El País

Els 10 llibres d'ELPAÍS.CAT per Sant Jordi

Per Carles Geli

Aquestes són les 10 propostes de lectura d'ELPAÍS.CAT. Una selecció per la Diada de Sant Jordi que recull el bo i millor dels gairebé 100 títols que ha ofert el suplement de Cultura Quadern aquest dijous.

Cubierta del libro

HISTORIA

La guerra alemana

NICHOLAS STARGARDT

Traducció de Ángeles Caso

Galaxia Gutenberg

800 pàgines | 29,50 euros

Gairebé un milió de civils alemanys van perdre la vida en els bombardeigs dels aliats en el darrer període de la Segona Guerra Mundial i les neteges ètniques posteriors. La mateixa Wehrmatch va patir 450.000 baixes només el gener de 1945, quan amb prou feines faltaven tres mesos pel final del conflicte. Dos grans misteris, a cavall entre la psicologia i la sociologia i la pura historiografia, queden encara avui per resoldre del tot: ¿sabia el poble alemany de la política d’extermini ètnic del règim nazi? I d’altra, ¿com és que va donar suport fins al darrer moment, lluitant i defensant les portes de la Cancelleria del Reich, per exemple, a la resistència militar, prolongant una guerra ja perduda de feia temps?

A totes dues preguntes respon, després de 20 anys de furgar en arxius de tota mena, el catedràtic d’Història Moderna d’Europa a la Universitat d’Oxford Nicholas Stargardt. Per poder-ho respondre, a banda dels gairebé 800 llibres que ha consultat, la clau de volta està en l’anàlisi de les cartes que des de soldats fins a oficials, però també entre la mateixa població civil, s’escrivia la gent i de dietaris personals, material que els serveis secrets anaven interceptant. Del seu buidatge es pot afirmar que el poble alemany (dues terceres parts del qual, per cert, el 1939 estava enquadrat en organitzacions nazis) tenia ja, a la tardor de 1941, coneixement de les barbaritats del règim. Tant és així que molts ciutadans participaven en les subhastes públiques mig improvisades que es feien dels objectes dels jueus o també que molts soldats duien, entre les fotografies de les seves nòvies o familiars, les d’execucions que les tropes feien en el seu avenç cap a l’est.

Els primers bombardejos seriosos dels aliats a finals de 1943, que culminarien en la destrucció d’Hamburg, fins i tot van provocar que els alemanys parlessin obertament al carrer de la seva responsabilitat per les matances de jueus, enllaçant causa i efecte amb l’infern que vivien per primer cop a casa seva. “No estem només destruint els jueus que lluiten contra nosaltres, volem literalment exterminar aquell poble en el seu conjunt!”, s’esparvera en el seu dietari, per exemple, el capità doctor August Töpperwien el 18 de novembre de 1943. Però no en tornarà a parlar fins el març de 1945...

Podria pensar-se que el terror portà el poble alemany a fugir endavant. No va ser aquesta la causa: les ensulsiades de Stalingrad i Hamburg van fer caure espectacularment, tot i que de manera força silenciosa per raons òbvies, la popularitat de Hitler i el seu règim, però en cap moment els alemanys van qüestionar el seu compromís patriòtic. La guerra estava justificada fins a l’últim segon per un sentit de responsabilitat familiar, gairebé genètic, que havia de dur el poble alemany a enfrontar-se de manera gairebé cíclica i infinita, per exemple, amb França o Rússia i el que representaven. A aquesta actitud no són alienes causes de tipus cultural (des de Nietzsche i Goethe fins al llavors ressuscitat Hölderlin i el seu text Abisme), fins a temes religiosos i socials des de 1933. En aquesta tan complexa com inexplorada rebotiga mental furga un llibre ja des d’ara cabdal sobre l’ànima alemanya de 1939 a 1945.

Compra aquest llibre