Quinze anys després
El procés no ha acabat i és urgent posar-li fi, no prolongar-ho amb tripijocs que no condueixen a resoldre el problema. El secessionisme no farà marxa enrere i se l'ha d'obligar a rectificar
Francesc de Carreras
Els secrets de Quintà
El llibre 'El fill del xofer' desactiva el mite de “l’oasi català” durant l’època pujolista, aquell suposat idíl·lic país on tot estava clar i no passava mai res fins que alguns van tirar una pedra al llac i totes les aigües van començar a remoure’s
Jordi Nadal, el deixeble del mestre
Va ser un extraordinari pedagog, un exigent professor que parlava amb claredat i contundència, un provocador nat que no es plegava a cap tòpic ni als corrents que estaven de moda
Catalunya, comunitat sense llei
A les escoles s'ensenya "una assignatura" d'espanyol i també de llengües estrangeres, però no s'utilitza aquest idioma comú, llengua oficial de tot Espanya, com a llengua d'ús habitual
El sorprenent cas Trapero
No s'ha pogut provar judicialment que el major dels Mossos i els seus cometessin cap delicte, però sí que em sembla provat fins a la sacietat que eren uns comandaments incompetents
Dues estratègies, un sol objectiu
Puigdemont vol convertir la independència en una qüestió d'honor, desafiar l'Estat sense desmai; ERC, aprofitar la debilitat del Govern de Madrid, corroir-lo per dins, fins a destrossar-lo
El nou eix
No se n’adonen, el PSOE i el PP, que en aquests temps la divisió política fonamental no passa pel tradicional eix dretes/esquerres, sinó pel nou eix, populistes/demòcrates? Fins llavors, no tindrem estabilitat
Amb qui està el PSC?
Els socialistes perden vots en les autonòmiques des de fa vint anys. I malgrat això s'entossudeixen a continuar nedant en l'ambigüitat, practiquen una política de curtes mires, sense posar els fars llargs
Cançons d’un altre temps
La mort de Juliette Gréco ha posat fi, definitivament, a la cançó literària francesa, la 'chanson'
La pandèmia emocional de Catalunya
Catalunya està seguint la via del Quebec. També allà va començar la decadència a partir del primer referèndum el 1980 i així ha continuat fins avui
Catalunya, menys que un club?
La mitificació del Barça topa amb realitats que s'oculten: les elits catalanes, potser com les de qualsevol país del món, acostumen a ser hipòcrites i contradictòries
Mariano de Cavia i l’‘ABC’
L’intolerant no és un liberal, es creu posseïdor exclusiu de la veritat, d’una veritat única que no ha de passar la prova de posar-ho tot en dubte i, de manera argumentada, justificar la posició que es defensa
Plácido davant de la Inquisició
Qui l'ha condemnat? La dictadura d'una suposada opinió pública manipulada pels qui han decidit establir el que és correcte i el que no ho és
La beneïda divisió de poders
Els dubtes sobre l’honestedat de Pujol venien de lluny. De la seva època d’alt dirigent de Banca Catalana, aquella entitat que va pujar com l’escuma als anys seixanta i setanta abans de declarar-se en fallida
La sentència que no es va llegir ningú
Invocar que la culpa de la situació a la qual hem arribat va ser la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut no s’aguanta per enlloc. Que es va aprofitar per manipular els catalans és més que evident
La política infantil
A mitjans del mes de març al Govern central li havien canviat les preguntes i, com és obvi, no tenia preparades les respostes. Estava enfeinat en altres coses
La mirada d’un negre
La realitat és diferent del dret, els corrents culturals de fons són difícils de canviar, ha estat molt el camí que s'ha fet, però encara falten alguns trams
Possibilitats de pacte?
Un acord entre el PSOE i el PP, protagonistes de 40 anys d'estabilitat, seria suficient per fer front a la situació, amb acords bàsics i per a diverses legislatures. Però amb Pedro Sánchez això és impossible
L’hora de la veritat
Des del 2015 fins avui es pot dir que no hem tingut governs amb aquestes qualitats imprescindibles perquè siguin eficaços; i tot i que hi va haver possibilitats, es van desaprofitar
Landelino
Va ser el gran assessor jurídic de Suárez en tot aquell complicat període en què Espanya havia de transitar d'una dictadura a una democràcia
opinió
El jove Múgica
Aquest va ser el seu constant propòsit: tenir principis, unir voluntats i reduir distàncies perquè triomfessin la llibertat, la igualtat i la justícia
Buscant consol a les palpentes
Els científics no van donar els senyals d'alarma necessaris. Per què serveix l’OMS si no és per a casos com aquest? Si sabien quin era el perill, per què no s’hi van comprometre més i ho van anunciar a temps?
