L’equidistància silenciosa
Equidistants i federalistes han tingut set anys, i quins anys, per fer una proposta i no han fet res. Res
Francesc Serés
Molt tard i molt malament
Set hores va trigar a comparèixer un Estat. Havien de recuperar l’espai perdut i això passava per menysvalorar els Mossos
Operacions Catalunya
El que hauríem d’esperar de l’Estat i dels seus ministres és protecció, no desacreditar idees, i, mentrestant, a l’imam de Ripoll ni el van veure venir
Ens punxen les rodes!
Sigui quina que sigui la seva ideologia, li tocarà fer cua al Prat, els guardes no deixen passar abans els amants de la unitat d'Espanya
Les ciutats de taifes
Si alguna cosa va de bracet amb el capitalisme global és la ciutat global. I Barcelona ho és
De segona i regional
Per a molts –per a mi– la sardana és una cosa aliena, però no puc obviar que les cobles han estat moltes vegades l’únic que ha donat cultura musical a molta gent
Per a què ha servit el procés?
Si m'hagués de quedar amb alguna cosa, diria que tots aquests anys han mostrat, i de quina manera, la por que tenen de la llengua i la cultura catalanes
Contes del país fantasma
Als relats del nord-coreà Bandi la gent plora, de ràbia, dolor o impotència. Però es pot anar a presó per plorar: és antipatriòtic
No es veu, no es nota
L’única manera de destapar el clavegueram de l'Estat, esclar, és la mobilització. La que sigui
llibres
Descolonitzar els colons
Thiong’o fa pensar diferent, a entendre en què consisteix la servitud d’homes, llengües i cultures a d’altres
llibres
Amor Mundi Omnipotens Rex
Pocs autors com Cartarescu són capaços d’anar tan al fons de si mateix; va tan avall que la realitat es torna onírica, de conte
Aprenents i bruixots
Quan parlem de feina, també parlem de posicions de poder i últimament no estic segur, no sé si em diuen que admiri el talent o que toleri l’abús
Divideix i venceràs
La supressió de la corporació metropolitana de Barcelona explica i resumeix bona part dels debats en què viu immers el país
Què esperem?
La promesa pluja de milions havia de ser suficient perquè es temperessin les ànsies independentistes. Ja se sap, si alguna cosa fenícia hi ha, és el caràcter català
LLIBRES
L’illa de la novel·la
El brogit llunyà d’un timbal de llauna que ressona en una muntanya màgica és el que se sent de fons en llegir ‘Kruso’
Més enllà de Lleida
La capital del Segrià s’ha convertit en una ciutat de monopolis i enteses cordials, de grups mediàtics i polítics que pretenen anar fent
Penis i vulves
Utilitzant nens i nenes, Hazte Oír juga brut, no és cap novetat. Encara podran guanyar moltes batalles i fer molt mal, però aquesta guerra la tenen perduda
Siguem seriosos!
Madrid ens roba fins i tot el ridícul. Ha arribat el moment que algú demani a fiscals, cossos policials i periodistes d'afegit que es comportin
Jutges i periodistes
De la mateixa manera que avui ja ens és impossible creure en la imparcialitat de la justícia, el pes de les línies editorials acaba desvirtuant la paraula dels mitjans
Llibres
L’art de la història
En ‘Des l’espiritual en l’art’, de Kandinski, es pot llegir de Burke a ‘El Renaixement’
El discret encant
A Clinton i a Obama els ha fallat, primer de tot, la seva gent, encantats d'encarnar la progressia i viure tan bé
La pantalla plana
TV3 i Catalunya Ràdio estan perdent la seva posició central. No hi ha audiència, s'excusen però no fan el que haurien de fer per guanyar-ne
‘¡Brillo, brillo!’
A l’independentisme se li esgota el crèdit. A partir de demà haurà de mostrar, i ràpid, que té una mica més d’intel·ligència de la que ha demostrat fins ara
Enderroquem les muralles
La major part dels conductors que entren i surten de Barcelona no perden hores en embussos perquè notinguin res millor a fer. Agafarien un tren si fos una opció
El Trump que porto a dins
Hi ha certa justícia poètica en la ràbia que senten molts votants que s’han sentit abandonats pels qui no haurien d’haver-ho fet mai, els demòcrates
Tot el que es perd
Amb el PP hi perd tot el país. Vençut el PSOE, absorbit Ciutadans i arraconats Podem i Catalunya, què més queda?
