brou de llengua
Aina Moll, donassa
La primera directora general de Política Lingüística va donar la gran empenta a la normalització
Brou de Llengua
Les paraules s’empoderen
Malgrat les objeccions normatives, ‘empoderar’ i ‘empoderament’ són cada cop més freqüents
Un dia a l’Optimot
Crònica de l’estada a la seu del servei de consultes més popular en llengua catalana
brou de llengua
Manuel Valls, la dona de Nou Barris i la indolència d’Ana Pastor
El candidat de Ciutadans a Barcelona converteix la sociolingüística en postveritat
El cagar i el tió
Més que corregir el terme ‘cagatió’, cal entendre per què s’ha estès i decidir si n’hi ha per tant
Arriba el llenguatge animalísticament correcte
Els animalistes ja postulen la substitució de les frases fetes on apareguin bèsties en fórmules denigrants
El neologisme del 2018: Voteu ‘sororitat’
El concurs hauria de premiar la creació de llenguatge de l’última onada feminista
Senyoros de la RAE
El recent ‘Libro de estilo’ rebutja els intents del feminisme per construir un llenguatge inclusiu
Voxos, fatxes i llengua
Els plans de Vox en matèria de llengua ja van ser implantats pel franquisme, sense èxit
Les majúscules ja no són el que eren
Algunes empreses i entitats influeixen en la manera d’escriure el seu nom a fi de consolidar la marca
Llenguabarreig a les aules
L’informe d’Ensenyament sobre les llengües a l’escola fa una aposta clara, però confusa, pel multilingüisme
Pompeu Fabra en orsai
Alguns mots del lèxic del futbol no tenen reconeixement normatiu ni tampoc qui els faci servir
U d’Octubre, no Primer d’Octubre
Dilluns vinent no es commemora el primer dia d’un mes, sinó la data d’un referèndum
I això que no ha passat res
Després de la quietud del 155, els defensors del castellà tornen a la mobilització
Quan en dèiem pleonasme
La nova gramàtica de l’IEC valida duplicacions pronominals que solien ser perseguides
BROU DE LLENGUA
Elogi de la traducció
L’error en la demanda contra Llarena ha posat el focus en una feina que no té tot el reconeixement
Esclar, per això és clar ‘perxò’
L’aglutinació de mots és una via habitual de formació de paraules noves, sobretot adverbis
Diglòssia ‘citoyenne’
Manuel Valls entra en el debat lingüístic distingint entre idiomes universals i llengües d’estar per casa
I ara què?
Ens cal un nou marc de referència que superi la normalització lingüística i no ho fiï tot a l’estat propi
Els asturians fan coses
La mobilització per l’oficialitat de l’asturià ha de ser model per al foment de la llengua catalana
Dones que treballen i no cobren
L’ús del masculí ‘treballadors’ serveix a una empresa cordovesa per no pagar les treballadores
L’horror de ‘per’ o ‘per a’
La nova gramàtica normativa ha aprofundit les dificultats per (a) triar davant d’infinitiu
Amb Iglesias hem topat
Mentre la dreta castissa es queixa d’imposicions, l’esquerra cosmopolita es mira les llengües des del costumari
Ara li toca al valencià
Després de fracassos a Aragó, Balears i Catalunya, el PP porta a València la batalla de la llengua
I les mules eren sabatilles
Cal disposar d’informació prèvia per descodificar paraules en altres llengües
Les reines de la foto
L’ús del femení plural per a Letícia i Sofia no deixa de reflectir un llenguatge sexista
Rebel·lió i violència
El llenguatge jurídic limita el sentit de les paraules i obliga a interpretar els fets
Sense notícies de la casella fantasma
L’amenaça que el 155 serviria per dinamitar la immersió lingüística no acaba de concretar-se
Més responsabilitat que entusiasme
La Llei de Normalització no agradava a ningú, però va ser fruit d’un acord ara impensable
I per què es parla el català?
L’èxit de la llengua catalana pertany a la gent i als mecanismes legals dels quals ens hem dotat
Invasió de competències
El Tribunal Constitucional ens ha recordat que és el Parlament qui legisla sobre educació a Catalunya
L’imperi (de la llei) contraataca
La sentència del TC sobre l’aranès posa punt final a l’empatia amb la normalització lingüística