El Parlament aprova la llei de l'Aran que reconeix el seu dret a decidir
El ple del Parlament ha aprovat avui la llei de l'Aran, que reconeix la identitat pròpia d'aquesta comarca pirinenca, identificada al text com a part de "la realitat nacional occitana". La disposició la dota d'un reconeixement propi i també inclou el dret a decidir de la Vall d'Aran.
La llei, que havia estat consensuada entre la majoria de grups en una ponència conjunta, ha estat aprovada gairebé per unanimitat quan s'ha votat la globalitat del text, tot i que l'esmena transaccional sobre el "dret a decidir" el seu futur no ha rebut els vots favorables del PP i Ciutadans (C's).
Sobre aquesta qüestió, el text indica que: "La Generalitat, amb la participació del Consell General d'Aran, i d'acord amb la Llei 10/2004, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries, ha d'iniciar un procés informatiu i participatiu per convocar una consulta, que ha de celebrar-se en un termini no superior a sis mesos" des de l'entrada en vigor de la llei "per conèixer l'opinió del poble aranès sobre el text aprovat".
En la votació global de la llei, que és de "desenvolupament bàsic de l'Estatut", han votat a favor tots els grups menys el de Ciutadans, que s'ha abstingut, tot i que el text havia arribat al ple amb esmenes parcials de tots els grups: 33 del PSC, 17 de la CUP, 16 de Ciutadans, 15 d'ICV-EUiA, 6 del PP, 2 de CiU i 1 d'ERC.
El text reconeix l'organització institucional política i administrativa aranesa
La llei de l'Aran pretén reforçar "els interessos i vincles que històricament han unit l'Aran –comarca de la Val d'Aran– amb Catalunya", tot i que reconeix que aquest territori no forma part de la "realitat nacional" catalana sinó de l'occitana.
Amb aquesta finalitat, la llei dota el territori aranès d'un reconeixement cultural, històric, geogràfic i lingüístic, i també estableix el "règim especial propi de l'Aran" per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics i la identitat.
A més, el text reconeix l'organització institucional política i administrativa aranesa i garanteix les seves competències, recursos i autonomia per "governar, ordenar i gestionar els interessos del territori".
La llei de l'Aran estableix la divisió territorial, que no és la mateixa que la catalana i se sustenta sobre sis "terçons" (províncies o comarques), a més de reconèixer la bandera, l'escut, la seva festa nacional i l'himne.
També estableix l'aranès com a llengua pròpia i el seu ús preferent per part de les administracions públiques.
Es reconeix Viella com a capital, defineix les funcions del Consell General d'Aran –el seu govern–, així com d'altres òrgans institucionals, i també fixa el seu sistema electoral sobre la base territorial dels "terçons".
