_
_
_
_
_

No va ser pel nas de pallasso

La jutgessa arxiva la causa contra el regidor d'ERC Jordi Pesarrodona per un delicte d'odi i resistència greu a l'autoritat

Rebeca Carranco
Jordi Pesarrodona, davant del Departament de Governació.
Jordi Pesarrodona, davant del Departament de Governació.

El regidor d'ERC i pallasso de professió Jordi Pesarrodona no va ser imputat per un delicte d'odi per portar un nas de pallasso i col·locar-se unes hores al costat d'un guàrdia civil, durant els escorcolls a la seu de Governació de la Generalitat el 20 de setembre. Els agents el van acusar d'aquest delicte per la seva "actuació pública, incitant directament a l'hostilitat contra els agents" i "animant mitjançant discurs les masses congregades a la desobediència activa" l'1 d'octubre, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), on és regidor de Cultura, segons recull l'atestat policial.

La titular del jutjat d'instrucció 2 de Manresa ha arxivat provisionalment la causa; així, doncs, el regidor no és responsable del delicte d'odi en cap cas. Tampoc ho és del delicte de resistència greu a l'autoritat, del qual també l'acusaven l'1 d'octubre, per no permetre el pas als agents al col·legi. La magistrada considera, després d'escoltar dilluns en declaració un tinent de la Guàrdia Civil, que "no hi ha prou elements per entendre acreditats" tots dos delictes.

El cas de Pesarrodona ha estat utilitzat per alguns sectors independentistes, que han assegurat que el regidor afrontava un delicte d'odi per dur el nas de pallasso. "Tot el suport a Jordi Pesarrodona avui que declara per un delicte d'odi per haver-se plantat al costat d'un policia amb un nas de pallasso. L'humor també ens farà lliures, defensem els nostres drets", va piular Òmnium Cultural. L'entitat fins i tot ha engegat una campanya, sota el lema "Demà pots ser tu", amb la imatge de Pesarrodona amb el nas de pallasso. "Un nas de pallasso: delicte d'odi", va piular la periodista i escriptora Pilar Rahola sobre el tema.

El seu advocat, David Casellas, admet que en cap moment la Guàrdia Civil es refereix al nas de pallasso de Pesarrodona en l'atestat en el qual l'acusa dels delictes d'odi i de resistència greu a l'autoritat. L'escrit únicament recull unes paraules que suposadament va dir el regidor al col·legi Juncadella l'1 d'octubre: "El material que hi ha és democràtic i electoral, lliurat pel Govern de la Generalitat, triat democràticament per llei i per lleis catalanes a les quals devem obediència total, el va lliurar al Govern i seguirem les ordres del Govern, avui és la festa nacional de la democràcia i seguirem amb les nostres indicacions".

El mateix tinent de la Guàrdia Civil va negar que Pesarrodona es resistís a l'autoritat o insultés els agents en la seva declaració dilluns davant de la jutgessa que instruïa el cas. Tot i això, el guàrdia sí que va admetre que sabien qui era Pesarrodona per la seva actuació el 20 de setembre, quan es va col·locar amb el nas de pallasso davant de Governació. I va qualificar la imatge, que es va fer viral, com un senyal de "menyspreu" o "mofa" cap al cos, assegura Casellas. El tinent també va reconèixer que sabien que es trobarien amb Pesarrodona a l'escola per les tasques prèvies de vigilància. "Si no hi hagués hagut la foto amb el nas de pallasso potser no hauria passat tota la resta", conclou l'advocat de Pesarrodona, que no va arribar a declarar davant de la jutgessa perquè la magistrada va suspendre el tràmit després d'escoltar el guàrdia civil.

D'altra banda, el jutjat ha arxivat també la denúncia contra el cap de Seguretat Ciutadana de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Manresa, acusat d'un delicte de desobediència. El tinent de la Guàrdia Civil va assegurar que "la manera i el to" no li van semblar "correctes entre companys". Però la magistrada sosté que d'això no pot "inferir-se la comissió del delicte".  

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_