El boig dels esborradors
El Zorro, que es va estrenar el 1957 però que encara s'emet a l'Argentina, va inspirar una de les anècdotes més divertides de la meva adolescència
La sèrie de la meva vida
El dia que la meva mare em va salvar d’Escobar
És difícil no mirar 'Narcos' amb reserves per l’entronització de la figura d'Escobar i la modificació de situacions per fer que la sèrie sigui més espectacular
Vídeo
Les atractives clavegueres del poder
‘House of Cards’ em va enganxar quan vivia a Washington per imaginar de prop què passava entre els bastidors de la política dels Estats Units
Un xiclet i una caixa d’eines per salvar el món
Durant set trepidants temporades, MacGyver va recórrer a l'enginy per lluitar contra el mal
Un sofà a la deriva
Potser la millor manera de submergir-se en l'univers de David Lynch és deixar que s'endinsi dins teu a través de somnis (i malsons)
Jo també vaig ser la nena de les ulleres
La sèrie 'Dr. Slump' va impregnar d'imaginació poc habitual una generació de nens que anhelàvem viure a la Vila del Pingüí
Qui té por de Josep Lopes?
Els nascuts els noranta veiem en la sèrie 'Plats bruts' una finestra a una altra Barcelona
Patacades i sofà d’escai
'El Equipo A' era una sèrie que començava amb un contracte i acabava amb un bon pla. Tots els capítols eren racistes, masclistes i políticament incorrectes
Un lloc on no passa mai res
La primera sèrie d'Antonio Mercero, estrenada el 1971, més que apologia del règim era costumbrisme neorealista pur
Qualsevol embaràs necessita la seva sèrie
A les cinc del matí, quan el terror pel que havia de venir m’envaïa i la ment em demanava de posar ordre al setè calaix de la roba, arrencava un altre capítol de ‘Sexo en Nueva York’
Els Visitants encara són aquí
Més que una al·legoria de les dictadures, ‘V’ va ser una gran sèrie d'aventures
Mitja hora sortint de mare
'Girls', la vida de quatre noies de vint-i-pocs al barri novaiorquès de moda
El vampir d’Igualada i les noies dels vuitanta
Un detectiu que obté el títol per correu i sis models pluriempleades van captivar l'audiència infantil als inicis de TV3
Va existir un altre món
Allà hi havia Charles Ryder i l'elegant i desvalgut Sebastian Flyte. El cas és que em vaig veure preparat per ser convidat a la mansió dels Flyte
Xin-xin per ‘Cheers’
La col·lecció de personatges que pul·lulen al voltant i dins de la barra quadrada del bar és superba
Una lliçó de periodisme
La sèrie va ser, és, una escola de periodisme. Els que hem tingut la sort que hi hagués 'lous grants' tutelant-nos la feina sabem que és una bona manera d’aprendre l’ofici
Mai més orfes de sèries
Els problemes d’una nena superdotada, l’avortament, l’adopció per part d’homosexuals o el càncer sense embuts són exemples de la pedagogia de fons de la sèrie
KITT, vine cap aquí!
La sèrie que protagonitzava David Hasselhoff era pur entreteniment i, de passada, reforçava els valors de l'era Reagan
Quan estimàvem McNulty
Ara està de moda no haver vist 'The Wire' i dir que és una cosa de culturetes
Destil·lat d’estiu sense mòbil
A 'Verano azul' només li falta fer olor d''aftersun' i aborda debats socials dels vuitanta
‘Médico de familia’ amb salsitxes
La sèrie d'Emilio Aragón va marcar una generació, l’hora del pati i el meu sopar dels dimarts durant quatre anys, del 1995 al 1999
Ni Messi ni Cristiano: Oliver Atom
'Campeones' evoca la superació, el sacrifici personal pel bé comú. I en l’edat de somiar-ho tot, això ven
Mitologia fosca
En la sèrie ‘Els cavallers del zodíac’, els bons no ho són mai del tot i els dolents tenen els seus motius per ser-ho