L’assetjament als partits contraris a la independència enterboleix la campanya
Experts consultats parlen d'una societat “polaritzada com mai” i un clima de crispació que és la “avantsala” de la violència de baixa intensitat
L'assetjament als partits contraris a la independència està enterbolint la ja de per si crispada campanya electoral de Catalunya. Les seus de Ciutadans han estat atacades aquest any 14 vegades, les dels socialistes, una desena, els candidats constitucionalistes han rebut amenaces i insults d'alt calibre a les xarxes i en actes públics, a més de l'agressió soferta per joves del PSC en una penjada de cartells. Experts consultats parlen d'una societat “polaritzada com mai” i uns episodis que són “avantsala” de la violència de baixa intensitat.
Són 15 joves. D'entre 17 i 24 anys. Han quedat a mitjanit a la seu del PSC de l'Hospitalet de Llobregat (la segona ciutat catalana, amb 254.000 habitants) per pegar cartells del seu candidat, Miquel Iceta. Els joves es divideixen en tres grups. En un va Daniel Martínez, de 24 anys, llicenciat en Història i secretari primer de les joventuts del PSC local. A les 00.15, rep una trucada: “Dani, vine, per favor! Uns independentistes ens han insultat, ens han tret els cartells i ens han pegat! Quan marxaven han cridat: No volem socialistes a Hospitalet! Fora d'aquí! Visca la terra lliure”.
Quan Daniel Martínez arriba, troba els xavals espantats, adolorits, amb la ràbia que provoca la impotència. A una noia, menor d'edat, l'han empès contra una paret. Un altre xaval, que s'ha negat a deixar de pegar cartells, ha rebut un cop de puny i una puntada en el pit. “Els més vells del partit”, explica el jove secretari, “ens diuen que des de fa 40 anys no s'havien produït agressions de carrer d'aquest tipus. I creiem que el que hi ha darrere d'aquesta escalada de violència és la frustració dels independentistes davant la possibilitat de perdre les eleccions”.
“Des del setembre hi ha un clima de tensió social que es veu en les manifestacions, en el llenguatge polític, en les agressions a les seus i assetjament als candidats i alcaldes. Per això demanem a tothom que no contribueixi a aquesta situació”, demana el secretari d'organització del PSC, Salvador Illa. El secretari general del PP català, Santi Rodríguez, es refereix a “assetjament” puntual. “En línies generals, no hi ha una enorme pressió, però sí hi ha actes com el que va patir Andrea Levy”, en referència a la intimidació per part de diverses persones a Sant Fost de Campsentelles (Barcelona) a la dirigent popular. A les xarxes, s'han “immunitzat”: insults, amenaces de mort a Xavier García Albiol... “El més suau és feixista”, diu.
“L'ambient està crispat i això és l'avantsala a la violència de baixa intensitat”, explica el professor de Ciència Política de la UAB Oriol Bartomeus, que ho atribueix a una actitud social generalitzada. “Els espais de contacte entre les persones que pensen diferent han saltat per l'aire. Ara tenim grups de persones que pensen el mateix, que es retroalimenten a través de mitjans de comunicació i de les xarxes. D'aquesta forma es reafirma la posició d'odi cap els que pensen diferent a tu. I això acaba produint episodis de violència”, afegeix. Parla d'una “societat cabrejada”, cadascun en la seva “bombolla”, instal·lada en “discursos d'odi i humiliació”, tolerant amb la “violència verbal”. I això, diu, dona “rèdits políticament”.
“Ha tornat el fantasma de les dues comunitats”, lamenta el catedràtic de Filosofia del Dret i exrector de la UPF, Josep Joan Moreso, que reparteix responsabilitats. “La societat catalana s'ha polaritzat com mai”, segueix, i es mostra poc esperançat: “Voldria que no anés a pitjor, però no estic segur perquè veig posicions molt tancades”. Victoria Camps, catedràtica de Filosofia moral i política de la UAB, és més positiva: “La bandera de l'independentisme és la pau, dubto que empitjori”. No obstant això, adverteix que segons la posició dels partits després de les eleccions, sí pot “enquistar-se”.
Aquest diari ha demanat dades als partits independentistes (ERC, Junts per Catalunya i la CUP) sobre assetjament a les seves seus i representants, però o no han respost o han declinat tractar el tema. Tots ells han patit pintades, insults i amenaces. L'exconseller Joaquim Forn va ser increpat a l'aeroport del Prat. L'expresident Carles Puigdemont ha estat amenaçat de mort a les xarxes en diverses ocasions.
La nit inaugural de la campanya va ser difícil també a la comarca d'Osona (amb 150.000 persones i 80% de vot independentista). Marta Moreta, diputada del PSC i regidor de Manlleu, va haver de suportar insults i amenaces per part de diversos independentistes —un encaputxat— durant l'enganxada de cartells a Vic. “El jove que portava la cara completament tapada”, explica, “va arrencar i va tirar a terra tots els cartells que havíem posat, a més de cridar-nos de tot —de fills de puta cap amunt—. L'escena era surrealista, perquè ja era més de mitjanit i a la plaça hi havia gent dins de les presons que han instal·lat en solidaritat amb els polítics presos. Ningú va venir a ajudar-nos”.
Moreta diu que no sent por, però que alguns companys del PSC sí estan espantats pel caire que va prenent la situació. “Ni Ciutadans ni el PP tenen aquí presència”, adverteix Moreta, qui fa uns dies va rebre una curiosa trucada de l'alcalde de Manlleu, d'ERC: “Em va dir que si jo trencava el carnet del PSC, mantenia el nostre pacte de Govern, però si no, no tindria més remei que trencar-ho. És el mateix que li va passar a Xavier Vilamala, alcalde nostre a Sant Hipòlit de Voltregà. Li van dir que estaven molt contents amb ell com a alcalde, però que si no trencava el carnet del PSC haurien de fer-lo fora de l'alcaldia. I així ho van fer”.
