Els comuns rebutgen qualsevol pacte amb Arrimadas o Puigdemont
La llista de Xavier Domènech tampoc donarà suport a Ciutadans perquè presideixi el Parlament
Catalunya en Comú-Podem, la candidatura que va liderar Xavier Domènech en les últimes eleccions, descarta rotundament donar suport a Inés Arrimadas com a presidenta de la Generalitat, així com a la candidatura de Carles Puigdemont. Els comuns votaran negativament en tots dos escenaris i no volen ni sentir parlar de la proposta llançada dimarts pel PP per animar Ciutadans a buscar un acord amb ells en cas que fracassin les negociacions entre els independentistes i el partit d'Arrimadas hagi de prendre la iniciativa.
Domènech va prometre en la campanya electoral del 21-D que els vots dels seus diputats no servirien per fer president Puigdemont ni Arrimadas i no s'han mogut d'aquest guió. De moment no han rebut cap trucada de Ciutadans per explorar una majoria alternativa a l'independentisme. Si arriba, els escoltaran, però deixant molt clar d'entrada quin és el seu posicionament.
“Ens reunirem amb tothom que vulgui reunir-se amb nosaltres, però no votarem ni Puigdemont ni Arrimadas”, va explicar a EL PAÍS la diputada electa de Catalunya en Comú-Podem Marta Ribas. També va descartar en tots dos casos l'escenari de l'abstenció. “Domènech ja ho va dir en campanya i ho mantenim: no som aquí per abstenir-nos”, va afegir.
Els comuns donen per fet que, d'una manera o altra, l'independentisme aconseguirà posar-se d'acord en un candidat per presidir la Generalitat i el Parlament. Per això entenen que és molt poc probable que Inés Arrimadas faci cas de la proposta llançada pel PP i explori un pacte amb ells, que, atesa l'aritmètica parlamentària, tampoc té cap possibilitat de prosperar. El subsecretari de política autonòmica i local del PP, Javier Arenas, va seguir insistint ahir en l'estratègia d'aquest partit de pressionar Arrimadas perquè faci un pas endavant. En la seva opinió, la líder de Ciutadans a Catalunya “ha d'assumir el paper” de ser la primera força política a Catalunya (36 escons) després de les eleccions del 21 de desembre i ha de “comportar-se” com a tal.
Arrimadas, per la seva banda, va matisar dimecres la negativa a optar a la Generalitat que havia expressat en els dies posteriors a les eleccions. En declaracions a Onda Cero va insistir que “no descarta absolutament res” davant dels “dubtes” que l'independentisme no pugui arribar a un acord i va criticar que Puigdemont pretengui ser un president “holograma”. “Si no es posen d'acord, serem aquí, però cal saber què faran, perquè no està gens clar que es posin d'acord”, va dir la portaveu de Ciutadans i cap de la llista que va guanyar les eleccions catalanes.
En termes diferents es va expressar el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, que va deixar clar que Arrimadas no es postularà al que va qualificar com una investidura “inviable” i va considerar que “no és una bona opció” perquè no surten els comptes. Villegas va recordar que tant el PP com el PSC es van negar a fer costat a Ciutadans quan Arrimadas va proposar una moció de censura per fer front al desafiament independentista. Llavors el PP tenia 11 diputats al Parlament i ara s'ha quedat amb només quatre.
A l'espera que arribi el debat d'investidura i s'esclareixin les negociacions entre les formacions independentistes, Ciutadans segueix reclamant la presidència del Parlament per haver estat la força més votada, però res fa preveure que la seva reclamació pugui prosperar. L'independentisme té majoria absoluta a la Cambra (70 diputats de 135), tot i que encara s'ha de concretar la renúncia d'almenys sis dels vuit diputats empresonats o fugits. Res fa pensar que les forces secessionistes renunciïn a controlar la presidència del Parlament i a tenir majoria a la Mesa. Així, tot indica que quatre dels set integrants se'ls repartirien entre Junts per Catalunya i Esquerra amb el suport de la CUP en la votació. Dos més serien per a Ciutadans i un per al PSC. Els comuns perdrien la representació que tenien la darrera legislatura.
Aquesta formació entén que el repartiment és raonable en funció del resultat i no ho disputaran, i tampoc donaran suport a un president de Ciutadans a la Cambra, que, a més de totes les forces no secessionistes, necessitaria l'absència de cinc diputats independentistes. Catalunya en Comú-Podem centrarà els esforços negociadors en altres qüestions que s'han de decidir quan es constitueixi el Parlament, com la formació de la Diputació Permanent de la Cambra, les comissions parlamentàries o l'elecció dels senadors per designació autonòmica.
També s'han de definir encara qüestions de logística i organització parlamentària que, segons Marta Ribas, es començaran a negociar la setmana vinent entre tots els grups, com la ubicació física a l'hemicicle o l'assignació dels despatxos dels diputats i el personal auxiliar dels grups parlamentaris.
