
Berenars comunals
És un retrat de la reedició consumista d’una Mallorca neoprofunda, distinta, popular, però no folklòrica
És un retrat de la reedició consumista d’una Mallorca neoprofunda, distinta, popular, però no folklòrica
Quan l’argument són els menjars, uns determinats productes i manera de fer-los, això és la cuina dels fets i no la de cuiner
Per a caragols frits, complement d’una cuina solitària, pagesa, personal. Un endemisme que no duu llinatge, no té fama, tradició estesa ni denominació d’origen
El brou, la sopa farcida o de ‘gallets’, era i és la declaració de principis de la cuina íntima, líquida, d’homenatge i enyorança
Poques tallades més seductores hi ha del llom ben fet, sense carbonitzar-lo ni deixar que la sang ragi, com la del be/me/ anyell/bestiar
La realitat del microplat acaramullat és una suma i mescla contradictòria de sabors. És així, potser, perquè agrada i té fanàtics
L’esclata-sang és el trofeu més preuat de la tardor, mitificat, com el raor de la mar. També la fama i l’escassa captura duen afegides l’alta cotització, uns preus de foc
En els temps austers, i tan rics en qualitat, l’univers de les llepolies no habituals era limitat: eren comuns els palos de quema (crema), borratxos, cremadillos, doblegats…
És una tomba, una fossa líquida de cadàvers exquisits, una proposta síntesi per a carnívors, amants dels sabors rotunds, les peces de caça, amb bolets, aus i ocells menors
Sense pa no hi ha menjar possible, la casa està buida, la taula queda nua; no hi ha moment per a la sobrassada, ni òbviament el pa amb oli, l’ou estrellat o el trempó
Per ventura l’ou estrellat no ha de mester cap companyia, segur que no, llevat del pa per mullar, emperò els prebes confitats a la tardor fan un bon paper al mateix plat, s’avenen
L’estrena de la pesca —particular, individual, amb hams i gamba, a l’antiga— del cèlebre peix fi recorda la carrera dels folls colons de la conquesta de l’Oest, una processó del Carme
Deu ser uns dels menjars per excel·lència de l’estiu: un fester, la definició del territori de conquesta més enllà de la frontera que ens defineix davant el continent
Creuar mig Mallorca per anar a berenar o alimentar-se es tradueix en el trànsit de ritual de curiosos i pelegrins repetidors, enganxats, interessats o obsessos d’un ambient populós del sabor típic, local, barat
En l’alta gastronomia local i continental de cop han sorgit reflexions, turbulències, dubtes, alguns tancaments, confessions i s’intueixen transmutacions
Tàrtar i carpaccio són mapes dels territoris dels carnívors, són dues banderes manifestes de les preparacions canòniques de les crudités no vegetals, abans de la japonització única de la cuina popular a mans de molts de xinesos
Habitar una illa potser és qüestió de provisionalitat emocional, suposa apreciar i dubtar permanentment de la terra/mare, de l’experiència
Els gelats de 'bomba' existien, eren (són) armes de construcció efímera del goig, amb artefactes domèstics i manuals abans, amb gel i sal; ara, màquines de factura italiana
Deixa un rastre essencial, per exemple, al ‘bocata’ de calamars
Apunts marginals de Laura Riding, Robert Graves, Walter Benjamin, Albert Camus, Jorge Luis Borges
Són d’interès les carns dels xots/mens/bens/xais/anyells (bestiar a Eivissa) que espipellen els brots d’herba a les marines i sementers banyats pel polsim del vent salat, les ventades de la tramuntana o les “ponentades” de la mar sempre propera
El costum s'ha estès fins al pur negoci amb trets comercial, el boca a boca i els mitjans, amb cuines que quarter i milers i milers de racions en dies.
“Cocovet torrat!”, cridava a l’estadi amb veu de martell i les vocals esclafades un home gras amb una gran senalla de fruits
4.400 anys és l'edat de la petjada de la gent a Mallorca. El naixement de la cultura (el relat dels menjars i habitatges) al·ludeix al rastre de l'extermini de la cabreta ‘myotragus’
El sabor abrupte, rar i profund, dels espàrrecs devia ser el tast de la natura de les illes salvatges
La carxofa es regala al paladar crua, bullida, frita, en ensalada, en truita, escabetxada, farcida, torrada, arrebossada, al forn, de guarnició de companyia, o en regiment dins tots els arrossos, en guisats, cuinats o greixeres.
Les tres madones eren les posseïdores dels detalls no públics, com sacerdotesses locals que sabien adesar com ningú els escaldums
L’aposta per la modernitat dels olivars de l’illa sorgeix amb el ritual de les marques personals al costat de les grans apostes empresarials i produccions ultraselectes de gran luxe
Cap grandiloqüència en la definició i elaboració dels gustos, tot ve tot sol, amb desordre dirigit, i repetit, gairebé en una simfonia, si, bàrbara des d’abans de l’acorar
La cultura del foravila (el camp), de cultivar, de l’agricultura, té el manual dels temps, la lògica i els costums
Mig Mallorca havia fet banquets allà, era un indret del sistema. Uns pocs havien duit part al joc del futur, als percentatges de la vida econòmica, als jocs de saló
Els fets singulars, els dialectes o vocabularis ‘federals’ del territori on s’estengué per conquesta i repoblament el català, pertanyen als llocs petits o grans que per segles foren culturalment com els primitius, autosuficients en el seu món petit, influïts per emigracions d’anada i tornada, no per la tele i els viatges