De capellans
Són els capellans els que han contribuït a tants suïcidis i dolor entre els LGTB
No crec que hi hagi gaires capellans que llegeixin aquesta secció del diari. És una llàstima, perquè potser els convindria saber fins a quin punt poden arribar a fer-me fàstic.
Em fan fàstic perquè, de petit, n’hi va haver dos que van intentar grapejar-me. Jo tenia nou anys, la primera vegada, i vivia en un internat salesià. La segona vegada en tenia 12, i el capellà en qüestió ens feia classe de religió a l’escola privada on jo anava. Per fortuna, cap dels dos no va aconseguir res.
Em fan fàstic pel mal que van fer a la meva generació, quan, gràcies al franquisme, utilitzaven el seu poder per reprimir-nos, predicant la por al sexe i a l’infern. Tenint en compte les violacions que han fet a tants menors, no sembla pas que, a ells, l’infern els faci gaire por.
Em fan fàstic per la ment recargolada que tenen. Un exemple: el nunci del Vaticà a Espanya ha declarat que hem de deixar que Franco reposi en pau, i no pas ressuscitar-lo!!! I pontifica que, ja que alguns hi estan a favor i els altres en contra, no el podem jutjar, perquè Déu ja s’encarregarà de fer-ho. No he vist mai cap encarnació més fastigosa de la hipocresia!
Em fan fàstic perquè s’apunten als nacionalismes. Els bascs no condemnaven els assassins que mataven gent innocent, nens inclosos. I els catalans estan a favor de l’anomenat procés, una beneiteria que ha causat els pitjors mals al país després de la Guerra Civil i el franquisme. No és que hi estiguin a favor i callin, no: a més a més ho prediquen.
Em fan fàstic els acudits que expliquen. Un exemple: un capellà, col·lega meu al Departament de Filologia, em va explicar aquest acudit: Un home es va anar a confessar i va dir: “Mire, padre, yo soy castellano”. I el confessor li va respondre: “Això no és cap pecat, fill meu; és un defecte molt gros, però no és cap pecat”. Aquest personatge tan graciós era, en vida, un prevere molt venerat a la ciutat de Girona. I encara ho és després de mort.
Em fan fàstic perquè marginen els membres del col·lectiu LGTB, els consideren malalts quan, en realitat, són persones totalment normals, molt més normals que ells, i són justament els capellans els que han contribuït a tants suïcidis i sofriments provocats per aquest rebuig. A més a més, sostenen que els homosexuals s’han de sotmetre a una cura. De fet, són ells que s’hi haurien de sotmetre per la seva inherent beneiteria.
Em fan fàstic, per la seva manca de vida moral. Ja sé que no es pot generalitzar mai, i que hi deu haver capellans moralment correctes, diferents dels seus fastigosos correligionaris. Però és curiós: d’aquests, no n’hi ha cap que alci la veu per acusar-los. Per tant, ho sento, però aquests també em fan fàstic. Em fan fàstic tots, amb una sola excepció: els que tenen cura dels immigrants i els pobres.
