El dia del treball
Si l’autor, sincer, confessa que ha hagut de superar esculls, el llibre agafa una aurèola de qualitat, no per força literària
L’escrita
Els consols
El català literari hauria de ser un far que il·luminés totes les possibilitats de la llengua, que mostrés que el català és plenament funcional en tots els àmbits, també i sobretot en l’argot de carrer, que és el que més ens costa
Geografies poètiques
Marília Garcia i Alba Cid parteixen de la bellíssima concepció del món dibuixat, del món representat, i de les inquietuds que cartes i plànols desperten en nosaltres
L’ego dels miserables
Tenim un problema estructural. El mercat és petit: massa poques mamelles per a tantes boques
L'ESCRITA
‘Cultural wars’
Els aniversaris van bé per tornar a escriure el passat. Encetem aquest any amb tres centenaris de pes (Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Francesc Català-Roca) i un jubileu menor (Guillem Viladot)
L'ESCRITA
Un amor
El que la Woolf li diria a moltíssimes dones, encara avui. Un amor, sobretot el seu, i una cambra pròpia (o ben llogada)
Premis i valors
La trista deriva que han pres de fa ja una colla d’anys certs premis literaris és que ja no esperen que els arribi l’obra brillant ni l’autor de talent sinó que han consolidat una maquinària tan potent que es permeten d’inventar èxits
Cur ingure?
Emparaular per compte propi és un acte màgic, de separació. Treure’s una llengua artificial de la màniga és jugar al secretisme
L'ESCRITA
Llenguatge refigurat
En la retòrica, es diu que les figures modifiquen l’expressió del pensament, però és més aviat al contrari
L'ESCRITA
L’hora dels adeus
Cadascú és una mica el novel·lista de si mateix, però no en pren consciència fins tard
Mereixements per a Josep Colet
El poeta ha deixat una petja important en la poesia catalana tot i ser un autor oblidat per les institucions i el públic en general
Beckett de guerrilla
Fel Faixedas i Carles Xuriguera tornen als escenaris amb 'Ni rastre de qui vam ser'
A la Belgradenca
Belgrad vol dir la ciutat blanca i el famós gratacel és fosc com el quitrà. Per això, popularment, la Belgradenca és coneguda com la vídua negra. Els malnoms i gentilicis fan estranys jocs de miralls
La vida que no viu
El que de seguida es fa evident a la sèrie noruega 'Exit' és la manera com la idea amfetamínica i estrident de vida que tenen els personatges és el que, paradoxalment, els genera el buit que pateixen tots
El contraplà
Albert Serra és un dels millors directors del món, qui sap si l’imprevisible major, i el que més collona el gremi, que paradoxalment saboteja amb cada creació
L’extintor
Sovint l’art contemporani ens deixa perplexos. Perquè atura per uns instants la nostra maquinària mental, embalats com sortim de fàbrica. Perquè ens deixa sense respostes
Rimes i talls
La més gran teorització sobre aquest tipus de rima fou obra de Juan Caramuel al seu llibre "Rythmica"
L'ESCRITA
Imaginaris nacionals
Hi ha alguna cosa important en la construcció d’un 'true crime' nostrat' perquè suposa un petit combat, una petita resistència, a l'arrogància imperial i esborradora de les Fàbriques dels Somnis