La dignitat dels juristes
Els lletrats han anteposat la seva condició de demòcrates a les seves creences íntimes, ha prevalgut la seva funció com a professionals del dret a les seves idees
Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Francesc de Carreras
Menys d’un mes
Potser ha arribat el moment d'utilitzar un precepte de la Constitució que sembla maleït i que no ha de ser considerat així: l'art. 155
Més ben preparada, en què i per a què?
Avui dia es confonen les coses: no es tracta de ser feliç “en aprendre a l'escola”, sinó d'aprendre “per ser feliç a la vida”, una cosa ben diferent
Si la llei no val...
A Catalunya i a Barcelona estem governats per dos ignorants perillosos, només cal escoltar-los de tant en tant
Procés… d’autodestrucció?
La guanyadora de la situació és ERC, l’antiga Convergència està en procés d’autodestrucció i el catalanisme polític ha virat cap a l’esquerra
El problema és de Puigdemont
Els catalans voten amb regularitat a totes les eleccions previstes a les lleis, a les lleis democràtiques, per suposat
Un racionalista apassionat
Macron està en un moment d’èxit, no hi ha cap dubte. Però seria cec si no sabés veure la seva part de fracàs: l’abstenció ha arribat al 56% del cens, només han votat el 44% dels francesos
Els tremolen les cames
Alguns parlen de xoc de trens. No n’hi haurà. Aquí només hi ha un tren, a tota velocitat, directe cap al precipici
La il·lusió com a valor polític
Que Pedro Sánchez arrasi en les primàries del PSOE té poques explicacions fredament raonables
Barcelona és un Titanic?
L'Ajuntament que presideix Colau és un equip sense idees. Pitjor encara, quan en tenen són nefastes, a més de mostrar una manifesta incompetència en la gestió
La legalització com a derrota
Els comunistes van contribuir decisivament a afeblir el franquisme i, després de la mort del dictador, van maniobrar amb intel·ligència
Se’n van els millors
La Carme es mostrava tenaç en la defensa de les seves posicions, estava en política per canviar les coses, no per adaptar-se dòcilment al que estava establert
Una intolerància antiga
Els responsables de la universitat reaccionen a les agressions sofertes per Societat Civil Catalana amb equidistància, és a dir, donant suport als violents
Auxili, una sortida, per favor!
La data de caducitat que els independentistes han posat al referèndum els està ofegant
L’autoritat del dret
El respecte a les resolucions judicials és bàsic per a la convivència. La sentència del 9-N contribuirà a millorar el nostre clima polític
Dues fotos: d’ahir a demà
A Junqueras cal parar-li atenció. Està demostrant ser un home d’una habilitat endimoniada
En temps de postveritat
El Grup de Periodistas Pi i Margall, format per professionals catalans fastiguejats de tanta mentida, fa una gran tasca deontològica en denunciar les mentides del procés
El sorprenent ‘cas Vidal’
L’Estat català independent que volen construir l'exsenador i la seva gent no és democràtic ni cap Estat de dret, és totalitari
Contra el turisme?
La no edificació de nous hotels potser és una victòria des del punt de vista d'unes particulars idees, però ho és per al conjunt dels ciutadans?
Quan falla la confiança
La deslleialtat del PSC cap al PSOE és manifesta des del 2000; haurien de ser partits autònoms, amb les competències clarament repartides, en un model federal
Alerta amb els trilers
Els nacionalistes saben que no aconseguiran mai la independència per la via unilateral. Tal vegada l’única cosa que volen és usar-la com a xantatge per obtenir més poder
Dubtes sobre el referèndum
Consultar directament els ciutadans sobre una qüestió és una forma de participació d’escassa qualitat democràtica
La dignitat d’un artista
Ivan Tubau mai es va fer enrere. Va ser un dels primers signataris dels manifestos Babel i va estar en totes les batalles per la tolerància i la llibertat
Domènech i la claredat
En Comú Podem hauria d’aclarir a què es refereix quan parla de sobiranies múltiples i d’organització confederal
La cançó guanya el Nobel
Quan un poema es transforma en cançó segueix sent poesia. És literatura encara que expressada de forma diferent
El llegat de Tarradellas
En el seu exili a França, es va assabentar que un Estat era una organització seriosa, i que el president de la Generalitat no era el cap de colla
CDC: Sense nom, sense idees, sense pla
Artur Mas va poder ser Urkullu i va decidir ser Ibarretxe. Ara el seu partit ni tan sols té nom. I tampoc sap què fer amb el full de ruta sobiranista
‘A punt’ de què?
