La família i l’escola: els seus àmbits respectius
El problema no és tan diferent del d’altres assignatures tradicionals, com la filosofia, la història o la literatura, que s’han d’ensenyar sense que el professor prengui posició
Francesc de Carreras
Menyspreu als ciutadans
Ningú, mai, en els més de 40 anys de democràcia, no s’havia atrevit a tant, mai s’havien grapejat tant les institucions, s’havien utilitzat tant al caprici del Govern, per cert, en funcions
Els comptes (i els contes) d’Iceta
L’article 2 de la Constitució prescriu que només hi ha una nació, que és l’espanyola i que, a més, està integrada per nacionalitats i regions amb dret a l’autonomia
Gabriel Jackson i els seus anys barcelonins
L'historiador, salvant algunes excepcions, va ser ignorat per l’acadèmia, pels cercles intel·lectuals i per les autoritats autonòmiques i locals
Per posar-se a tremolar
El problema no és tant que els partidaris de la independència intentin aconseguir-la, una cosa certament natural, sinó que els no partidaris s’hagin convertit en els seus companys de viatge i donin suport a les seves polítiques
Massa pompa per a tan poca circumstància
Un trasllat discret de les restes de Franco hauria estat molt més escaient, excepte que es volgués utilitzar el petit esdeveniment com a propaganda electoral del partit al capdavant del Govern
Les elits s’espanten: els nous ‘segadors’
Torra és un d’aquests, un més, un fanàtic tenaç i apassionat. Però no està sol, sinó molt acompanyat, i no tot, evidentment, va començar amb ell
Com a mínim, som Churchill!
El cap de setmana passat es va produir, al Foro Atlántico, una conversa a dos, amb un cert morbo, entre Felipe González i Mariano Rajoy
A la recerca del catalanisme
El dilema és per quin tipus de catalanisme es decideixen: el que va triomfar amb l’adveniment de la democràcia o el que va anar construint a poc a poc una nació perquè en el seu moment reclamés la independència
Amargues, superbes, insuportables i vanitoses
Fins al 2012 la celebració de la Diada va ser institucional; des de llavors ha estat parcial
Carlos i els Pérez de Rozas
L’entusiasme encomanadís, la simpatia, la capacitat de treball i la rialla oberta del Carlos, es van començar a forjar entre la seva família i Destino
Llafranc als cinquanta
El turista és una au de pas. L'estiuejant és estable, cada any passa les vacances al mateix lloc. Aquesta fidelitat al poble escollit fa que s'hi forgin noves amistats
Sánchez al seu laberint
Perpetuar-se en el poder sembla que és l’única idea fixa de Pedro Sánchez després d’observar la seva incoherent trajectòria
La Beatriz, el temps i la seva obra
L'editora va bolcar la seva personalitat en la confecció d’un extraordinari catàleg de prop de 3.000 llibres, amb els quals va saber captar l’aire del seu temps i de tots els temps
Sense Govern?
Entre governs en funcions, febles o sense base parlamentària coherent, ja fa quatre anys que no tenim governs eficaços, quatre anys perduts
Estimat Albert
Cs és clau per donar estabilitat al Govern d’Espanya. No entenc que ara ens fallis, que el jove madur i responsable s’hagi convertit en un adolescent capritxós que prioritza els suposats interessos de partit als interessos d’Espanya
La funció política de Ciutadans
És moment que la formació recuperi la seva antiga funció de partit frontissa. Ha de ser humil per la seva inferioritat en vots i escons
El cas Iceta en el seu context
El vot contra la designació del líder del PSC com a senador autonòmic em sembla justificat, les normes i els procediments hi són per complir-los
Pas a pas amb els reaccionaris d’esquerra
El bon resultat està molt i molt lluny d’haver-se convertit en aquella aclaparadora voluntat popular, posem-hi un 66%, que començaria a demanar solucions dràstiques i excepcionals, dins de la Constitució
Qui vol el diàleg?