La ciutat llunyana
La Lleida d'avui seria la ciutat ideal per a qualsevol polític espanyol: quieta, tranquil·la i conformada, amb una oposició feble i uns mitjans mansos
Rajoy, d'entrada no
Si una part de l'electorat del PSOE evolucionava cap a Podem, era gairebé lògic que l'altra tirés cap a la dreta
Turisme pel nostre jo
Una vegada acceptada la impossibilitat d’escapar de les nostres contradiccions, entrem en la fase següent: redefinir la contradicció fent-la aliena
En absència de violència
El problema ja no és si Espanya pot superar un atac terrorista. El problema és que Espanya fa molt temps que no se supera a si mateixa
De Sixena al Born
Aquest estiu hem tingut dues històries paral·leles, amb tantes connexions que juntes i per separat resumeixen la història d’Espanya i de Catalunya
Un a sis
Durant els últims vint anys de pregó a Barcelona s’han escollit sis escriptors que tenen com a llengua d’expressió el castellà per un que té el català. És el fruit de l’hegemonia cultural del PSC
Teníem raó
Els enregistraments entre Fernández Díaz i De Alfonso han mostrat la confessió de les malifetes d’un Estat que no dubta a castigar tota la població per danyar l’independentisme
El contracte social
La refundació de CDC, més que una necessitat, era una condició necessària, però no serà suficient si les idees i els fets no són millors del que ho han estat durant molt temps
OPINIÓ
Les places i els carrers
Rajoy ha estat coherent. Ha mentit el que és normal per a un president i s'ha mantingut ferm en el que més ven a Espanya, la unitat. Amb això, el futbol i un camp de carxofes en aquest país es triomfa
La paraula i la xerrameca
És innegable que la CUP ha faltat a la seva paraula a moltíssima gent. Demanen desobeir Espanya els qui no saben desobeir l'ala dura de la seva organització
La ciutat extrema
Ni els problemes s'arreglen cremant contenidors ni aquests s'apaguen amb abusos. Com sempre, qui més sembla divertir-se és qui no hi té res a perdre
Sobradament preparada
L'entrada del PSC al Govern de Barcelona mostra com és de limitat el projecte de Colau, que ve a ser el mateix de sempre. L'unionisme és feliç
La mala pronunciació
Els intel·lectuals espanyols units sota el signe del desvergonyiment parlen de racisme cultural, d’apartheids lingüístics i altres bajanades que potser s’haurien d’aplicar a si mateixos i als seus joves deixebles
MAKSIM ÓSSIPOV | Metge i escriptor
“Els nostres sentiments van i vénen, però les persones romanen”
L'escriptor i metge rus Maksim Óssipov publica ‘El crit de l’ocell domèstic’
Tot és en els llibres
La interpretació de la realitat partint de la literatura té tants límits i perills com resultats sorprenents
Classismes barcelonins
Rebre refugiats queda maco, si sortim solidaris a la foto. Si el pobre diable ve de Sierra Leone i s’arrossega per Santaló empenyent ferralla, que escampi, tu, que fa olor de peixatera i no estem per perdre ‘charme’
LLIBRES
Addicció al testimoni
Cal haver escoltat i patit amb qui ha patit, com Aleksiévitx, per no parar de llegir
Tancs per la Diagonal
L’Exèrcit encara forma part de la llista d’aquests retrocessos excessius amb què es defineix la història d’Espanya
Homes en calçotets
Entenc que els mitjans necessiten rendibilitzar minuts i que el futbol és una manera barata d'omplir continguts, però tant?
Homes que curen
Óssipov continua una tradició que troba en la gent i la seva història els arguments de la literatura
Governar contra
El ridícul, el desastre, el politiqueig, la incompetència i altres descripcions que fa la política espanyola de la catalana s'han traslladat ara a la ‘Villa y Corte’