ull de peix
Figues de moro, paisatge trencat
Estranya, útil i amenaçada fruita exòtica que punxa només mirar-la
Andreu Manresa
LA CRÒNICA DE BALEARS / ULL DE PEIX
Miró, hotel, cafè i futbol
El pintor dona nom a una infinitat d'habitacions, decoracions, propostes turístiques i plats de l'illa
ull de peix
Sobrassada, bomba i joia
Aquest embotit tradicional roman contra pronòstic a la taula, al rebost i a les botigues de consum local, llocs gurmet i de records per a turistes
L'ULL DE PEIX
La febre del raor, el peix més car
No hi ha cap xef que s’atreveixi a fracassar en una reinterpretació o deconstrucció de la figura natural, la recepta unànime i canònica: els raors pocs i nus, fregits sense res
ULL DE PEIX
Vins, èxits i sospites
En el món del vi hi ha un caramull d’històries i centenars de vins, quasi 800, nats i fets a les illes Balears
L'ULL DE PEIX
Ex-Eivissa, tast, UC i sense radar
Veus cultes i divertides, serenes i estripades, van festejar les verdures, carns, peixos, herbes amb esperit i bimbolles. Sobretot el festival dolç fou una greixonera, amb sabor maternal, antic, no embafador
ull de peix
Tomàtigues com a manifest
Qui té o conrea un hort d'estiu comunica l'anyada i l'amistat, comparteix i trasllada amb discreció l'èxit o el dubte sobre les anyades dels seus fruits
L'ULL DE PEIX
Secrets de ‘galletes’: fòrmules i enginys
El forner d'Artà manté el misteri sobre els detalls dels seu producte artesà d'èxit, té la maquinària gelosa
L'Ull de peix
Força icònica d’un dolç rar
Un menjar tel·lúric sense recepta remet a una certa idea del passat personal derruït, és part del relat biogràfic o grupal, parla del viatge sense retorn, de generacions perdudes.
L'ULL DE PEIX
Exrestaurant i la cuina basca
Era una solitària taverna popular a Mallorca, la Santurce, Casa Vasca, de la família del pelotari Anton Rocha, que ell va obrir l’any 1961, al bull del Frontón Balear, a l’altra banda del canòdrom, del velòdrom el Tirador i d’una gallera, de galls forasters, de brega
L'ULL DE PEIX
Hotels, congelats i artesanies
Les institucions culinàries neixen i es mantenen perquè ofereixen una garantia evident: la confiança de poder reconèixer, al cap dels mesos i anys, un estil, l’ofici i dos o tres plats de referència
Cuina perfecta i iconoclasta; artefactes i miniatures
Sobre els invents i els pèsols a l’antiga i d’una manera mecànica
Mor Montserrat Minobis, exdecana del Col·legi de Periodistes, als 76 anys
La que també va ser directora de Catalunya Ràdio ha mort arran d'una complicació postoperatoria
ull de peix
Històries de llimones
Els llimoners eren la fita i banc: les velles cases de poble i ciutat, d’estiueig, pageses o marineres servaven el mínim espai interior preservat per l’ombra, l’aroma i els fruits grocs
L'ULL DE PEIX
Mallorquins, comestibles i uns vetats
Dins la pell de les Illes neix la tomàtiga de ramellet, de penjar, neix davall un capell o capelleta de figuera de moro o de pic, allà neix el pa amb oli, els sofrits i els seus brous, guisats, cuinats, salses
Amb l’excusa de les tomàtigues seques
Les tomàtigues seques (modernes) populars ara a Mallorca, reserva pagesa des de fa dos segles, són material gurmet a Sicília i mig Itàlia
Oliveres, serps, Eivissa i més
Mai, fins a finals del segle XX, com aquell que diu, abans-d'ahir, a les illes del sud de les Balears havien existit serps, el primer depredador de les sargantanes
ull de peix
Cans, ensaïmades i patés
Menys pa eixut o greixos directes, molts de cans domèstics mengen de tot, contra la doctrina de l'educador i veterinari que prefereixen la dieta del pinso i les normes: lloc, hora, mateixa ració
L'ULL DE PEIX
La cranca i la madame
La pintora de plantes Colette Martin, amiga dels pescadors i pescadora, als anys cinquanta a Sóller prenia el sol amb els pits a l’aire o tota nua al balcó de casa seva.
ULL DE PEIX
Berenars comunals
És un retrat de la reedició consumista d’una Mallorca neoprofunda, distinta, popular, però no folklòrica
ull de peix
Els plats són les estrelles
Quan l’argument són els menjars, uns determinats productes i manera de fer-los, això és la cuina dels fets i no la de cuiner