
Ases de tota mena
Cal que un bon escriptor sense premi públic ni literari continuï la tradició de Pope i rebenti tot el que es pugui rebentar
Cal que un bon escriptor sense premi públic ni literari continuï la tradició de Pope i rebenti tot el que es pugui rebentar
Allò menut i quotidià s’eleva per la gràcia del ritme i la sonoritat de la prosa, que la poeta feia com si fossin versos
Si la comunitat creu que les seves decisions estan al marge de les lleis de la societat, entra en un carreró sense sortida
L’única cosa que podria eximir-la és que un treball de màster ja no és res: la majoria estan copiats d’obres diverses
Rousseau es va sentir maltractat per Hume i el va difamar; l’anglès pensava que el millor era tancar-lo al manicomi
A ‘Pickwick‘, Carner inventà paraules del no res i neologismes no neollatins; Fabra se les va apuntar
La capital catalana és i ha estat el tema major d’una gran part de la novel·lística en català i en castellà dels últims 150 anys
La traducció de Fulquet i Santiago de Rilke és un regal per als escassos lectors de bona poesia que queden
Va dubtar de ser pastor, va fer de preceptor i va compondre unes poesies gens menyspreables fins i tot quan ja no tenia seny
Dickens tenia al seu abast mitja dotzena d’edicions de l’obra de Cervantes. La influència és clara
La nova traducció de les Odes d’Horaci a càrrec del llatinista Jaume Juan Castelló és una boníssima notícia
Samuel Butler, que va traduir la gran epopeia d’Homer a l’anglès, estava convençut que l’havia escrit una dona
Lliçó de Balzac: la burgesia acabaria com ho ha fet, ofegada en el relativisme moral, hipòcrita i condescendent davant el furt
L’intel·lecte “furiós” que travessa tota l’obra de Paul Valéry es pot apreciar ara en català al recull ‘Tal qual’
Lichtenberg, pioner en l’art de l’escriptura breu, rebutjava els erudits per les seves ocurrències artificials
“No fem altra cosa que glosar-nos els uns als altres”, diu Compagnon citant Montaigne. Així fan Dante i Cervantes
Un país sense inflació nacionalista deixa que la cultura popular vagi al seu ritme i procura ajuda a l’altra
La literatura sempre s’ha fet per fer passar una estona agradable als oïdors i llegidors. En aquest sentit, és un fet que distreu més tot el que avui pot trobar-se als 'smartphones' que qualsevol llibre, per molt agradívol que sigui
Els monarques posseeixen uns atributs heretats de teocràcies antigues que cap súbdit no pot discutir
En el seu llibret de 1517 sobre la concòrdia, l’humanista dibuixa un programa òptim per a la Catalunya d’avui
“Algú pot creure seriosament que un dia la tècnica aconseguirà crear un prodigi que avantatgi el llibre?”, deia l’escriptor
Som esclaus d’un Poder que s’ha constituït com una causa eficient que ni localitzem: un virus imparable de debò
Flaubert i Kafka van fer dues narracions inversemblants sobre doctors i malalties, però amb fons de veritat
Les autoritats sanitàries han permès de seguida que la gent faci esport, però no anar als centres de culte o a una llibreria
El que va dir ella, o el seu pare, són coses que les nostres autoritats sanitàries haurien d’haver conegut
La naturalesa fa el que vol i quan vol: el món d’avui és més ple de misèries i contradiccions que el que va conèixer Voltaire
El cristianisme és responsable d’una idea molt generalitzada: epidèmies i malalties no són altra cosa que un càstig de Déu
Si el confinat té el ‘Quijote’, un ‘Picwick’ via Carner o un ‘Shandy’ via Marías, té bones lectures per dos mesos
A 'Noms propis', l’escriptura de l'autor és prodigiosa, tan artificial com la seva poesia mateixa
Buscà que el sublim emergís no només de la natura, sinó també de la vida diària, dels afers socials i la política