Compareix l’Estat
Al Govern, amb totes les seves febleses, també hi ha persones competents i responsables, amb el cap a lloc. Però diumenge a la nit, l’Estat, finalment, va ocupar el seu paper protagonista en l’escena pública
Les aparences enganyen
Esquerra i Junts per Catalunya han coincidit en múltiples ocasions, saben que no poden anar dividits perquè l’independentisme en conjunt perdria força
Xavier Rius a la Meridiana
Quatre mesos tallant el trànsit en una via tan estratègica per a la circulació, cada dia a les mateixes hores. La Generalitat i l’Ajuntament estan sent còmplices d’aquest despropòsit, això era de preveure. Però, i la societat?
Hi ha un espai catalanista?
És molt possible que alguns dels entusiastes de les manifestacions de l’11 de setembre s’hagin adonat que la direcció que es va emprendre llavors no tenia cap sentit, ni recorregut, ni futur
La família i l’escola: els seus àmbits respectius
El problema no és tan diferent del d’altres assignatures tradicionals, com la filosofia, la història o la literatura, que s’han d’ensenyar sense que el professor prengui posició
Menyspreu als ciutadans
Ningú, mai, en els més de 40 anys de democràcia, no s’havia atrevit a tant, mai s’havien grapejat tant les institucions, s’havien utilitzat tant al caprici del Govern, per cert, en funcions
Els comptes (i els contes) d’Iceta
L’article 2 de la Constitució prescriu que només hi ha una nació, que és l’espanyola i que, a més, està integrada per nacionalitats i regions amb dret a l’autonomia
Gabriel Jackson i els seus anys barcelonins
L'historiador, salvant algunes excepcions, va ser ignorat per l’acadèmia, pels cercles intel·lectuals i per les autoritats autonòmiques i locals
Per posar-se a tremolar
El problema no és tant que els partidaris de la independència intentin aconseguir-la, una cosa certament natural, sinó que els no partidaris s’hagin convertit en els seus companys de viatge i donin suport a les seves polítiques
Massa pompa per a tan poca circumstància
Un trasllat discret de les restes de Franco hauria estat molt més escaient, excepte que es volgués utilitzar el petit esdeveniment com a propaganda electoral del partit al capdavant del Govern
Les elits s’espanten: els nous ‘segadors’
Torra és un d’aquests, un més, un fanàtic tenaç i apassionat. Però no està sol, sinó molt acompanyat, i no tot, evidentment, va començar amb ell
Com a mínim, som Churchill!
El cap de setmana passat es va produir, al Foro Atlántico, una conversa a dos, amb un cert morbo, entre Felipe González i Mariano Rajoy
A la recerca del catalanisme
El dilema és per quin tipus de catalanisme es decideixen: el que va triomfar amb l’adveniment de la democràcia o el que va anar construint a poc a poc una nació perquè en el seu moment reclamés la independència
Amargues, superbes, insuportables i vanitoses
Fins al 2012 la celebració de la Diada va ser institucional; des de llavors ha estat parcial
Carlos i els Pérez de Rozas
L’entusiasme encomanadís, la simpatia, la capacitat de treball i la rialla oberta del Carlos, es van començar a forjar entre la seva família i Destino
Llafranc als cinquanta
El turista és una au de pas. L'estiuejant és estable, cada any passa les vacances al mateix lloc. Aquesta fidelitat al poble escollit fa que s'hi forgin noves amistats
Sánchez al seu laberint
Perpetuar-se en el poder sembla que és l’única idea fixa de Pedro Sánchez després d’observar la seva incoherent trajectòria
La Beatriz, el temps i la seva obra
L'editora va bolcar la seva personalitat en la confecció d’un extraordinari catàleg de prop de 3.000 llibres, amb els quals va saber captar l’aire del seu temps i de tots els temps