_
_
_
_
_

Els juristes del Parlament qüestionen la reforma exprés del reglament

Els lletrats aconsellen que qualsevol canvi tingui "el màxim consens possible" i sigui "acurat i rigorós"

Dani Cordero
El Parlament, en la votació dels Pressupostos.
El Parlament, en la votació dels Pressupostos.Massimiliano Minocri

Els lletrats del Parlament qüestionen la reforma exprés del reglament de la Cambra, impulsada per Junts pel Sí i la CUP. Aquesta, previsiblement, agilitzarà l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica, que pot permetre la convocatòria d'un referèndum d'independència. El document destaca que la reforma s'ha fet amb un "procediment d'urgència extraordinària" i subratlla la "conveniència" que reformes d'aquest tipus es facin "amb el màxim consens possible, com a regla habitual". A més, recorda que la seva formulació ha de ser "acurada i rigorosa". "El document no és un informe jurídic com el que acostumen a elaborar els juristes de la Cambra. Es titula Observacions i propostes jurídiques i tècniques a la reforma del reglament, i el signen Xavier Muro, secretari general del Parlament, i Antoni Baiona, el lletrat major. Però destaquen que el document és la conseqüència d'una reunió de la Junta de Lletrats que va considerar necessari emetre aquestes observacions i aportacions al text.

El PSC ha portat el text al Consell de Garanties Estatutàries per un article, el 135, que habilitaria la possibilitat que una llei pugui ser tramitada pel procediment de lectura única si així ho demana un únic grup parlamentari. Malgrat tot, els dos grups independentistes preveuen poder aprovar la reforma del reglament, en l'elaboració de la qual van evitar escoltar els experts, en els dos plens que se celebraran el mes de juliol.

Un debat de Política General a l'agost?

Els lletrats també posen en dubte altres modificacions del reglament, com el canvi del calendari de sessions, que Junts pel Sí i la CUP volen que s'ampliï a la segona quinzena d'agost, de manera que es pugui aprovar en aquest període la llei de transitorietat jurídica. Els lletrats admeten que l'Estatut no limita aquesta possibilitat, però sí que reconeix que hi ha d'haver dos períodes ordinaris de sessions l'any. A més apunten que la segona quinzena no comença el 15 d'agost, sinó el 16, per la qual cosa s'entén que s'hauria de modificar la data. I recorden que en el període que segueix a les vacances de l'estiu, al setembre, s'ha de celebrar el debat de Política General, per la qual cosa “caldria revisar aquesta referència en coherència amb la modificació” del calendari.

La tramitació de lleis per lectura única permetria aprovar la llei de desconnexió en un temps rècord i sense debat. És una de les modificacions que analitza el document lliurat ahir al conjunt dels grups parlamentaris. Els lletrats consideren que la redacció pot comportar interpretacions "en un sentit restringit", que inhabilitaria la tramitació d'esmenes. La preocupació dels lletrats se centra en la situació en què quedarien "les minories parlamentàries". El document evita fer conclusions categòriques en cap punt, però aposta en alguns articles per proposar redactats alternatius i més concisos.

Una altra modificació que aborda el document és la possibilitat que dos grups parlamentaris puguin modificar sobre la marxa l'ordre del dia d'un ple per poder introduir un nou assumpte, com seria el cas de la llei de desconnexió per evitar la més que probable impugnació del Tribunal Constitucional.

Els lletrats posen en dubte el redactat proposat, ja que consideren que "una interpretació literal" podria permetre a "una majoria parlamentària relativament poc reforçada" tramitar una llei que no hagués complert tots els tràmits pertinents. "Aquesta regulació especialment laxa contrasta clarament amb les regles que estableixen altres reglaments parlamentaris sobre aquesta qüestió", esmenta també el document, que afirma que tant el Congrés com la resta de Cambres autonòmiques són molt més estrictes en aquest punt, perquè obliguen que la llei que se sotmeti a votació hagi superat les condicions habituals.

Els lletrats, com en altres articles analitzats, consideren que aquest article pot "tenir un impacte" sobre les facultats que identifiquen de deure dels diputats, el denominat ius in officium . Aquests drets, assenyalen les observacions dels dos principals lletrats del Parlament, podrien quedar a càrrec d'"una majoria parlamentària que disposaria de facto del poder d'excloure la realització de tràmits establerts pel reglament".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_