
Illes humils, sense dolç i ous
La gent que va néixer pels volts del 1900 va habitar un món sense electricitat i va estar privada de moltes comoditats i plaers que es tenen per comuns
La gent que va néixer pels volts del 1900 va habitar un món sense electricitat i va estar privada de moltes comoditats i plaers que es tenen per comuns
L’estructura de la propietat és minifundista, dels pobres i humils pagesos, dels establits i herències, de la fragmentació dels patrimonis petits, del micropatrimoni
Es magnifica una mica massa la cuina ètnica, tradicional, popular, d’identitat com a exclusiva, antiga, territorial, senyorial, de convent o pobre
Els costums revenen nous al carrer i la bullícia, esdevenen empeltats i multiplicats en multitud
L’ametlla es fa ritual, des del torró fins al gelat, o ella sola, nua, feta o crua, salada o dolça
La immensa majoria dels plats que alçaren la tradició gairebé no és cuinen —ni es recorden– a les cases particulars
Regal i souvenir, viatgera i ambaixadora, les seves caixes protectores, al pas, en aeroports, en delaten l'origen i la destinació
Són munició familiar, provisions de menú d'importància i gens vulgar per emportar. Una exquisidesa culinària, un menjar de mans sàvies i solidàries, de padrines i mares amb el seus sense horari ni manya.
Sobre la rebel·lia social i el negoci clandestí que fou el contraban de tabac i cafè i el cas excepcional del seu supervivent Antoni Fontanet
Estranya, útil i amenaçada fruita exòtica que punxa només mirar-la
El pintor dona nom a una infinitat d'habitacions, decoracions, propostes turístiques i plats de l'illa
Aquest embotit tradicional roman contra pronòstic a la taula, al rebost i a les botigues de consum local, llocs gurmet i de records per a turistes
No hi ha cap xef que s’atreveixi a fracassar en una reinterpretació o deconstrucció de la figura natural, la recepta unànime i canònica: els raors pocs i nus, fregits sense res
En el món del vi hi ha un caramull d’històries i centenars de vins, quasi 800, nats i fets a les illes Balears
Veus cultes i divertides, serenes i estripades, van festejar les verdures, carns, peixos, herbes amb esperit i bimbolles. Sobretot el festival dolç fou una greixonera, amb sabor maternal, antic, no embafador
Qui té o conrea un hort d'estiu comunica l'anyada i l'amistat, comparteix i trasllada amb discreció l'èxit o el dubte sobre les anyades dels seus fruits
El forner d'Artà manté el misteri sobre els detalls dels seu producte artesà d'èxit, té la maquinària gelosa
Un menjar tel·lúric sense recepta remet a una certa idea del passat personal derruït, és part del relat biogràfic o grupal, parla del viatge sense retorn, de generacions perdudes.
Era una solitària taverna popular a Mallorca, la Santurce, Casa Vasca, de la família del pelotari Anton Rocha, que ell va obrir l’any 1961, al bull del Frontón Balear, a l’altra banda del canòdrom, del velòdrom el Tirador i d’una gallera, de galls forasters, de brega
Les institucions culinàries neixen i es mantenen perquè ofereixen una garantia evident: la confiança de poder reconèixer, al cap dels mesos i anys, un estil, l’ofici i dos o tres plats de referència
Sobre els invents i els pèsols a l’antiga i d’una manera mecànica
La que també va ser directora de Catalunya Ràdio ha mort arran d'una complicació postoperatoria
Els llimoners eren la fita i banc: les velles cases de poble i ciutat, d’estiueig, pageses o marineres servaven el mínim espai interior preservat per l’ombra, l’aroma i els fruits grocs
Dins la pell de les Illes neix la tomàtiga de ramellet, de penjar, neix davall un capell o capelleta de figuera de moro o de pic, allà neix el pa amb oli, els sofrits i els seus brous, guisats, cuinats, salses
Les tomàtigues seques (modernes) populars ara a Mallorca, reserva pagesa des de fa dos segles, són material gurmet a Sicília i mig Itàlia
Mai, fins a finals del segle XX, com aquell que diu, abans-d'ahir, a les illes del sud de les Balears havien existit serps, el primer depredador de les sargantanes
Menys pa eixut o greixos directes, molts de cans domèstics mengen de tot, contra la doctrina de l'educador i veterinari que prefereixen la dieta del pinso i les normes: lloc, hora, mateixa ració
La pintora de plantes Colette Martin, amiga dels pescadors i pescadora, als anys cinquanta a Sóller prenia el sol amb els pits a l’aire o tota nua al balcó de casa seva.
És un retrat de la reedició consumista d’una Mallorca neoprofunda, distinta, popular, però no folklòrica
Quan l’argument són els menjars, uns determinats productes i manera de fer-los, això és la cuina dels fets i no la de cuiner