_
_
_
_
_

Les carreres s’adapten a les demandes socials

Les universitats estrenen graus específics de gènere o ciutats intel·ligents

Jessica Mouzo
Un militar dona explicacions a un jove al mostrador de l'Exèrcit del Saló de l'Ensenyament, aquest dimecres a Barcelona.
Un militar dona explicacions a un jove al mostrador de l'Exèrcit del Saló de l'Ensenyament, aquest dimecres a Barcelona.Albert Garcia

Les universitats catalanes miren al carrer per desplegar els seus nous estudis. El Saló de l'Ensenyament, la fira anual d'educació que va arrencar dimecres a Barcelona, és la presentació oficial de la nova oferta acadèmica per al curs vinent. Per exemple, els estudis de Gestió de Ciutats Intel·ligents o el grau de Gènere —pioner a Espanya—, tots dos impartits per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En total, 54 carreres dissenyades d'acord amb les noves demandes i realitats socials.

“La universitat hauria d'estar més atenta a les necessitats socials. Detectem que aquest tipus d'estudis no estava representat en cap grau espanyol. Només en màster i cicle superior”, va explicar ahir Joan Carbonell, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, que impartirà el grau de Gènere, de 180 crèdits (tres anys). El curs vinent també hi haurà un grau de Tècniques de Desenvolupament d'Aplicacions Web i Mòbil a la Rovira i Virgili, un altre de Disseny i Innovació de Negocis Digitals a la Ramon Llull i un de Ciències Urbanes a la Pompeu Fabra, per exemple.

De les noves carreres, 19 tindran el format de tres anys, un model impulsat per l'exministre d'Educació, José Ignacio Wert, el 2014. La reducció dels crèdits de la carrera implicava apujar fins als dos anys de docència els màsters (el model 3+2), un sistema molt criticat per la comunitat educativa perquè podria encarir els estudis. D'aquests 19 nous graus de tres anys, 11 s'oferiran a preus públics.

La primera jornada del Saló de l'Ensenyament, que durarà tota la setmana, va sorprendre també amb la presència de 29 universitats xineses, que volen explorar intercanvis de docents, impulsar estudis compartits i atreure alumnes.

Polèmica per l’Exèrcit

La polèmica també va tornar al Saló de l'Ensenyament per la presència de l'Exèrcit, un any més, a la fira educativa. La plataforma Desmilitaritzem l'Educació va retreure que les Forces Armades mantinguin el seu mostrador al saló malgrat que una moció del Parlament rebutja la seva presència. “L'Exèrcit no forma, sinó que el que fa és reclutar”, va criticar Jordi Muñoz, portaveu de la plataforma.

Mig centenar d'activistes de l'entitat van desplegar una pancarta davant de l'expositor de les Forces Armades en la qual es podia llegir: "Les armes no eduquen, les armes maten". A més, van col·locar flors, adhesius i cartells contra la presència de l'Exèrcit a la fira educativa.

El delegat de Defensa a Catalunya, el coronel Luis Castuera, no obstant això, va defensar la presència de les Forces Armades al saló. "No venim a crear polèmica", va resoldre. El coronel va recordar que l'any passat uns 7.500 joves es van interessar pels estudis que ofereix el Ministeri de Defensa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_