_
_
_
_
_

Garriga, ‘soldat’ de Vox per la “pàtria”

El candidat per Barcelona, fill d'una equatoguineana, fa servir un llenguatge incendiari i celebra el cop del 36

Garriga, en un acte de Vox a Barcelona, el 30 de març.
Garriga, en un acte de Vox a Barcelona, el 30 de març.Albert Garcia

Ignacio Garriga (Barcelona, 1987) parla a poc a poc i sense estirabots, però la seva retòrica desborda hipèrboles patriòtiques. El candidat de Vox per Barcelona a les eleccions generals del 28-A es vesteix de soldat per salvar el país. “La responsabilitat ens demana fer un pas endavant per mantenir la supervivència de la nació”. “Un moment clau per al ressorgiment de la nostra pàtria”. “Defensar Espanya fins a les últimes conseqüències”. Són frases que va pronunciar Garriga en un míting dissabte davant de 100 persones al barri de la Sagrera de Barcelona. Fora de l'auditori, un ampli desplegament policial acordonava antifeixistes que protestaven per la presència de Vox. El míting va ser un acte de reafirmació col·lectiva i llenguatge desacomplexat, entre proclames de “Viva España” per a un partit que demana eliminar l'autonomia catalana.

El nosaltres contra ells va estar present en tot el discurs de Garriga amb frases que podrien pronunciar el president nord-americà, Donald Trump, o alguns populistes europeus d'ultradreta. Els mitjans de comunicació són “maquinàries de guerra de propagació de l'odi”. L'oposició és una “taronja trituradora mecànica de l'extrema esquerra, revolucionaris i marxistes”. Les institucions s'han omplert d'“oligarques, lobbys, partits que s'han abandonat a aquest cosmopolitisme europeista”.

Garriga, portaveu al comitè nacional, és un candidat atípic per a Vox. És fill d'immigrants —la seva mare és de Guinea Equatorial i el seu pare, català— en un partit que enalteix la hispanitat, demonitza la immigració i proposa elevar els requisits per rebre la nacionalitat. “Si Vox fos racista o tingués alguna cosa contra els estrangers, jo no hi podria ser”, va dir el desembre del 2018 en una entrevista a El Español, en la qual va subratllar que la seva mare sempre ha estat espanyola perquè va néixer en una colònia i va arribar legalment a Espanya. Parla català perfectament, tot i que en el míting només va fer servir el castellà.

La mare ha guiat el camí polític de Garriga, que és pare de quatre fills i el menor de cinc germans. Ella va formar part de les llistes del PP a Sant Cugat del Vallès. El fill, que va estudiar a La Farga —escola religiosa vinculada a l'Opus Dei— també va entrar en el partit al mateix municipi fins que es va cansar per considerar-ho tebi. El 2015, va assumir la presidència de Vox a Sant Cugat i va ser candidat a les municipals, on va aconseguir l'1,32% dels vots.

En els últims anys, Garriga no ha fet escarafalls al franquisme. “D'entrada, la meva condemna a les morts a tots dos bàndols, però celebro que uns valents ens alliberessin del jou comunista”, va escriure a Twitter el 18 de juliol del 2017, en l'aniversari del cop d'Estat del 1936, que va suposar l'inici de la Guerra Civil i va derivar en 36 anys de dictadura. Dels transsexuals diu que “requereixen tractament psiquiàtric”, s'oposa a l'avortament i defensa la “identitat cristiana”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_