La Masia, mirall del món i del Barça
Un dels millors indicadors de la salut blaugrana és la seva capacitat per associar cada etapa a un futbolista del planter
Les tasques de demolició del Miniestadi, immortalitzat des de la seva inauguració el 1982 per aquella imatge en la qual es veu Amor substituint Maradona, han coincidit amb l'estrena de l'estadi Johan Cruyff i la irrupció d'Ansu Fati, un davanter que ni tan sols ha hagut de jugar al Barça B per arribar al Camp Nou. Tot i que els temps canvien vertiginosament, un dels millors indicadors de la salut del Barça és el planter i la seva capacitat per associar cada etapa amb un futbolista vinculat a la Masia.
El millor Barça ha construït el seu relat a partir de futbolistes com Samitier, Segarra, Guardiola, Puyol, Xavi, Iniesta o Messi. Molts jugadors es van formar als filials, com l'Espanya Industrial, el Comtal, l'Atlètic Catalunya, el Barcelona Atlètic o el Barça B, amb molt bons tècnics i caçatalents únics del nivell de Poszony, Llorens, Botero, Laureano, Olivé, Tort o Xavi Puig, i en camps com els de Sol de Baix, les Corts, Fabra Coats o Miniestadi.
Encara que hi ha també figures que van transcendir individualment en temps d'escassetat col·lectiva, com el Lobo Carrasco, Rojo o Iván de la Peña, el principal moment de glòria blaugrana es va donar el 2010 quan Messi, Iniesta i Xavi van ocupar el podi de la Pilota d'Or del 2010 després que guanyés el Mundial la selecció espanyola, el millor equip contra el qual s'ha enfrontat Messi, segurament perquè va sentir d'alguna manera que jugava contra el seu Barça.
Aquell èxit es va considerar irrepetible fins i tot per tècnics que han apostat decididament pel planter com Guardiola i Tito. Sense generacions úniques, o lleves excel·lents, s'imposa l'aposta per solistes o especialistes, com en el seu moment va ser Milla o més tard Busquets, exponents de la figura del mig centre, el signe de distinció blaugrana, o per davanters inesgotables de l'estil de Pedro o Carles Pérez, o golejadors com Bojan.
El focus ara està centrat en Ansu Fati. El guineà va formar part d'un Aleví A amb Take Kubo, Eric García i Guillermo Amor. Kubo va fitxar pel Madrid i juga cedit al Mallorca, Eric és al Manchester City i Amor va anar a parar al Leeds. Així que avui resulta impossible que Fati, Kubo, autors de 56 i 73 gols en aquell equip de nens, i Eric puguin evocar el Barça de Xavi, Iniesta i Messi. Ha canviat la vida, han variat les lleis del mercat i ja no hi ha lleves com la de lo Pelat o la del Buitre al Madrid.
Els cadets actuen com a professionals i es disgreguen en edat juvenil, circumstància que dificulta la tasca dels clubs formatius, pocs amb el segell del Barça i de l'Ajax, que no va poder retenir De Ligt ni l'avui blaugrana De Jong. Davant d'aquest context, el mèrit del Barça ha estat saber buscar i trobar el jugador que il·lustri la nova època des de la finestra de la Masia. Ansu Fati va arribar de Guinea, respon al perfil dels millennials i ha metabolitzat el joc blaugrana des que als 10 anys va ingressar procedent de Sevilla. Avui juga al Camp Nou després de caure el Miniestadi i aixecar-se l'estadi Johan Cruyff.
Sobre la firma
