El País

Els 10 llibres d'ELPAÍS.CAT per Sant Jordi

Per Carles Geli

Aquestes són les 10 propostes de lectura d'ELPAÍS.CAT. Una selecció per la Diada de Sant Jordi que recull el bo i millor dels gairebé 100 títols que ha ofert el suplement de Cultura Quadern aquest dijous.

Cubierta del libro

CATALÀ

Els estranys

RAÜL GARRIGASAIT

Edicions de 1984

186 pàgines | 17,50 euros

L’any 1837, un aristòcrata prussià, el protagonista d’Els estranys, s’uneix als tradicionalistes de la primera guerra carlina, però l’absència de calma que experimenta d’ençà que arriba a Solsona no és deguda a l’aire bèl·lic que es respira a la zona, sinó a la vida ordinària, que se li converteix en una realitat magnètica tan difícil de comprendre com una culpa o una angoixa que provinguessin d’una dimensió hostil de l’infinit. A ningú li importa gens la carta de recomanació que du, ningú li dona cap ordre, i l’idioma de seguida es revela com un obstacle infranquejable. A l’hospital, el protagonista es desmaia i rodola escales avall quan veu un metge que serra l’os de la cama d’un ferit amb un ganivet de carnisser, el seu organisme no tolera la ingesta de cargols, i als últims capítols ha de suportar el martiri d’una llaga a la boca. Al costat de les peripècies d’aquest protagonista, hi ha els passos d’un altre personatge, traductor i germanòfil com l’autor, Raül Garrigasait (Solsona, 1979), que escriu el relat dels mesos que l’aristòcrata prussià s’està a Solsona de la mateixa manera que Buster Keaton s’estaria a l’infern.

Els estranys és menys una novel·la de la guerra carlina que l’autoritat d’una veu que narra una drôle de guerre: és un sostingut acte de domini, i no es tracta tant d’aconseguir una il·lusió de veritat com d’obtenir que el lector admeti la instauració d’un univers de llenguatge: a Garrigasait no li interessa l’argument a la manera tradicional, sinó la tensió que es va generant, el pensament literari com una actitud davant de la realitat i la manera de percebre-la i expressar-la a través de l’estil. El narrador posa sobre la taula unes condicions peremptòries, i no para de recordar qui mana durant la lectura.

A Els estranys no hi ha altra realitat ni valor que la veu deliberadament artificiosa que narra, i, amb una prosa àgil i diàfana, són múltiples les ocasions en què Garrigasait fa esclatar unes imatges dotades d’una extraordinària capacitat explicativa per suggerir dimensions enigmàtiques, subratllar amb llum l’evidència de les seves ombres i entronitzar incerteses. El drama conviu amb el grotesc, i el conjunt assoleix una categoria de misteri i uns perfils d’irrealitat o d’irracionalitat d’una enorme eficàcia humorística: a Els estranys hi desfila una caravana portentosa de personatges estrambòtics, tot i que seria erroni suposar que aquests tipus extravagants tenen una dimensió simbòlica perquè cada un dels comparses pintorescos que figuren en el relat aporten una llum peculiar sobre les raons i els desvaris que originen la guerra. La intriga central, la inquietud inactiva del protagonista, es conjuga molt bé amb situacions que constituirien per elles mateixes uns textos autosuficients, però, gràcies a la solidesa de l’impecable art de narrar de Garrigasait, aquests cèl·lules de possible consistència independent es lliguen entre si amb la certesa aclaparant que només podia ser d’aquesta manera.

Compra aquest llibre