'Ganar la guerra, perder la paz' ofereix un material fascinant, escrit des de les entranyes de la dictadura per part d’algú que participa de les idees genèriques dels militars, encara que no de la seva execució
La correspondència entre l’escèptic Josep Pla i l’hiperactiu i optimista Jaume Vicens Vives mostra el seu convenciment de formar part de la minoria que havia d’orientar el futur de Catalunya
'Capitalisme i democràcia, 1756-1848', de Josep Fontana, capgira molts llocs comuns sobre l’origen del capitalisme
Elliot fa una comparativa amb Escòcia interessant; Ruiz-Domènec és més parcial
Companys va oferir dos llocs a Unió Democràtica en el Front d’Esquerres del 36, diu Raguer
És un bon moment per recordar que la gimnàstica, el ciclisme, l’esgrima, la pilota, la natació o l’atletisme van ser a la base d’uns inicis de l’esport molt poliesportius
Francesc Vicens va estudiar Dret i ben aviat es va sentir atret pel món de les arts
Des de 1860 va haver-hi una guerra cultural entre els diferents nuclis autoproclamats lliurepensadors
Josep Fontana reclama que la Història no esdevingui "adoctrinament patriòtic i social"
D’episodis que semblen anecdòtics, a ‘El món d’ahir’ en fan de plens de significació
Els joves llibertaris catalans, amb moltes noies, evitaven l’alcohol i toparen amb la FAI
La dictadura no sabia què fer amb els dissidents que no fossin obrers o comunistes
Els imprescindibles de la Revolució Russa, tant pels seus autors com per les novetats que aporten
L’esclat de la revolució d'octubre de 1917 a Rússia va deixar una petja molt més notable del que es creu en l'imaginari sociopolític català. Un seguit de llibres recents ho demostren
Apareix català, de la mà de Tres i Quatre, les cinc obres cabdals del gran líder de la Revolució Russa, amb prologuistes de luxe com Josep Fontana o David Fernàndez
Avui fa tot just 40 anys de la decisiva entrevista entre Josep Tarradellas i el rei Joan Carles.
L’Assemblea Lliure d'Estudiants va marcar un abans i un després en la vida de la joventut universitària barcelonina, i alguns afirmen fins i tot que hi ha una generació del Paranimf
Historiadors, polítics, escriptors i fins i tot alguns reclusos han deixat en llibres petja del seu pas, físic o intel·lectual, per les reixes de la presó barcelonina, que avui tanca després de 113 anys de convulsa vida
Els actes de l’entronització de 1947 van tenir un ressò que anava molt més enllà del que significava col·locar el setial a una verge
El més suggeridor del treball de Jordi Casassas és l’anàlisi de com és vist el llegat noucentista pel populisme republicà, l’exili i l’antifranquisme
Una biografia recull la particular tasca de mecenatge que va fer als anys seixanta i setanta l’empresari conegut com Mr. Floïd, que contrasta amb la complexa tasca del patrocini avui
Amb 'Ciutat simbòlica' Miquel de Moragas dissecciona tot allò que esdevé material simbòlic de Barcelona
Casals va ser temptat a ocupar la presidència de la Generalitat tant el 1954 com el 1959
El llibre de Clara Fons posa l’èmfasi en una mirada des de l’interior del convent
Part de la justícia revolucionària es va confondre amb actituds criminals
La tensió política, les penúries i l’activitat criminal del 1937 al 1939 a Barcelona suren en tres llibres
Durant la dictadura de Primo de Rivera, l’Avi no va parar: tenia pressa, molta pressa, per proclamar la independència de Catalunya
La biografia de Vilaseca Marcet aporta prou dades per incloure’l en els manuals de la Catalunya antifranquista
L’apassionant i ben construïda biografia de Ramon Mercader diu molt del segle XX
L'historiador Francesc Vilanova publica 'Fer-se franquista. Guerra Civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946)'
Els historiadors ens plantegen la incidència de la qüestió catalana en la Transició
La societat es va dividir entre aliadòfils i germanòfils a la Primera Guerra Mundial
80 anys dels polèmics fets que semblen projectar avui la seva ombra sobre el debat sobiranista
80 anys dels polèmics fets que semblen projectar avui la seva ombra sobre el debat sobiranista
L’entitat arrencà la Catalunya moderna amb els dirigents més preparats, sense mirar el color polític
El treball ressegueix per primer cop les cròniques i els editorials dels diaris estrangers sobre la Catalunya de la Transició
Les confessions de Tarradellas ja no són fabulació, sinó que responen als seus escrits més personals i reservats
El debat a les Corts va ser tens i alguna de les cinc van votar-hi en contra
Les missives de Cambó on apareix sovint Alfons XIII, paradigma de les complexes relacions Catalunya-Espanya
A banda del control de l’administració en el territori, l’altre gran eix d’actuació dels governadors civils era l’ordre públic
A ‘Amb el vent de proa’ falta la conclusió sobre la trajectòria de Vicens Vives
Els 75 anys dels Fets de Maig generen nova bibliografia sobre la Guerra Civil