Això continua i continua: no acabarà bé. Acabarà malament. A Madrid, entretinguts amb la joguina de la investidura, no se n’assabenten. A Barcelona no s’aclareixen
La mania de prohibir
Prohibir el burquini perquè molesta la vista, va contra la moral pròpia, o produeix alarma social, no té cap fonament
Una illa de decència
Som vanitosos pels defectes dels nostres polítics: presumim que nosaltres, els espanyols, no som com ells; som perfectes en la nostra professió o en les obligacions amb l’Estat?
Emma a la Facultat
Emma Beltrán, després Cohen, va irrompre a les aules de Dret com una pedra en un estany. Tenia un air du temps que anava més enllà d’allò purament físic, només en veure-la ja t’adonaves que era una noia original, descarada i lliure
Referèndums en temps populistes
En la mesura en què no admet matisos i la gent vota amb freqüència per raons diferents de les que figuren en la pregunta, és clar que el referèndum és el pitjor mètode de participació democràtica
Cal respectar les persones?
Oriol Junqueras no va respondre a cap de les qüestions que li va plantejar Josep Borrell. Però el greu és que, a força de repetir-les, afirmacions sense cap base es donen per certes i ni tan sols cal justificar-les
Nerviosos i desanimats
Els qui no porten una bena als ulls saben que això de la independència només pot funcionar amb un acte de força, una insurrecció en tota regla, una cosa que ningú vol a Catalunya
Després de l’any de gràcia
Després de l'any de gràcia d'Ada Colau, hem d'abandonar els prejudicis. El seu balanç és francament pobre
Hi ha un espai buit
Quan un partit diu que es vol refundar és que està molt malament. Però el pitjor per a Convergència és que ara no sap si refundar-se o canviar de nom. I, en tot cas, Mas tampoc no pot pilotar cap canvi
Estrany, massa estrany
Els sindicats es dediquen a defensar els drets dels treballadors. Manos Limpias només era conegut per exercir l’acció popular en el procés penal. Era molt estrany
Sis paraules
El que ha passat després del 20-D planteja la necessitat de reformar l’article 99.5 de la Constitució perquè el termini per formar govern comenci a comptar l’endemà de les eleccions
Testimonis de càrrec
Dos periodistes veterans, Wifredo Espina i Lluís Foix, expliquen en les seves memòries com han canviat les condicions en què s’exerceix el periodisme
Simplement, la Muriel
La capacitat negociadora i la intel·ligència que tenia Casals per relacionar gent de posicions molt distants fan que la seva mort sigui una gran pèrdua
Rubio Llorente, jurista d’Estat
Francisco va ser un mestre que va saber estar sempre als llocs clau del nostre dret constitucional democràtic
Populisme i arbitrarietat
La multiplicació de grups mitjançant l'estrategema que va prometre vanament Iglesias faria que el Congrés fos un òrgan immanejable, més lent i més car
Bohigas: atracció fatal
Tributari del cercle noucentista, ha sabut incorporar el contrari: la rauxa, el despotisme il·lustrat, el taxatiu... Una personalitat irrepetible
La mirada exterior
Des d'una eufòria desmesurada provinent dels anys noranta, Espanya va passar el 2009 a un pessimisme exagerat, del qual ara comencem a sortir
Hi ha espai per a la nova Convergència?
Durant anys, la convivència a CDC entre moderats, autonomistes i independentistes va ser pacífica
Un 6 d’octubre postmodern
Llegiu el llibre d'Amadeu Hurtado sobre els fets de 1934 i veureu l'estupidesa, ignorància, fanatisme i frivolitat d'uns protagonistes que s'assemblen molt als d'ara
Raons (convergents) per a la independència
Qui és Rosell? Un home de Germà Gordó, actual conseller de Justícia. Qui és Gordó? Un home de la confiança de Mas. Els cercles es van fent petits
El coratge moral
La societat catalana és liberal, un pot ser el que vulgui i opinar com li doni la gana, menys en una cosa: el nacionalisme, la identitat, la llengua catalana i ara la independència