La llengua de l’imperi
El castellà s’estén a Amèrica per tres factors: conquesta, colonització i assimilació lingüística
Brou de Llengua
Hi ha camp per córrer en el Pacte Nacional per la Llengua
Llàstima que en l'acord no hi sigui el PP, s’hauria desmarcat de forces tel·lúriques
I què hi diuen els metges?
Fer canviar de llengua el pacient no sembla d’entrada una teràpia gaire benigna
La gramàtica no pot ser un armari
La creixent visibilitat del no binarisme topa amb les limitacions de la mateixa morfologia
Cosa de totis
L’ús d’un morfema en -is per al no binarisme sacseja la gramàtica, però visibilitza un col·lectiu
Un revulsiu per a la informalitat
La gramàtica ha permès a escriptors i traductors alliberar-se de cotilles i cursives
BROU DE LLENGUA
La pinça
El català perd presència a l’espai públic a causa de la pressió de dues ideologies antagòniques
I la dièresi quan?
L’ortografia d’una llengua ha de fugir del fetitxisme i ser menys simbòlica que funcional
A la recerca de l’audiovisual perdut
L’oferta de televisió en català no pot dependre d’un sol canal o d’una sèrie
Llengües contra el sistema
La pressió del mercat sobre les llengües minoritàries genera cada cop més moviments de protecció
El dret que ni se t’adrecin en català
La justícia ha donat la raó als sectors bilingüistes que no volen veure el català ni en pintura
L’endevina de Dostoievski
L’autor de ‘Crim i càstig’ tenia un estil tan caòtic que, més que corregir-li la llengua, se l’havia d’intuir
L’‘état profond’ contraataca
França invalida la immersió en llengua regional mentre ja es demana la reforma de la Constitució
Notícies de pactes per la llengua
L’entesa entre ERC i Junts apunta a un gran acord pel català que hauria d’incloure classe política i societat civil
Dos mons a les aules
La universitat rebaixa la polèmica pel canvi de llengua mentre els estudiants parlen d’emergència lingüística
Seguiu Jorge Pueyo
L’ordenament jurídic fa que el català de la Franja es pugui beneficiar de l’avenç de l’asturià i l’aragonès
Més català a Perpinyà que a Fraga
La nova llei de llengües francesa millora el reconeixement que procura la mateixa Constitució espanyola
No hi ha llengües millors
La diversitat lingüística, a més d’una riquesa, esdevé garantia d’igualtat respecte de les llengües hegemòniques
Una llengua infrafinançada
Només 1 de cada 1.000 euros de despesa de la Generalitat es destina al foment del català
Abandonats a la inèrcia
El silenci en matèria de llengua en el terreny polític contrasta amb les alertes llançades pels experts
Quaranta anys de ‘manifiestos’
L’aniversari dels 2.300 ha coincidit amb la crisi de Ciutadans, el partit que n’ha desenvolupat més les tesis
Sense pedres al fetge
El seguiment escrupolós de la norma ha tendit a evitar l’espontaneïtat i els recursos col·loquials
Paraules contra torpedes
L’elaboració d’un gran diccionari es considera una peça bàsica per a la pau entre les dues Corees
Una llengua postnormal
L’ocàs de la normalització i la Catalunya ciutat han allunyat el miratge de la normalitat lingüística
Onomasticonline
El català amplia les fonts de consulta a la xarxa amb el diccionari toponímic de Coromines
La llengua en campanya
Els candidats semblen més pendents de la llengua que parlen que no pas d’explicar les seves mesures pel català
Alguna cosa es belluga
Aparcat el debat sobre l’oficialitat, sembla haver-hi certa renovació de discursos i propostes sobre la llengua
Vacuna, vaccí
Sovint la tria entre dos termes igualment correctes comporta un judici sobre la història de la llengua
Les xarxes i el col·loquial escrit
La tecnologia ha donat un espai nou a fórmules populars que fins ara pertanyien a l’oralitat
Per la reintroducció de l’ós
De tots els diacrítics escapçats, només el plantígrad mereix que l’IEC s’hi repensi
Voteu ‘grup bombolla’
El concurs pel neologisme de l’any obvia ‘covid’, el terme realment nou que ha marcat el 2020
Llengua, llibertat i privilegi
El lloc on naixem determina també les tries lingüístiques que fem i els beneficis que en traiem
Enyorant Montilla
La llengua catalana perd pes en la comunicació política i institucional en favor del castellà
I demà, 40 parlants menys
L’ús de la llengua catalana a Barcelona cau cinc punts en cinc anys i perd un terç dels joves
BROU DE LLENGUA
Descolonitzar la ment digital
Davant la potència de les llengües grans, queda l’ús de les llengües petites com a mecanisme per a la revolta
Un mirall del que no volem veure
La novel·la ‘El càstig’ busca trencar les convencions sobre la llengua literària a través del realisme
La llengua pròpia de Gibraltar
La minorització del castellà al penyal hauria de servir per generar empaties entre territoris
Si Europa no parla català, trolegem-la
El Dia Europeu de les Llengües ha servit per difondre un patró lingüístic i generacional ben poc divers
Parlant d’estil
Magí Camps apel·la a un concepte propi dels mitjans per promoure un ús més conscient de la llengua
Cap a un paradigma multicèfal
L’IEC, l’AVL i la UIB signen un acord per elaborar una norma unitària que respecti la variació
Carner i la llengua per ser
Dos discursos del poeta descriuen la il·lusió i la desesperança sobre la situació del català a l’exili
Això era i no era un drama
La nova sèrie bilingüe de TV3 relega el paper normalitzador de l’audiovisual en benefici del realisme
brou de llengua
Mala peça per al català a TVE
El relat pujolista ha fet arrelar la idea que a la tele la normalització lingüística és cosa de TV3
No, Catalunya i València no han de parlar en castellà
El Suprem fa prevaler la legislació estatal per mantenir les comunicacions en la llengua pròpia