Els anomenats equidistants en realitat no ho són, formen part d’aquest bloc, però amb la comoditat que suposa no comprometre’s
Retrat d’un nacionalista
Més que polític en el sentit habitual, el líder nacionalista es considera sempre el guardià de la seva nació, només ell en coneix els fonaments i la composició, cap on ha d’anar
Lliçó de democràcia
Tots els poders, fins i tot els que aproven les normatives, estan sotmesos a la llei, i els seus titulars tenen el deure de complir-les
De victòria en victòria
Pedro Sánchez creu que a Catalunya existeix un problema perquè ell no governava Espanya i ara que és president el resoldrà
Qui en té la culpa?
Els taxistes s’han passat amb les seves accions obstructives i, en certs casos, violentes. Però crec que, en aquest cas, la culpa és dels polítics
Aeroport Tarradellas
Les idees de l'expresident de la Generalitat sobre el catalanisme, influenciades pel seu exili a França, poden servir de model per a l'actualitat
La bona voluntat
La política d'apaivagament és un error. Arribarà el moment en què la societat s'adonarà del gran engany
Hipòtesis sobre Vox
El partit es pot enquadrar en una ideologia nacionalista, antimoderna, populista i extremadament conservadora i il·liberal. Probablement són els indignats de la dreta
Nois, què feu!
Sembla que estiguem en una campanya electoral permanent on tot allò que es diu tingui com a únic objectiu guanyar vots, és a dir, restar vots al contrari. Així no funciona una bona democràcia
Encarna Roca: més que única
El gran mèrit de la magistrada del Constitucional va ser entendre que la Constitució no només era una llei suprema que regulava els òrgans de l’Estat, sinó que també incidia en les relacions socials
Miracles i prodigis de la Generalitat
Excepte per als que es posen una bena als ulls, no hi ha dubte que estem al començament d'una nova etapa del procés
Aznavour en la ‘chanson’
El cantant és quantitat –més de mil cançons publicades– i qualitat, oscil·lant, sens dubte, perquè té de tot
Ens governen els activistes
El carreró no té sortida, i seguirà sense tenir-la, mentre els que ens han portat on som no rectifiquin
Per què serveixen els Mossos?
La policia catalana, com a exèrcit d’alliberament, campa arreu. Caldria un 155 parcial per dirigir-la directament des del Ministeri de l'Interior
Prou d’història i de contes
Hi ha un tercer sector a Catalunya, el dels que sense ser independentistes callen i, de fet, assenteixen per por o per un excés de prudència
Sobre el fanatisme
L'error principal consisteix a pensar que tot musulmà és un terrorista potencial i que la font d'inspiració del terrorisme és la doctrina de Mahoma
Estem pitjor que fa un any?
La crisi catalana es projectarà a Espanya, hi ha un estat d'insurrecció latent que, si no es reacciona, pot explotar en qualsevol moment
Puigdemont i/o Junqueras
L'expresident s’ha configurat com un líder populista i carismàtic que encaixa més en una ERC clàssica –de Companys a Carod– que en l’antic món de CiU
RTVE com a botí
La partitocràcia s'ha imposat una vegada més i l'esperança que la nova majoria parlamentària impulsés una regeneració democràtica s'ha esfumat
Llaços grocs, camises brunes
El que va passar amb l'homenatge a Cervantes va posar de manifest la covardia de les autoritats acadèmiques
Risc i audàcia de Pedro Sánchez
Ja en el poder, la unitat socialista segur que és un fet i és molt probable que busqui el suport de Ciutadans i d’un PP renovat
Carta a Alfonso Guerra
A Catalunya, encara que en diuen història, els historiadors fan poesia, sentiments, ficció
Quin Govern?
L’independentisme agafa aires de revolta popular, els Mossos han perdut autoritat, els policies i guàrdies civils no volen venir a Catalunya… El carrer és seu?
El meu amic el professor Oya
Un repàs als manuals d'història ens podria donar un índex del grau d'adoctrinament a Catalunya
El meu vell professor
La mort de Font i Rius em porta el record dels meus primers docents, la impressió que em van causar