_
_
_
_
_

Treballar set dies a la setmana per 600 euros

L'entitat Palante i l'Ajuntament de Barcelona proposen millores per les treballadores de la llar

Clara Blanchar
Una treballadora de la llar neteja una finestra.
Una treballadora de la llar neteja una finestra.A.G

La immensíssima majoria són dones i immigrants. I arriben a treballar internes per a una família per 600 euros set dies a la setmana. Sense descans. “Sabem d'un cas d'una dona que en cobrava 400”, ha denunciat avui dilluns la portaveu de Mujeres Palante, Norma Veliz. L'entitat ha participat amb l'Ajuntament de Barcelona en la presentació d'una bateria de propostes per dignificar la precària situació de les treballadores de la llar. El Consistori ha reclamat al Govern espanyol que ratifiqui el Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball per equiparar els drets d'aquestes treballadores als de la resta de sectors.

La comissionada d'Immigració, Lola López, ha admès que no hi ha dades sobre el sector, per la qual cosa una de les primeres qüestions que vol fer l'Ajuntament és un diagnòstic: “Però no cal tenir dades per saber que moltes d'aquestes treballadores estan en situació de precarietat, de no respecte als riscos laborals, de discriminació i fins i tot de violència”, ha assenyalat.

Perquè la feina de la llar es fa portes endins, a casa —sense que hi tingui accés la inspecció, com a les empreses—, i perquè, com ha apuntat Carles Bertran, del sindicat CCOO, el sector és “un triangle amb tres vèrtexs”, que, sumats, mostren la seva precarietat: la normativa laboral, que ara reconeix la feina de la llar, però està fora del règim general i no inclou qüestions com la prestació d'atur o indemnitzacions; la llei d'estrangeria, que fa que sigui molt difícil treballar per als immigrants en situació irregular; i la valoració social d'aquesta feina, que no està considerada en correspondència amb la importància que té per a la societat.

Bertran ha defensat la necessitat de “posar a l'agenda política la feina d'un sector molt invisibilitzat”, en el qual les dones “treballen soles als municipis” i en el qual en el cas de les cures sovint se sumen dues precarietats: “La de la cuidadora i la de la família del malalt”. En termes semblants s'ha expressat Veliz, de Mujeres Palante, que ha demanat “que no es carregui la incompetència del sistema sobre les espatlles de la gent més pobra i de les treballadores de la llar i les internes que estan en situació irregular”.

La portaveu de Mujeres Palante, a la qual aquest any s'han apropat 600 dones, ha explicat que només un 1% són espanyoles, que el 90% estan en situació irregular i que moltes vegades no tenen ni contracte. Ha assegurat que aquestes treballadores “viuen un doble dol, en migrar i en estar en situació d'internes, en alguns casos d'esclavisme”.

Bessy Ponce, de l'associació Mujeres Migrantes y Diversas, també ha parlat de la gravetat de la situació d'“internes que treballen de diumenge a diumenge fregant l'esclavitud per 500 o 600 euros”, sense ni tan sols unes hores lliures a la setmana i que “saben que si no ho accepten elles, ho farà una altra”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_