròquia
Paper mullat
La falta d’independència judicial i periodística fa gairebé impossible saber de qui ets el ximple útil. El que no té remei en aquest país és el periodisme
No us indigneu tant
Costa acceptar que hi hagi sinceritat i compromís en relació amb els refugiats quan milers d'immigrants malviuen al nostre costat sense un mínim pla d'acolliment
El millor acord possible
A la CUP saben que Mas arriba a un sector de la població que reconeix el seu compromís i Mas admet que l'escrutini de la CUP a les institucions els cau bé
El fracàs de la por
No té lògica que l'Estat només es dirigeixi a Catalunya, amb el silenci còmplice de l'esquerra espanyola, a través de l'ordre o de l'amenaça
La profunditat de la Meridiana
Manifestacions, eleccions, el 9-N i les negociacions polítiques han sedimentat materials, vivències i idees de l'independentisme
Herois i covards
Desconfiar de l'heroïcitat és un deure moral i intel·lectual. Fer servir aquesta desconfiança per mantenir la pròpia comoditat és covardia. La valentia en democràcia comença per informar
Vallcorba, un any
En l’editor de Quaderns Crema, mort l'agost del 2014, hi havia talent, món i cultura, però, sobretot, voluntat
No girem rodó
El pitjor de la violència de gènere és que parteix de la normalització de la creença que es té un dret adquirit sobre algú
Cohesió i desconnexió
L'independentisme hauria d'encarar dos problemes greus que han reflectit Ada Colau i el pacte PSC-Ciutadans a Lleida: la cohesió social i el necessari projecte de la Catalunya-ciutat
Que barroer, el provincià
La diputada Punset és l'expressió d'amplis sectors de la societat espanyola en l'imaginari de la qual el català, el basc, l'asturià, el gallec i l'aragonès són llengües incompletes i defectuoses
Vacuna contra la insolidaritat
Malgrat la mobilització d'efectius sanitaris, el risc de contagi i el fet que hi ha un nen molt greu, els pares de 47 alumnes continuen negant-se a vacunar els seus fills
El nostre gripau de cada dia
Amb els càstigs sempre passa que un mai no és prou honrat. Però, on situem el nivell d'integritat?
Més neurones, menys coratge
La legitimitat es guanya o es perd al carrer. No es tracta només d'omplir la Meridiana, sinó de fer-la progressar. De convèncer
Assaltar els sòls
La bombolla arriba a tots els racons de la política. Els nous partits neixen al carrer, creixen a les teles, es multipliquen a les xarxes i envelleixen abans d'arribar al Govern
Què hi podem perdre?
Els independentistes ho tenim difícil, sí. I els dependentistes catalans, per primera vegada en molt de temps, també
23 d’abril cada dia
No és que llegir sigui útil. És que és probable que encara no hàgim trobat una forma millor de relació amb el món
Que sí que ens representen, que sí
El pitjor de la pèrdua de confiança és que també es perd la capacitat d'empatitzar, representar i simbolitzar
Protegiu-nos del que som
Per qui demana més cosmopolitisme, res millor que començar amb els veïns. Al Poblenou hi ha naus plenes d'estrangers
Debat d’un Estat sense nació
Ni l'independentisme sap pensar des de l'èxit, ni l'Estat des del fracàs. Arriba un temps de fets més que de paraules
La deshumanització de les humanitats
Si en la cultura de les humanitats no hi ha capil·laritat i capacitat de crear trames, resistència i crítica, de què ens serveix?
La nova pornografia
Els nous formats televisius canvien votants per públic, la societat per les tendències i les ideologies per ‘share’