ULL DE PEIX
Berenars comunals
És un retrat de la reedició consumista d’una Mallorca neoprofunda, distinta, popular, però no folklòrica
Andreu Manresa
ull de peix
Els plats són les estrelles
Quan l’argument són els menjars, uns determinats productes i manera de fer-los, això és la cuina dels fets i no la de cuiner
ull de peix
Allioli vermell, tan rar
Per a caragols frits, complement d’una cuina solitària, pagesa, personal. Un endemisme que no duu llinatge, no té fama, tradició estesa ni denominació d’origen
ULL DE PEIX
La sopa, una veritat de Nadal
El brou, la sopa farcida o de ‘gallets’, era i és la declaració de principis de la cuina íntima, líquida, d’homenatge i enyorança
ull de peix
Les costelles, el triomf de la carn
Poques tallades més seductores hi ha del llom ben fet, sense carbonitzar-lo ni deixar que la sang ragi, com la del be/me/ anyell/bestiar
ull de peix
Variat, la festa del desgavell
La realitat del microplat acaramullat és una suma i mescla contradictòria de sabors. És així, potser, perquè agrada i té fanàtics
ULL DE PEIX
L’aventura de bosc: esclata-sang
L’esclata-sang és el trofeu més preuat de la tardor, mitificat, com el raor de la mar. També la fama i l’escassa captura duen afegides l’alta cotització, uns preus de foc
ull de peix
Sabonera de cavall i cardinal ‘fake’
En els temps austers, i tan rics en qualitat, l’univers de les llepolies no habituals era limitat: eren comuns els palos de quema (crema), borratxos, cremadillos, doblegats…
ull de peix
Cassola, inexplicable i volcànica
És una tomba, una fossa líquida de cadàvers exquisits, una proposta síntesi per a carnívors, amants dels sabors rotunds, les peces de caça, amb bolets, aus i ocells menors
ull de peix
El pa fugitiu
Sense pa no hi ha menjar possible, la casa està buida, la taula queda nua; no hi ha moment per a la sobrassada, ni òbviament el pa amb oli, l’ou estrellat o el trempó
Ou frit i prebes vermells
Per ventura l’ou estrellat no ha de mester cap companyia, segur que no, llevat del pa per mullar, emperò els prebes confitats a la tardor fan un bon paper al mateix plat, s’avenen
ull de peix
Vídeo
Conquesta del raor, festa i bogeria
L’estrena de la pesca —particular, individual, amb hams i gamba, a l’antiga— del cèlebre peix fi recorda la carrera dels folls colons de la conquesta de l’Oest, una processó del Carme
ull de peix
Arròs de peix sense llegendes
Deu ser uns dels menjars per excel·lència de l’estiu: un fester, la definició del territori de conquesta més enllà de la frontera que ens defineix davant el continent
ull de peix
Es Cruce, menjars de multitud
Creuar mig Mallorca per anar a berenar o alimentar-se es tradueix en el trànsit de ritual de curiosos i pelegrins repetidors, enganxats, interessats o obsessos d’un ambient populós del sabor típic, local, barat
ull de peix
Grans xefs, cuina modesta, trempó
En l’alta gastronomia local i continental de cop han sorgit reflexions, turbulències, dubtes, alguns tancaments, confessions i s’intueixen transmutacions
ULL DE PEIX
La carn crua (i el peix)
Tàrtar i carpaccio són mapes dels territoris dels carnívors, són dues banderes manifestes de les preparacions canòniques de les crudités no vegetals, abans de la japonització única de la cuina popular a mans de molts de xinesos
ULL DE PEIX
Ou, patata, illa
Habitar una illa potser és qüestió de provisionalitat emocional, suposa apreciar i dubtar permanentment de la terra/mare, de l’experiència
ULL DE PEIX
Gelats ‘bomba’
Els gelats de 'bomba' existien, eren (són) armes de construcció efímera del goig, amb artefactes domèstics i manuals abans, amb gel i sal; ara, màquines de factura italiana
Defensa central de la tomàtiga als entrepans
Deixa un rastre essencial, per exemple, al ‘bocata’ de calamars
De llagosta blanca i albergínia cruixent
Apunts marginals de Laura Riding, Robert Graves, Walter Benjamin, Albert Camus, Jorge Luis Borges
ULL DE PEIX
La conquesta de les costelles
Són d’interès les carns dels xots/mens/bens/xais/anyells (bestiar a Eivissa) que espipellen els brots d’herba a les marines i sementers banyats pel polsim del vent salat, les ventades de la tramuntana o les “ponentades” de la mar sempre propera
l'ull de peix
Els caragols que eren salvatges
El costum s'ha estès fins al pur negoci amb trets comercial, el boca a boca i els mitjans, amb cuines que quarter i milers i milers de racions en dies.
ULL DE PEIX
Cocovets i una panxada
“Cocovet torrat!”, cridava a l’estadi amb veu de martell i les vocals esclafades un home gras amb una gran senalla de fruits
L'ULL DE PEIX
Últimes fronteres del Mediterrani
4.400 anys és l'edat de la petjada de la gent a Mallorca. El naixement de la cultura (el relat dels menjars i habitatges) al·ludeix al rastre de l'extermini de la cabreta ‘myotragus’
ULL DE PEIX
No res, un manadet d’espàrrecs d’Eivissa
El sabor abrupte, rar i profund, dels espàrrecs devia ser el tast de la natura de les illes salvatges
Ull de peix
Carxofes, oli, pa i sobrassada (Sóller)
La carxofa es regala al paladar crua, bullida, frita, en ensalada, en truita, escabetxada, farcida, torrada, arrebossada, al forn, de guarnició de companyia, o en regiment dins tots els arrossos, en guisats, cuinats o greixeres.
L'ULL DE PEIX
Secrets dels menjars
Les tres madones eren les posseïdores dels detalls no públics, com sacerdotesses locals que sabien adesar com ningú els escaldums
Olis, un luxe de Mallorca
L’aposta per la modernitat dels olivars de l’illa sorgeix amb el ritual de les marques personals al costat de les grans apostes empresarials i produccions ultraselectes de gran luxe
ULL DE PEIX
Els 50 sabors del porc
Cap grandiloqüència en la definició i elaboració dels gustos, tot ve tot sol, amb desordre dirigit, i repetit, gairebé en una simfonia, si, bàrbara des d’abans de l’acorar
ull de peix
Sopes de l’hort de l’ermità perdut
La cultura del foravila (el camp), de cultivar, de l’agricultura, té el manual dels temps, la lògica i els costums
L’ull de peix
Un cadàver dins la cuina
Mig Mallorca havia fet banquets allà, era un indret del sistema. Uns pocs havien duit part al joc del futur, als percentatges de la vida econòmica, als jocs de saló
Els noms del porc
Els fets singulars, els dialectes o vocabularis ‘federals’ del territori on s’estengué per conquesta i repoblament el català, pertanyen als llocs petits o grans que per segles foren culturalment com els primitius, autosuficients en el seu món petit, influïts per emigracions d’anada i tornada, no per la tele i els viatges