El País

Els 10 llibres d'ELPAÍS.CAT per Sant Jordi

Per Carles Geli

Aquestes són les 10 propostes de lectura d'ELPAÍS.CAT. Una selecció per la Diada de Sant Jordi que recull el bo i millor dels gairebé 100 títols que ha ofert el suplement de Cultura Quadern aquest dijous.

Cubierta del libro

BEST-SELLER

Regreso a Berlín

VERNA B.CARLETON

Traducció de Laura Salas Rordríguez

Periférica & Errata naturae

408 pàgines | 21,50 euros

Eric Devon o Erich Dalburg? Tots dos són un de sol. Eric Devon és el personatge principal de la novel·la Regreso a Berlín i Erich Dalburg... també. La mutació d'un nom a l'altre és precisament el cor de la història que narra el llibre, la del difícil trànsit personal que fa un home que fuig de l'Alemanya nazi el 1932, de la qual no vol saber res de res —fins al punt de fer-se britànic— i a la qual torna a finals dels cinquanta per enfrontar-se al seu passat i poder suportar el present.

Un viatge a Berlín en la novel·la com el que va fer la seva autora, la periodista nord-americana Verna B. Carleton, el 1957, acompanyant una bona amiga, la fotògrafa alemanya Gisèle Freund —considerada una de les pioneres del fotoperiodisme—, que va fugir d'Alemanya el 1933. Comunista i d'ascendència jueva, dos motius de pes per sortir corrents. L'autora tenia família alemanya, de fet, el seu primer cognom era Von Kessler, el del seu pare, que la va abandonar. De manera que el viatge també va tenir per a ella, nascuda el 1914 a New Hampshire, interès personal per capbussar-se en el seu propi passat. L'escriptora, que es va casar a Mèxic amb Frida Kahlo i Diego Rivera oficiant de testimonis, mantenia contactes amb cercles d'intel·lectuals exiliats alemanys.

Carleton va insistir a Freund perquè tornés a Berlín. Allà, totes dues van comprovar el xoc que van viure els que van fugir dels Heil de l'Alemanya dels anys trenta quan tornaven a una ciutat que s'intentava refer de la guerra, dividida per un mur, el físic —encara no s'havia construït però es controlava el pas entre la República Federal i la Democràtica— i també el que s'alçava entre els exiliats i els que es van quedar —mirant cap a on?— mentre milers de persones desapareixien i morien.

El viatge de la novel·la de ficció és, en certa manera, similar a l'experiència que elles van haver de viure. Eric Devon, que viu a Londres, torna a Berlín acompanyat de la seva dona i una amiga nord-americana, que és la veu de la narradora, un paper en què l'escriptora devia sentir-se en el seu propi viatge. Un retrobament dur de l'Eric amb la seva família —ple de retrets pel silenci d'anys— i en el qual coneix totes les calamitats que han passat els que van aconseguir sobreviure i com van morir d'altres. Una reconstrucció gairebé impossible d'un passat perquè bona part dels escenaris ja no existien. I un pelegrinatge a un camp de concentració, el de Bergen-Belsen, que és presentat com “el parque ese de judíos donde tienen el monumento”. Regreso a Berlín, un llibre que es va sumir en un llarg silenci des que es va editar primer als Estats Units el 1959 i tres anys després a Alemanya, aprofundeix en l'aparent “desnazificació” d'aquells anys, una qüestió que el seu protagonista no es creu: “¿Dónde se imagina el mundo entero que se han ido esos fanáticos? No se han esfumado. Están en toda Alemania, en ambas zonas, trabajando pacíficamente sin la menor sensación de culpa por lo que hicieron. Te dirán que solo obedecían órdenes de sus superiores”.

Compra aquest llibre