_
_
_
_
_

Un any i mig esperant una pròtesi per poder moure el braç

Fina Fernández anhela la intervenció per recuperar la mobilitat i sortir a buscar feina

Marc Rovira
Fina Fernández mostra la cicatriu al braç.
Fina Fernández mostra la cicatriu al braç.Josep Lluís Sellart

Fina Fernández té 53 anys i en fa gairebé dos que té un braç immòbil. Està en llista d'espera perquè l'operin de l'espatlla, on es va fer mal relliscant davant del centre mèdic del seu poble, Cambrils. És vídua, té dues filles a càrrec i només cobra 376 euros al mes. “Estic desesperada. No puc treballar perquè no puc moure el braç”, lamenta.

Sobre l'espatlla dreta de la Fina es dibuixa una cicatriu en ziga-zaga. És una marca de la primera intervenció quirúrgica que li van fer en aquesta articulació. Era l'estiu del 2015 i la Fina era a Jaén per visitar el seu pare. Va caure per les escales i immediatament va notar que s'havia lesionat de gravetat. Se li havia trencat l'húmer. Una ambulància la va traslladar des d'Andalusia fins al seu domicili de Cambrils. “Em van dir que m'atendrien a l'Hospital Sant Joan de Reus, però quan vaig arribar aquí ningú tenia ni idea del meu cas”, recorda. Abans de dos mesos estava operada i iniciava la recuperació per intentar recuperar la mobilitat a l'articulació afectada.

Però va ser precisament anant a les sessions de recuperació a l'ambulatori de Cambrils quan va relliscar i va caure sobre el braç afectat. La pròtesi que li havien implantat unes setmanes abans es va desplaçar. “En explorar-me, el traumatòleg em va dir que no feia falta que seguís anant a rehabilitació perquè ja no em servia de res”, explica. La Fina explica que des de llavors l'angoixa l'acompanya perquè passa el temps i ningú li sap dir quan la guariran. “L'única cosa que vull és poder portar una vida normal”, exigeix. Incapaç de poder tirar endavant per si sola, la dona admet que el seu cas no és “de vida o mort”, però demana celeritat per poder tornar a buscar feina. Abans de trencar-se l'espatlla treballava en un centre d'estètica, una feina impossible en el seu estat actual i que enyora tant com necessita. Explica que només ingressa els 376 euros que cobra de la prestació de viduïtat. Les seves dues filles, de 23 i 19 anys, no treballen i reben 240 euros de pensió d'orfandat.

La CUP de Reus va fer públic el cas de la Fina al mateix temps que va denunciar la precarietat del Sant Joan de Reus. L'operació que necessita és una de les que té un temps màxim de referència —no garantit per llei— d'un any. Segons el Departament de Salut, el desembre del 2016, 3.718 persones estaven en llista d'espera per una d'aquestes intervencions amb temps de referència d'un any. La demora era de 223 dies. L'hospital admet que consta un escrit de queixa presentat per Josefina Fernández al·ludint a l'incomprensible retard que acumula el seu cas. El centre al·lega que la pacient ja va ser examinada en preoperatori al març i que, en un màxim de sis mesos, hauria de passar pel quiròfan.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_