Ull de peix
Amics, confraries i acadèmies a la taula
El goig en l’àmbit particular, social que no oficial, també es desenvolupa en alguns clubs, penyes, associacions i fòrums d’amistat
Andreu Manresa
ULL DE PEIX
Tomàtiga seca, suplent i titular
Se’n fa publicitat com a ganxo de novetat amb les hamburgueses
Ull de peix
Menú de supermercat i majories
La vida breu, la jornada sense hores per dedicar als fogons, fa triomfar l’empaquetatge
ULL DE PEIX
Carn oculta
El bistec arrebossat, l’escalopa, la milanesa, el vienès, el cachopo, cordon bleu, el sanjacobo, els llibrets de llom, il·lustren l’èxit de la presentació de la carn
Nespres, jardins oblidats
El pati ordenat, adesat, el jardí útil i clàssic, l'hort de primavera i estiu, el corral i el trast són exemples d'urbanitat, de naturalesa conreada, territori per la necessitat domèstica
Ull de peix
Faves, festa i ranxo al psiquiàtric
L’ús històric de la lleguminosa justifica la nostra ubicació geogràfica i cultural, la colonització agrícola del litoral
Tantes manies i fòbies (i caragols)
Cada boca és un món i cada mania té la lògica interior, íntima, inexplicable, neix als redols de la memòria infantil
Panades, espectacle a internet
Milers de persones mostren les habilitats, conviccions i armes gastronòmiques, una comunió digital amb una vella tradició
Ull de peix
Cuina fòssil
Els menjars de cuina històrica poden ser temptats, tastats a manera de prova, una sola incursió episòdica a la taula de l'ahir, excursió d'un dia, res pus. No és pot ser la norma.
Art en espècie
L'obra es convertia en obra de formigó, viatges internacionals, bitllets d'avió o dinars
ULL DE PEIX
Aigua antiga de pluja, de cisterna
A les cases i la cuina familiar l’aigua del cel era o és necessitat absoluta, des del biberó, el cafè o els brous fins a l'últim glop per a calmar als llavis de qui se’n va
Ull de peix
De prohibicions, carnaval i Corazón
La cuina del disseny i les receptes era prop del passeig de Calvià amb les obres d'Alberto Corazón i era un petit gran llibre, amagat, oblidat
El cafè o la vida (contraban)
El gran empresari del comerç i excontrabandista Antoni Fontanet, don Toni, ha mort aquest diumenge
L'ULL DE PEIX
La música del raor i la porcella
Parlem del ‘crec-crec’ de la pell ben rostida, de la cruixent ceràmica de la corna de la porcella, o en un altre escenari i dimensió de la capa sublim de la pell frita sense res del raor o dels tels cruixents dels fulls de l’ensaimada, sense sucre
Volcànics micromenjars
Ningú no trobarà a un restaurant, ni és possible cercar al mercat, aquesta mossegada micro menjar sense descripció ni catalogació canònica possible. Són les butzetes de tord una finura, raresa, miniatura delicatessen
Secrets de plaers, vicis i negocis
El misteri magníficat construí la fama i el crèdit vital d’un producte, plats, begudes, pastissos, llocs, marques o racons
Ull de peix
Ametlles, oblits i morts a Mallorca
El torró autòcton es va acabar per la devastació dramàtica dels ametllers, que tenia 1.500 varietats a l'illa
l'ull de peix
Sopars i amfitrions mundials a Mallorca
A es Canyar de Cristina Macaya, Carlos Fuentes, relatà i escoltà, a la vora de quadres del Ramon Canet
ULL DE PEIX
De rotes i fam de terra
Un raig llarg i prim, net, d’oli novell duu el color de la vida primera de la cuina i del menjar amb pa
L’ull de peix
Sobre la porcella i un país malalt
Ametles torrades, frites, salades, base de sofrits, essència del gató/pa moixó/gelat centrals... torró de coca, fort i fluix, també d’ametla... Oli, perfum!
Lliçó de Puyal i un gemec de tardor
La tardor també són les olors de les figues madures, les primeres magranes plenes i els codonys tot just grocs
Ull de peix
Menjarem garroves
El fruit obscur que Joan Miró sempre tenia a mà, aquell menjar del bestiar i la fam, ara és moda i polialiment, car especialment pels pinyolí
Ull de peix
Ous frits contra la llagosta
La suma resta, és el xoc innecessari de dos monuments gastronòmics
ull de peix
Figues i figueres, un rèquiem
Als testaments restava el dret d’un hereu no directe agraciat amb poder acudir cada estiu al tast d’una figuera determinada. Herència fugaç i permanent, mallorquinisme pagès sense elits
Obituari
Fernando Garfella no va sortir del mar
Aventurer i càmera submarí, ha mort en un accident sota el mar de Mallorca
Ull de peix
Sobrassada de mil dies
La sobrassada vella a l’estiu és com un document, allò que era porc té el gust profund, precís, greixós, contundent, totalment identificable
Èxit i color d’estiu del menjar
Ara que la muntanya de son Salvador –mana el Bisbat– es queda sense el restaurant dels Mateu, tradició familiar des de 1929
L'ULL DE PEIX
Menjar el peix que no es veu
Ha mort la tan diversa, lògica i humil gastronomia marinera tradicional, la cuina de proximitat, els fruits de la mar del territori
ull de peix
Cromo del Camp Nou, un menjar
Hi havia un mosaic de llesques de pa com soles de sabata de pallasso, vermelles de tomàtiga; això és pa amb tomàtec i pernil
L'ULL DE PEIX
Atenció a les galetes
Pervivència i èxit d’una menudesa amb poques innovacions, un producte barat, comú i antic, gens vistós al teatre dels menjars en espectacle
Arengada, relíquia dels pobres i peix inexistent
Els sabors de costum dels temps vençuts, antics, memorials. Els aires d’una mar llunyana i també de la terra humida, així com un regust mineral net però rovellat
Pedro Pueyo, llegenda i oblit en el laberint
Perfil d’un hoteler i financer amic de Mario Conde, des de Balears SA a Cancún, i la torre d’indiano d’Oscar Tusquets a Catalunya
ull de peix
Verdura, menjar salvatge
Verdura, colissos, gairebé com un teorema com l’esmenten els eivissencs, que han fet un nom quasi genèric, entre anònim i consagrat, per a batiar la planta que fa el nom d’un plat litúrgic: el cuinat de Pasqua
L'ULL DE PEIX
Mans, dits i menjars
Això dels dits, menjar amb les mans, està escrit a dietaris del segle XX de gent lletrada fent memòria d’al·lot en testimonis de vida de poble, humilitat i pagesia
Ull de peix
Els xuetes i els comestibles
Les arrels comercials aguantaven l'arbre del menjar domèstic, el comerç era rural, foraviler i ultramarí. El negoci dels subministres de l'alimentació a gran part dels pobles era quasi monopoli dels xuetes, descendents dels jueus
La mort del gurmet
El menjar apareixia com a excusa i raó del tiberi, però la relació d’afectes particulars n’era el motiu, i les coincidències i divergències esdevenien secundàries en la seva taula ampla i llarga