El País

Els 10 llibres d'ELPAÍS.CAT per Sant Jordi

Per Carles Geli

Aquestes són les 10 propostes de lectura d'ELPAÍS.CAT. Una selecció per la Diada de Sant Jordi que recull el bo i millor dels gairebé 100 títols que ha ofert el suplement de Cultura Quadern aquest dijous.

Cubierta del libro

POESIA

Cançoner

FRANCESCO PETRARCA

Versió de Miquel Desclot

Proa

662 pàgines | 22.90 - 9.99 euros

Francesco Petrarca (1304-1374) és el primer dels humanistes i el fundador de la modernitat poètica, la influència del qual arriba fins avui mateix. Si bé els seus ideals van residir sempre en l’antiguitat clàssica, inclòs l’ús del llatí com a llengua de cultura, va saber establir el seu toscà natal com a llengua literària. Va viure d’alguns beneficis eclesiàstics i al servei de diversos personatges poderosos, i va intervenir en política, en funcions de segon terme; però sobretot es va poder dedicar plenament a l’estudi i a l’escriptura. Tot i que en les seves afirmacions hi ha sempre molt de construcció deliberada d’una imatge, no exagerava quan deia: “En un altre temps voldria haver nascut… visc amb l’ànim enmig dels antics”.

Val la pena retenir unes quantes dades: l’obra petrarquiana (tractats històrics, tractats religiosos, poemes, epístoles…) és principalment llatina; l’escrita en llengua vulgar, que representa més o menys el 5% del total, consisteix en el Canzoniere i els Trionfi. El Cançoner aplega 317 sonets, 29 cançons, nou sextines, set balades i quatre madrigals, en conjunt 7.785 versos. Encara que esperava ser reconegut per la posteritat sobretot per Africa, un extens poema èpic en hexàmetres llatins a la manera de Virgili, que no va acabar, el Cançoner no és pas una obra marginal. S’hi va dedicar al llarg d’una quarantena d’anys, amb successives ampliacions i correccions; se n’han distingit fins a nou estadis de composició, des d’un primer recull de 14 peces fins a arribar al total definitiu de 366 —tants com dies té l’any, cosa que indica, si no una clau de lectura, segur que un propòsit de composició unitària—. Encara que en parlava com d’un entreteniment superficial, i malgrat que en algun moment li va posar el desconcertant títol de Rerum vulgarium fragmenta, no hi ha dubte que el poeta li va donar prou importància, encara que potser no tanta com la que ha acabat tenint.

En català ha gaudit d’una fortuna discreta; el més destacat traductor, Osvald Cardona, en va arribar a publicar uns dos terços el 1955, i hem hagut d’esperar que culminés l’esforç de Miquel Desclot, dilatat al llarg d’una vintena d’anys, i anticipat en successives antologies, per poder-lo llegir sencer. Acarats a l’original de Petrarca, ens trobem amb 366 poemes mètricament equivalents i amb el mateix esquema de rimes, en una llengua catalana perfectament actual i amb aquest punt d’intemporalitat que demana la versió d’un clàssic. Una introducció que és un model de síntesi i unes notes als poemes, només per comentar l’essencial, completen el volum.

El Cançoner és moltes coses: una exploració de la intimitat a partir d’una història d’amor; una recerca de la veritat i la pau, que comporta el rebuig de l’amor terrenal i l’afany de perfecció espiritual; un lament per l’inevitable final de totes les coses existents. Amb Petrarca neix, com diu Desclot, la “manera moderna d’entendre’s l’home a si mateix”, en què aflora una subjectivitat inquieta pels qüestionaments que la raó gosa posar, lluny de les certeses medievals, i desbordant de sentiments encontrats.

Compra aquest llibre