Contra la plaga de senglars, cassola
Una iniciativa de la Fundació Catalunya La Pedrera i la Fundació Alícia busca popularitzar el porc salvatge a la cuina
A mossegades contra el senglar. Una iniciativa de la Fundació Catalunya La Pedrera i la Fundació Alícia, amb el suport del Departament d’Agricultura de la Generalitat, busca promoure la cuina del senglar per ajudar a mitigar la superpoblació d'aquesta espècie i aplacar els danys que causen en cultius, així com aturar el perill que representen per a la seguretat viària. El porc salvatge té òptimes propietats nutricionals, asseguren els defensors d'una proposta que també provoca recels.
En els últims 25 anys la població de senglars a Catalunya s'ha disparat. A principis de la dècada dels noranta del segle passat els caçadors abatien poc més de 6.000 animals per temporada. En les últimes campanyes se superen les 35.000 peces. Hi ha zones, com Poblet (Conca de Barberà) o els boscos del Montseny i la Garrotxa, on la densitat de senglars és de 20 animals per cada 100 hectàrees, quan a partir de vuit porcs ja es podria declarar l'emergència cinegètica.
Els xocs on hi ha senglars implicats representen danys per valor de 13 milions l'any. Només a la zona de Lleida són protagonistes de més de 700 sinistres l'any. Fora de l'asfalt, el senglar també pot ser una amenaça. Els agricultors fa temps que lamenten les pèrdues que els causen. Són animals nòmades, que ronden els 100 quilos de pes –fins i tot el mes passat al Berguedà en van caçar un exemplar imponent de 228 quilos– i tenen una gana voraç. Arrasen tot el que troben i mostren una especial predilecció pels camps de blat de moro. A Girona la població de senglars és abundant i és on els agricultors es mostren més farts. Per fer visible la seva protesta fins i tot van intentar alliberar una cria de senglar a la seu de la Generalitat.
Ramon Comes, responsable de Medi Natural del sindicat Unió de Pagesos, rep amb escepticisme la campanya per ficar el senglar a la cassola. "Aquesta no és la solució, ni molt menys", avisa. Exigeix una actuació coordinada per abordar el problema d'arrel. Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, opina que "una part de la solució del futur és menjar-nos una part del problema". Segons Massanés, cal destacar el valor la carn de senglar pel seu valor nutricional. Entre altres propietats, té poc greix, ferro i vitamines del grup B, "però el que més interessa del senglar és que la majoria de greixos que conté són àcids grassos oleics de bona qualitat".
Francesc Rovira, cuiner amb estrella Michelin a la Fonda Xesc de Gombrèn (Ripollès), recela de la campanya. Va eliminar el senglar de la seva carta, el cuinava estofat amb naps, per l'escàs èxit de la proposta. "És una carn complicada i no tenia gaire demanda", indica. Concedeix que opina amb cert prejudici: "A mi, la veritat, tampoc m'atreu gaire perquè el senglar és un animal molt tosc, que menja tot el que troba". Arnau Padrosa és el gerent de Senglar de Girona, una empresa especialitzada en la comercialització de carn de caça. Indica que el senglar és una carn "dinàmica i lliure de medicaments". Admet que el seu caràcter salvatge eleva el risc de possibles patologies, però detalla que la normativa europea intensifica els controls de sanitat i les exigències per poder comercialitzar-lo. Aplaudeix la iniciativa per acostar el senglar als fogons: "Si generem una activitat comercial entorn d'aquest problema, pot ser la manera d'agilitar una solució".
