L’escrita
L’hora dels adeus
Cadascú és una mica el novel·lista de si mateix, però no en pren consciència fins tard
Mereixements per a Josep Colet
El poeta ha deixat una petja important en la poesia catalana tot i ser un autor oblidat per les institucions i el públic en general
Beckett de guerrilla
Fel Faixedas i Carles Xuriguera tornen als escenaris amb 'Ni rastre de qui vam ser'
A la Belgradenca
Belgrad vol dir la ciutat blanca i el famós gratacel és fosc com el quitrà. Per això, popularment, la Belgradenca és coneguda com la vídua negra. Els malnoms i gentilicis fan estranys jocs de miralls
La vida que no viu
El que de seguida es fa evident a la sèrie noruega 'Exit' és la manera com la idea amfetamínica i estrident de vida que tenen els personatges és el que, paradoxalment, els genera el buit que pateixen tots
El contraplà
Albert Serra és un dels millors directors del món, qui sap si l’imprevisible major, i el que més collona el gremi, que paradoxalment saboteja amb cada creació
L’extintor
Sovint l’art contemporani ens deixa perplexos. Perquè atura per uns instants la nostra maquinària mental, embalats com sortim de fàbrica. Perquè ens deixa sense respostes
Rimes i talls
La més gran teorització sobre aquest tipus de rima fou obra de Juan Caramuel al seu llibre "Rythmica"
Imaginaris nacionals
Hi ha alguna cosa important en la construcció d’un 'true crime' nostrat' perquè suposa un petit combat, una petita resistència, a l'arrogància imperial i esborradora de les Fàbriques dels Somnis