_
_
_
_
_

El documental que destapa ‘el Monstre de Banyoles’

Diverses persones denuncien un professor per abusos que ja han prescrit

L'escola Baldiri Reixac en un fotograma d''El Monstre de Banyoles'.
L'escola Baldiri Reixac en un fotograma d''El Monstre de Banyoles'.TV-3

Un grup d'estudiants d'una escola pública de Banyoles (Pla de l'Estany) va denunciar abusos per part d'un professor en un documental emès aquest dimarts a TV3. El Monstre de Banyoles retrata la violència física i els abusos sexuals que diversos alumnes del Baldiri Reixac (La Vila) van patir fins al 1995. “La justícia espanyola es troba a anys llum dels drets de les víctimes d'abusos”, denuncia Meritxell Carpio, la víctima que va treure el cas a la llum en un llibre. Amb 39 anys, no ha pogut denunciar els fets perquè el presumpte delicte ja ha prescrit.

El treball de TV3 no esmenta el nom del professor. “Em podria denunciar per calúmnies i després del que em va fer no em vull arriscar”, lamenta Carpio. El mestre no nega el relat de les víctimes en un enregistrament d'àudio que surt al vídeo, on exposen abusos sexuals dues dones més.

L'ús de la força i d'insults per part del professor eren vox populi al municipi. Diverses persones van denunciar els seus casos a les xarxes socials després de l'emissió del programa, així com la complicitat d'altres mestres, que no van denunciar mai el seu company i que van rebutjar sortir al documental. Alguns exalumnes suggereixen que el mestre denunciat no era l'únic que infligia abusos al Baldiri Reixac. L'actual director del centre, Ramon Muñoz, assegura que desconeixia la gravetat del cas fins que es va fer mediàtic. L'Ajuntament no ha volgut posicionar-se sobre els fets.

Lars Serra, alumne entre el 1994 i el 1995 del batejat com a monstre en el documental, va recordar dimecres en declaracions a aquest diari com el professor se li adreçava amb el nom merda entre el seu nom i cognom. Assegura que va rebre algun calbot i empenta i que va deixar d'anar a classe durant un mes per por del professor. S'amagava a les golfes de casa. "Van tardar tres setmanes a avisar la meva família”, exposa.

Gemma Colprim, de 63 anys, va tenir el professor durant el franquisme. Recorda que la violència que exercia la va portar a evitar que els seus fills anessin a classe amb ell anys més tard. Amb la finalitat d'aconseguir-ho, es va reunir amb el llavors director del centre, Rafel Ponsatí, a qui retreu que en el documental minimitzi la manera d'actuar del mestre, que ara té 86 anys.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_