Borja Bagunyà
La vida que no viu
El que de seguida es fa evident a la sèrie noruega 'Exit' és la manera com la idea amfetamínica i estrident de vida que tenen els personatges és el que, paradoxalment, els genera el buit que pateixen tots
Imaginaris nacionals
Hi ha alguna cosa important en la construcció d’un 'true crime' nostrat' perquè suposa un petit combat, una petita resistència, a l'arrogància imperial i esborradora de les Fàbriques dels Somnis
Ser algú
Contra aquesta tirania de l’essència, l’únic consol és ocupar-nos a fer, i que sigui el fer, si de cas, qui ens digui qui som
L’ordre dels factors
Distopia Now
Tenim prou indicis de la Fi del Món com perquè cadascú de nosaltres pugui sostenir la seva imaginació escatològica on més li abelleixi
Fenòmens i grandeses
La grandesa és el producte d’un debat, d’una lectura crítica (que és sempre un acte d’amor), d’una aposta, d’una pugna
Experiència mitjana
No hi ha cap vida que pugui passar-se dividida entre l’eufòria i la depressió. El món no està a l’altura de les expectatives d’un llenguatge saturat
Hiram Melville
Hi penso molt, en els dinou anys de control duaner de Melville. Sobretot, quan sento que algun escriptor nostrat es queixa de no haver guanyat un premi
Guillem
A la pel·lícula no s’hi idealitza res, ni es maquilla la violència feixista que s’ha naturalitzat i protegit en un Estat que encara s’agafa a la Transició per no haver de confrontar segons quins vespers
Amagar-se en la llum
Fins i tot hem descobert on para l’emèrit i, més enllà d’una onada d’indignació tuitaire, la cosa sembla que quedarà en això: en ràbia de sobretaula virtual
L’existència subjuntiva
Ho hem de pensar en una matriu d’opcions que depenen del comportament d’un virus que ni coneixem. Tots els futurs es mantenen en suspens fins que arriba un decret i ens n’actualitza un altre
Cinisme de mercat (II)
Sigui quina sigui la història de cadascú, l’impacte emocional de la pandèmia ha estat immens i una part considerable de la població està patint una o altra mena de dol
Cinisme de mercat (I)
Els catalans de seguida correm a ofegar una discussió cobrint-li el cap amb un coixí d’ironia o de coexistències pacífiques, o de seducció institucional
Un far west molt proper
La sèrie de Disney+ ‘The Mandalorian’ i la novel·la ‘A l’horitzó’, d’Hernán Díaz, mostren l’ànima immortal d’un gènere que també deixa petjada a les lletres catalanes
Trabucs per pistoles
De Vayreda a Garrigasait, a la literatura catalana el western és irònic i desencantat
Escriure després
La lògica de la Raó d'Empresa és monstruosa: el benefici és el valor pel qual es mesuren tots els valors. La resta és una aplicació mecànica d’aquest principi
Distàncies
La proximitat i espai interpersonal i la que mantenim amb el govern i amb la informació s’han posat al centre de la nostra quotidianitat immediata amb la crisi del coronavirus
Les ciutats i la mort
A Barcelona no tenim tanta ruïna com a Roma, però la sensació és que la mort s’hi fa present en el canvi constant, en la desaparició de l’entramat de locals històrics en favor de l’enèsima franquícia i en l’allau d’un turisme 'parctematitzat'
Superherois
Chris Ware acostuma a parlar de personatges negligits, d’angúnies familiars i d’un pas del temps que és tant líric com entristidor
L’objecte i el subjecte
Tendim a pensar, i una certa sensibilitat hegemònica (i publicitària) ens hi convida, que el millor que podria passar-nos és que els nostres desitjos es fessin realitat
La vida lenta
Ens veureu per tot arreu: som la mena de gent que remena capses de vinils vells, que compra de cooperativa i de qui sovint pengen càmeres analògiques del coll
Handke, Nobel
La concessió del premi Nobel a Peter Handke ha tornat a obrir una de les falles que esquerda una pila de discussions literàries: la relació entre els posicionaments ideològics dels autors i l’excel·lència estètica de la seva obra
Les galàxies de Sisa
Les 600 pàgines de la recopilació dels escrits del carismàtic cantautor permeten entreveure les seves iconoclastes fonts, de Terenci Moix a Bob Dylan, passant pels invents del TBO
Animadors d’audiències
L’ensinistrament del públic dels programes de televisió posa en evidència la naturalesa coreografiada de la vida en societat
L’el·lipsi (III)
¿Exagero si dic que, a més de tantes altres coses, la literatura ha estat el lloc dels elidits?
L’el·lipsi (II)
La memòria és astutament econòmica; sempre troba la manera d’estalviar-nos esforços innecessaris, i de signar cada dia tractats de pau entre les contradiccions que ens tiben, i que amenacen d’estripar-nos
L’el·lipsi (I)
El que certa narrativa ens estalvia, el món ens ho llança a sobre una i altra vegada i, així, els dies se’ns omplen de transicions, d’hores perdudes i d’una absència abismal de “moments representatius”
Feliços tots
La promesa de la felicitat és una producció obscenament rendible d’infelicitats
Mecànica afectiva
Una bona manera de pessigar la pelleringa sentimental d’una època passa per les paraules que fetitxitza
Anatomia del conte caldersià
Una ampliada i il·lustrada edició de totes les narracions i l’aplec dels microrelats que batejà “portàlis” permeten disseccionar la temàtica i l’estil d’un dels grans del gènere a Catalunya
Elsa Schneider
A diferència de les obres mestres, les peces comercials acostumen a abraçar una ideologia més o menys dominant i a fer-ne de catalitzador
El llenguatge de l’estancament
Un dels problemes de les imatges icòniques és la seva efectivitat meteorítica
Paranoia i seducció
Un dels aspectes més sinistres de les explicacions paranoides del món és que poden resultar terriblement seductores
L’art de l’antologia
Seria d’agrair que tota antologia anés acompanyada d’un esforç d’explicitació del criteri sobre el qual basa la selecció
Prendre partit
El món literari català brunz de debats de sobretaula cervesera, on s’hi depura l’art de l’escabetxina i la ponderació
@santagustí
Del que es tracta ja no és de comentar el llibre en si, com de fundar una comunitat lectora a partir de la narració d’una experiència particular
La il·lusió documental
El volum, deliciosament editat, recull nou assajos que Tahuma Nakahira va escriure entre 1970 i 1977 i que no s’havien traduït mai fins ara
Terenci Moix, l’escriptor rere el personatge
Als 15 anys de la seva mort, més enllà de la màscara amb què era popular, ressorgeix amb força el seu vessant de creador literari, la petja del qual es pot resseguir avui en joves autors en català
Entre la cura i la fetitxització
Museïficar la llengua no fa cap favor a la literatura; només ens omple les llibreries de petites vitrinetes verbals
Amaro, Gingham, Ludwig
Hi ha una tendència novel·lesca que estira el fil del 'cultural turn' dels vuitanta i que prefereix Wolfe a Pynchon, i Franzen a Ozick
Els desplaçaments mínims
A El baró rampant (1957), en una de les poques converses que Cosimo Rondò manté amb el seu pare